LA VALL D’ULLDECONA

Quan volem interpretar el significat d’un nom de lloc procurem acollir-nos als significats més comuns o entenedors. A vegades, però, pot passar que el nom del lloc s’ha adaptat a un significat entenedor que no té res a veure amb la seua forma inicial.

Un d’aquests noms canviats sembla ser el de la població d’Ulldecona. La forma Ull d’aquest nom sembla portar-nos a pensar en l’òrgan de la vista, en un lloc des d'on es gaudeix d’una bona visió. També la forma Ull té el significat de Font, de naixement d’un riu. La població actual d’Ulldecona, però no està situada en un lloc on naixi una font o riu destacables.

Així, doncs, hem d’acudir als documents antics per a poder veure el procés de canvi que va portar a l’actual nom d’Ulldecona. Per això ens hem de remuntar a la documentació medieval motivada per la reconquesta de Tortosa de l’any 1148. Podem observar que en aquells anys al voltant del segle XII es denominava riu de la Vall de Cona al que coneixem actualment com riu de la Sénia. Aquest riu travessa la vall que antigament estava controlada pel castell de Cona, situat a dalt d’ un turó. Actualment aquest turó és conegut com Ulldecona la Vella. El poble nou d’Ulldecona es va anar estenent a la vall, el costat de la important via que uneix Tortosa amb València.

La repoblació de la vall es va emprendre a partir de quan el rei Jaume I va decidir reconquerir València en el segle XIII. En la seua Crònica podem llegir: “Vuyldecona”, combate.ns Vyldecona”, “aquel dia anam.nos a Huyldecona”, “lo riu “d’Uyldecona”....Veiem que en aquella època medieval es va anar produint un canvi de formes: de Vall a Vull i a Ull.

Aquesta transformació de Vall a Ull no és exclusiva d’Ulldecona. També la podem observar en el nom del poble d’Ulldemolins, situat al nord de la comarca del Priorat. Sabem que uns cavallers amb el cognom Ull de Molins van participar en la conquesta de Mallorca. Tenim constància del cognom Vulldemolins en un vell document Morella, el capbreu Milian. I la forma Vall de Molins la podem trobar en la Carta de Població de la Pobla de Massaluca e l’any 1295. En aquesta carta es diu que en aquells temps la devesa de Massaluca afrontava per una banda amb el terme de Vilalba, per una altra banda amb els termes de Nonasp en la partida anomenada Vall de Molins, per un altre costat amb el terme nonaspí en la devesa de la universitat nonaspina, i per l’altra banda amb el terme de Batea.

Podem di, doncs, que una original forma Vall de Molins va produir les formes derivades Vull de Molins i Ull de Molins. I que les tres formes van ser transportades com a cognom personal, com veiem pels documents i cròniques històriques.

Aquesta transformació de Vall a Ull crec que serveix per a explicar un nom de lloc utilitzat en un document medieval antic, la primera carta de població de Batea: “que limitava amb el terme de Nonasp, i de Nonasp per la serra fins a tocar l’Aull de Favara, i des d’aquí vers el puig de Calaceit i a tocar Cretes, d’aquí en direcció al Vilar d’Arenys el puig de Calaceit i a tocar Cretes, d’aquí al riu Matarranya”.

Sobre aquesta fita de Favara vaig escriure a la revista lo Portal núm. 135. El límit de l’Aull de Favara em va fer pensar que podia significar el nom d’alguna muntanya de la serra de Nonasp que amb el temps hagués canviat de nom. Vaig pensar que es podria correspondre amb la Punta Redona (354 metres) que actualment fa de fita entre els termes de Nonasp i Favara, o amb la Punta d’en Quadret (346 metres) que fa de molló entre Favara i Batea. Però en aquella antiga Carta de població de Batea i Algars de 1181 no es concretaven exactament les fites tal com més tard es van establir entre els diferents pobles veïns de la zona del castell bateà. Crec que l'Aull de Favara, o potser millor la Ull de Favara, era una forma derivada de la Vall de Favara; cosa que no contradiu els actuals límits termenals. Així, doncs, crec que a la carta bateana s’hauria de traduir: “fins a tocar la Vall de Favara”.

Un raonament similar pareix que es pot aplicar a un nom del terme de Nonasp que va sortir a la revista Lo Portal núm. 131: el cabezo llamado “ahullada del Mano”. Aquest tossal o punta de l’Ahullada del Mano em va fer pensar en que la paraula “ahullada” podria ser una derivació de “aull”, i que podria ser una forma antiga de dir cim o puig. Vaig preguntar per la seua situació i em van explicar que el Mano era una avantpassat familiar meu. Seguint el raonament fet per a “l’aull”, crec que el nom d’aquest “cabezo” podria ser millor escrit com la Punta de la Ullada del Mano, perquè així es pot interpretar millor el seu significat original. Aquest tossal o punta degué agafar el nom d’alguna vallada propera per a poder ser identificat i així ser diferenciat d’altres cims propers. Aquesta vallada devia pertànyer al Mano, i per això s’anomenava la Vallada del Mano. Aquest nom de vallada va derivar cap a l’Ahullada o la Ullada del Mano, quedant enfosquit el seu veritable sentit original.

MANUEL COLL TABERNER