ELS NOMS DELS CENTRES D’ENSENYAMENT CATALANS
Comunicació presentada al XXXI
Col∙loqui de la Societat d’Onomàstica a Algemesí (octubre 2005)
Maria Dolors
Hipólito Sesé
ELS
NOMS DELS CENTRES D’ENSENYAMENT CATALANS
A l’any 2002 vàrem presentar un
estudi sobre els noms d’alguns centres d’estudis catalans, majorment de
l’escola primària. La seva abundància va fer necessària una certa concisió, a
la que ens vam subjetar ben a contracor.
Reprenem ara la continuació
d’aquell treball, centrant-nos aquesta vegada més en els centres d’ensenyament
secundari per tota Catalunya.
IES Lluís Vives
L’escola (avui IES) Lluís Vives és al barri de Sants, prop de la Riera Blanca, en el lloc conegut per Can Rius; s’aprovà la seva construcción al 1919. Li fou donat el nom en honor de Joan Lluís Vives (1492-1540), filósof i pedagog, del cercle d’Erasmus i enemic de l’escolàstica, promotor de la psicologia empírica (Del alma y la vida, 1538), de manera que pot ésser considerat com aprecursor de Montaigne. Coneixedor profund de l’antiguitat clàssica. Gramàtic i retòric.
Col∙legi de les Teresianes
Situat al barri de Sant Gervasi de Barcelona, com a edifici té força interès, ja que, iniciat al 1888-90, va ser represa la seva construcció per Gaudí, que li infongué elements ceràmics discutits al seu dia. Pren el nom de les monges teresianes, orde creada per Enric d’Ossó en memòria de santa Teresa de Jesús. S’ocupava de l’ensenyament femení, avui estès a ambdós sexes.
Escola Vedruna (Puigcerdà)
La fundadora de l’escola, de la
qual duu el nom, fou Joaquima de Vedruna (1783-1854), canonitzada el 1959. Amb
les primeres escoles es tractava d’alleujar l’angoixós problema de
l’analfabetisme massiu de la població. El 1854 la germana Vedruna impulsà,
ajudada pel bisbe Caixal, l’organització d’una escola de nivell superior que
atengués l’educació de les nenes, desvalguda fins aleshores a la localitat.
CEIP Àngel Baixeras
Aquest grup escolar fou construït
entre 1917 i 1920 per
Escola Milà i Fontanals (Barcelona)
Manuel Milà i Fontanals
(1818-1884), autor romàntic i de caràcter liberal, va col∙laborar a la
restauració dels Jocs Florals. En llengua castellana va realitzar diversos
treballs sobre la literatura medieval. En llengua catalana, va escriure la
major part de la seva obra lírica, com La
cançó del valerós Bernat i Els
laments de Guillem. És recordat per un centre al bell mig de la Barcelona
Vella.
IES Alexandre Satorras (Mataró)
Alexandre
Satorras va néixer l’any 1901. Catedràtic de Filosofia i pedagog, entre 1958 i
1963 va ser director del Patronat d’Ensenyament Mitjà de Mataró que havia de
posar en marxa un Institut de secundària a la ciutat, El COPEM; ell mateix en
fou director (poc després de la seva mort, portaria el seu nom). El 1966 va ser
designat director de l’Institut Joan d’Àustria de Barcelona. El desembre
d’aquell any va resultar atropellat a la Rambla Catalunya de Barcelona, i al
cap de pocs dies va morir a l’Hospital Clínic a conseqüència de les ferides
causades.
En el
butlletí interior de l’Institut Joan d’Àustria de març de 1967 dedicat a
Alexandre Satorras es diu: “La Bondat –així, en majúscula– tenia un altre nom:
es deia Alexandre Satorras.”
IES Angeleta Ferrer i Sensat (St. Cugat del
Vallès)
Mª dels
Àngels Ferrer i Sensat, coneguda en el món de l'ensenyament amb el diminutiu
d'Angeleta, va néixer a Barcelona l'any 1904. Estudià per a mestra, seguint la
trajectòria de la seva mare, la reconeguda Rosa Sensat, i després es va
llicenciar en Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona. Més endavant va
exercir la docència a diversos instituts d'ensenyament mitjà de Catalunya. Cal
destacar la seva tasca a l'Institut-Escola, creat a Barcelona per la
Generalitat de Catalunya l'any 1932. Enfront de l'ensenyament tradicional de
tipus informatiu, en aquell centre es practicava un ensenyament formatiu, els
objectius del qual es podrien resumir en els punts següents: educació integral, ambient casolà, ús habitual
de la llengua catalana, coeducació.
IES Antoni Pous i Argila
(Manlleu)
Antoni
Pous i Argila (1932-1976), activista cultural i home de lletres, va destacar de
molt jove, en la immediata postguerra, com a poeta de gran talent; als anys
seixanta va dur a terme una tasca cultural i pedagògica de gran transcendència
a Igualada, amb la fundació del grup Lacetània i la creació de la revista Textos que a partir de 1968 impulsà de
manera decisiva els estudis de llengua i literatura catalanes en l’àmbit
alemany, primer des de Tübingen i després des de Zuric. Finalment, amb la seva
tasca de traductor, va introduir a l’àmbit literari català l’obra de dos autors
clàssics del segle XX: Walter Benjamin i Paul Celan.
Col∙legi Monalco (Igualada)
El
Col∙legi va ésser creat per senyor Pere Vicente (+2007), experimentat
pedagog, que havia estat director de la famosa Acadèmia Cots, a Barcelona,
mentre que la seva esposa, Pepita Ripollès, n’era del parvulari Almi, després
Montessori, on se seguia el mètode d’ensenyament tradicional de la famosa
pedagoga italiana. Tot succeint-se les disposicions sobre ensenyament a la
postguerra, el Sr. Vicente va pensar en agrupar en un sol centre les diverses
seccions d’ensenyament que ell i la seva família havien desenvolupat. I axí va
sortir l’actual col∙legi Monalco, nom que és la síntesi de Montessori,
Almi i Cots.
Escola Lluïsa Cura
La Sra. Lluïsa Cura deixà a la seva mort (+1916) un
llegat a l'Ajuntament de Barcelona per a un col×legi femení, que es concretá en
l’Escola Municipal de Labors i Oficis de la Dona a l’any 1913 per a la formació
professional femenina Lluïsa Cura, construït al solar que ocupà el
convent de les Mínimes, al carrer del Carme.
.N’eren antecedents les Escoles Municpals de Tall i
Confecció. A l’any 1918 fou totalment reorganizada.
Al 1920 s'aplicà el nom de la seva benefactora a
l'antiga "Escola de Labors i Oficis de la Dona", que prengué el nom
de la Sra. Cura.
Escola del Mar
L’Escola
del Mar, actualment al Guinardó, conserva el primitiu nom d’un centre que
rebé nom per la seva primitiva ubicació al barri de la Barceloneta, vora els
Banys Orientals (“Platja dels Pescadors”). Estava dirigida als “nois pobres”.
Fou inaugurada a l’any 1921.
És curiós que, conscients de la inapropiació
del nom al nou emplaçament, el centre es va anomenar Antiga Escola del Mar durant uns anys, fins que es retornà al
primitiu nom en ares de la simplificació.
IES Arnau
Cadell (St. Cugat)
La ciutat de Sant Cugat del Vallès té com a monument més
important el seu monestir, edificat sobre l'antic campament romà anomenat Castrum octavianum, va ser el monestir
més important del comtat de Barcelona tota l'edat mitjana.
En un racó del seu claustre hi ha aquest capitell i
l'inscripció que diu:
"HEC
EST ARNALLI
SCULTORIS FORMA CATELLI
QUI CLAUSTRUM TALE
CONSTRUXIT PERPETUALE"
Que podem traduir com: “Aquesta és
la figura de l'escultor Arnau Cadell, que tal claustre construí a perpetuïtat”
Aquest és un dels pocs casos en que un escultor del romànic
ha deixat la seva signatura.
IES Carrasco i Formiguera (Barcelona)
Manuel Carrasco i Formiguera
(1890-1938) és un dels màxims exponents del nacionalisme català d’arrel
cristiana de principis de segle XX.
Doctorat en Dret i en Filosofia i
Lletres, participà a la fundació d’Acció Catalana, en nom de la qual participà,
en el Pacte de Sant Sebastià on s’aconseguí el compromís de les forces
republicanes espanyoles a garantir l’autonomia de Catalunya. L’abril de 1931,
en proclamar-se la República, fou designat conseller del govern presidit per en
Francesc Macià. Expulsat d’Acció Catalana, a mitjans de 1932, ingressà a la
recent creada Unió Democràtica de Catalunya, on esdevingué un dels principals
líders del partit i membre del Comitè de Govern a partir de 1933. Amb l’esclat
de la Guerra Civil, Manuel Carrasco mantingué la seva fidelitat a la República
sense renunciar a l’ideari democracristià, fet que provocà el seu assetjament
per part d’incontrolats. Aquesta situació desencadenà el seu trasllat a Euskadi
com a representant de la Generalitat i, durant el viatge, ell i la seva família
foren empresonats pel bàndol sublevat. Un Consell de Guerra celebrat a Burgos
el condemnà a mort i fou afusellat el 9 d'abril de 1938, malgrat les intenses
gestions realitzades —inclòs el Vaticà— per salvar la seva vida.
IES Dr. Puigvert (Barcelona)
Antoni Puigvert i Gorro nasqué el
1905, i estudià Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencià l’any
1928. Un pacient agraït li finançà una estada de formació a l’Inselspital
de Berna, on va ampliar estudis amb Wildbolz l’any 1932, i també visità l’Hôpital
Lariboisière a París on es formà amb Félix
Legue i Georges Marion. De nou a Barcelona a l’any següent, guanyà la plaça de
metge auxiliar del Servei d’Urologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Finalment, l’any 1961 va crear la Fundació Puigvert, des de la qual realitzà una important obra docent en la formació de nous especialistes en urologia, tant de dins com de fora de l’Estat Espanyol.
L’activitat professional d’Antoni Puigvert fou
molt àmplia. Molt jove publicà obres de gran interès com l’"Atlas
de urografía" (1933), només quatre anys després de la realització de
la primera urografia al món, o "Tuberculosi renal" (1936-37).
IES Ferran Casablancas (Sabadell)
Patrici
sabadelenc, impulsor de la tecnologia tèxtil renovadora, aplicant les darreres
tecnologies a les seves fàbriques.
IES Ferran Tallada (Barcelona)
Ferran
Tallada (1881-1937) és un dels grans desconeguts entre els enginyers
barcelonins d’inici dels egle XX. Estudià a Barcelona i París, i
col∙laborà en diverses publicancions, entre elles La Vanguardia. Va ser membre de la RACAB, i de les poques persones
que defensaren les teories einstenianes als primers anys 20.
A la
seva mort (1952) es posà el seu nom a una escola de formació professional
municipal (avui IES) de la qual havia estat professor. A L’any 1955 es batejà
amb el seu nom la primera càtedra de Marèria d’Energia Nuclear de la Universitat
de Barcelona.
IES Jaume Huguet, antiga Escola del
Treball de Valls (Alt Camp).
Jaume Huguet, pintor vallenc del segle XV, reconegut pel prestigi de les seves grans obres gòtiques, es mou entre un estil d'intuïció creativa i la proposta d'innovacions, com la del flamenquisme. D'aquesta manera, el pintor, va crear un estil propi, l'huguetià, que es caracteritza per una gran sensibilitat pels colors i per la llum entre d'altres subtileses.
Fou reconegut com a home de seny
i concòrdia, cosa que li permeté arribar a ocupar càrrecs en l'equip dirigent
de la seva confraria i el de prohom en cap, tenint aprenents sota contracte i
ja amb una certa coneixença pictòrica.
La majoria dels seus biògrafs coincideixen a dir que la seva persona transmet
naturalitat, tolerància i comprensió i que era considerat un home sensible i
molt humà.
IES Jaume Salvador i Pedrol de Sant Joan Despí (Baix Llobregat)
L’epònim d’aquest IES va néixer a
Terrassa al si d’una família obrera del tèxtil. Alumne de l’Escola d’Arts i
Oficis, ben aviat va desenvolupar la idea de crear a Terrassa un Gremi d’Artistes que substituís el desaparegut
grup d’Amics de les Arts. Un dels
grans pintors de la zona, polèmic i inconformista, desenvolupà moltes altres
facetes del saber humà, i el seu esperit crític el dugué fins i tot a destruir
obres seves que trobava “anodines”.
IES Vicens Vives
(Girona)
Jaume Vicens i Vives és figura senyera de la
historiografia catalana (1910-60); canvià la visió de la història
especialitzant-se en temes político-econòmics i fundà a Barcelona el Centre d’Estudis Històrics Internacionals,
que edità el Índice histórico español.
Va dirigir una interessant Historia social y económica de España y América. La
seva figura és encara avui punt de referència obligat per a la historiografia
moderna.
IES Flos i Calcat
(Barcelona)
En Francesc Flos i Calcat va néixer a la vila d'Arenys de Mar el 1856. A
Barcelona, començà d'aprenent a la ferreteria Damians, i als 20 anys aconseguí
d'anar un curs a Llotja, exercit després com a professor de dibuix en una
escola del Masnou. És aleshores, amb el contacte amb els alumnes, que veu clarament
quina és la seva veritable vocació i comença a estudiar magisteri i, després de
no poques dificultats, obté el títol de mestre de primera ensenyança a l'Escola
Normal de Girona. Preparà nous mètodes pedagògics, podríem dir-ne mètodes
revolucionaris per aquells temps, que tenen per lema "ensenyar
jugant".
Les seves idees començaren a donar fruits de forma oficial. Col·laborà en
diversos periòdics, que utilitzava de tribuna per a exposar les seves idees i
per a donar a conèixer les novetats que pedagògicament s'usaven a l'estranger.
Així trobem, per exemple, un article seu al "Noticiero", de
Barcelona, de l'abril de 1889, en el qual es declarà partidari dels sistemes
pedagògics anglès i americà per a ensenyar la geografia als infants.
IES Francesc Ferrer i
Guàrdia (St. Joan Despí)
Francesc Ferrer Guàrdia, pedagog i pensador (1854-1909), republicà i membre de la masoneria, fundà a Barcelona l’Escola Moderna, proposant un ensenyament laic i racionalista. Va col∙laboràr amb els cercels anarquistes i fundà a Brusel∙les l’École rénouvée. Els seus lligams anarquistes el valgueren ser responsabiltizat dels fets de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909), pel qual fou afusellat. La seva mort va provocar una onada de protestes a tot el món, que va acabar amb el govern de Maura.
IES Arnau de Vilanova
Arnau
de Vilanova (1240?-1311), escriptor i visionari, metge de gran fama, que
atengué Pere III, Alfons III i Jaume II. Interessat per l’alquímia, divulgà nombrosos
coneixements científics del món àrab, que coneixia a la perfecció. De la seva
residència a Montpeller data la redacció d’un seguit d’opuscles en els que alertava
de la propera vinguda de l’Anticrist. (Tractatus
de tempore adventus Antichristi) i la Lliçó
de Narbona.
IES Lluís
Domènech i Montaner (
Arquitecte (1850-1923), un dels
màxims exponents del modernisme. Va crear un estil personal inspirat en les
formes del goticisme nòrdic, que sovint desemboca en un exaltat barroquisme.
S’inicià al 1888 amb l’Exposició Universal de Barcelona; posteriorment es va consagrar
amb obres com la casa Thomas i la casa Lleó i Morera. L’Hospital de Sant Pau va
estar caracteritzat per la seva profunda racionalitat en la distribució de
l’espai. És especialment conegut pel Palau de la Música Catalana, peró també
per obres polítiques com Conservación de
la personalidad de Cataluña.
IES Lluís Requesens (Molins de Rei,
Baix Llobregat)
Polític i militar (1528-1576),
ambaixador a Roma per Felip II, promogué la candidatura de Pius V al conclau de
1565. Assessor de Joan d’Àustria, intervingué a la guerra dels moriscos
granadins. Nomenat gobernador de Milà (1571), al 1573 substituí el duc d’Alba a
Holanda, però no pogué aconseguir la pacificació del país.
IES Miquel Biada (Mataró, Maresme)
Miquel Biada (1789-1948), que aconseguí enriquir-se a Amèrica, concebí allà la seva idea de construir el primer ferrocarril peninsular. No va reeixir de moment en despertar l’interès dels accionistes, fins i tot l’opinió pública li era contrària, però finalment va poder constituir una empresa al 1846, a la que fou atorgada la concessió de la línia Barcelona-Mataró, amb enginyers i tecnologia anglesos. El 28 d’octubre de 1848 s’inauguraria la magna obra, però pocs mesos abans havia mort el seu promotor. Tota la premsa es féu llavors ressò de la gesta d’en Biada.
IES Narcís Oller (Valls, Baix Camp)
Narcís Oller i Moragues (1846-1930),
un dels novel∙listes més destacats de la Renaixença, va combinar l’observació
realista, segons el model de Zola, amb la moralista i sentimental per a
descriure la societat catalana del segle XIX, especialment l’expansió i desenvolupament
de la burgesia. La seva obra més coneguda és La febre d’or.
IES Pere Bosch i Gimpera (Barcelona)
Arqueòleg espanyol nacionalitzat mexicà
(1891-1974), creador, des de la seva càtedra a la Universitat de Barcelona,
d’una escola de prehistoriadors i arqueòlegs. Va fer excavacions a Calaceit i Empúries;
exiliat a Amèrica al 1939, impartí classes a les universitats de Màxic,
Guatemala i El Salvador.
IES
Honora la memòria d’aquest astrònom (1868-1937), descobridor d’11 asteroids (entre ells Gothlàndia, Barcelona i Catalunya) i un cometa, que duu el seu nom, des de l’observatori Fabra i la seva vil∙la Urània de Barcelona. Fundador al 1911 de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica, que presidí fins a la seva mort.