ELS NOMS PROPERS

El nom del meu poble natal, Móra d’Ebre, és dels que pareixen tenir una explicació fàcil. A primera vista sembla estar relacionat amb la morera, l’arbre que dóna el fruit de les móres, i aquesta explicació és ben acceptada des d’un punt de vista popular. Però dintre del marc dels estudis onomàstics poden pensar en que també és possible que l’origen d’aquest nom de lloc o topònim ebrenc, Móra, estigui relacionat amb l’ocupació aràbiga de les terres ebrenques durant l’edat mitjana, i que podria recordar-nos un nom personal o antropònim transportat amb l’ocupació almoràvit; o sigui que Móra podria haver estat el nom d’algun cabdill islàmic. Caldrà, doncs, estudiar amb deteniment les diferents possibilitats de l’origen morenc.

En canvi Nonasp el poble on va nàixer la meua mare, sembla tenir una explicació més complicada. A causa d’això hem de triar entre les variades significacions que ha inspirat. Potser la més apropiada o plausible és aquella que la relaciona amb l’antroponímia medieval. Així s’ha pensat que el nom de Nonasp es el record d’un cavaller anomenat Nun Asp. Els noms d’aquest hipotètic cavaller aragonès o catalanoaragonès podrien haver estat unes formes adaptades al català dels noms Nuño Aspe.

Aquesta unió del nom principal i del cognom per a formar un topònim la podem observar en uns altres casos. En les mateixes terres aragoneses sembla que el nom de la famosa localitat de Belchite podria pertànyer a aquest model antroponímic. El nom Bel el podem veure molt utilitzat encara avui com a cognom al llarg de les terres ebrenque. El cognom Chite no és tant comú, però també encara es fa servir avui en dia.

En terres lleidatanes podem estudiar el nom de la localitat de Llardecans seguint aquest model antroponímic. La seua primera part ens remet al nom personal Llarg, el qual era així utilitzat a l’època medieval. La segona part, el cognom Cans, ens recorda l’existència d’una nissaga familiar important que ha quedat reflectida en uns altres topònims com Viladecans o Cortacans. El nom de Llardecans, doncs, ens voldria recordar els noms d’un cavaller medieval, Llarg de Cans, que hauria participat en la conquista de les terres lleidatanes.

Aquesta construcció antroponímica del nom de Llardecans em va semblar que es podria aplicar al nom de Gandesa, la capital de la comarca terraltina. Això m’ho va fer pensar una crònica històrica publicada per l’Heraldo de Aragón on es parlava de la cort reial catalanoaragonesa del segle XIV i de l’existència en ella d’un cavaller anomenat Men de Sa. Vaig pensar que un hipotètic cavaller anomenat Gan de Sa podria haver estat un avantpassat d’aquell cavaller Mem de Sa de la cort reial aragonesa. Però les diferències en les accentuacions dels noms de Llardecans i de Gandesa em va fer descartar aquesta explicació mimètica. Sembla millor fer derivar el nom de Gandesa del nom personal Gand (seguit del sufixe -esa). El nom Gand encara està registrat a Batea durant el segle XX com a cognom. El nom Gand té característiques germàniques i forma part d’uns altres noms de la família germànica.

La consideració de la perspectiva antroponímica ens pot ajudar a buscar l’origen o el significat d’un topònim aparentment clar com el de Vilalba dels Arcs. Estudiant els relats històrics de la conquesta de Tortosa hi podem veure que hi van participar la família dels Vilalba i la família des Arcs. El nom de la població terraltina de Vilalba dels Arcs potser ens vol recordar aquest fet antroponímic medieval de la conquista i repoblació de la zona tortosina.

També Maials, la població veïna de Llardecans, pot portar-nos a fer variades hipòtesis sobre el seu origen i significat. Si considerem el nom de Maials des d’una perspectiva antroponímica podem pensar que podria haver tingut el seu origen en el nom Maià o Meià, el qual és un nom personal de procedència llatina. Més cap al nord de Catalunya podem trobar llocs que fan servir per a la seua denominació aquestes formes de Maià o Meià, i la seua arribada a les terres lleidatanes podria ser una conseqüència de la conquesta medieval de les terres al voltant del Segre.

Sense sortir d’aquestes terres lleidatanes que foren ocupades durant segles per la gent islàmica podem trobar un topònim aràbic de dos noms relacionat amb l’antroponímia aràbiga. Actualment el topònim Carrassumada és el nom d’una partida de Torres de Segre, i en aquest lloc hi ha l’ermita de la Mare de Deu de Carrassumada. El nom aràbic Carràs, Alcarràs o Alcaraz el podem trobar en diferents llocs d’Espanya. Els Sumada eren un grup tribal que bé tenim registrat en la crònica històrica de la gent islàmica que va arribar a aquestes terres ebrenques. També tenim registrat l’antropònim Sumadij que ens indica la pertinència personal a la tribu dels Sumada.

Aquests exemples crec que ens permeten pensar que els canvis fronterers medievals motivaren l’ús de l’antroponímia per a la designació de noms de lloc a les terres de l’Ebre. I que això ho podem veure reflectit en els topònims segrianencs i matarranyencs que s’han conservat a través dels segles fins als nostres dies.

Manuel Coll Taberner