ELS NOMS DELS
CENTRES D’ENSENYAMENT
A BARCELONA
Comunicació presentada al
XXVIII Col×loqui
de la Societat d’Onomàstica a Maó (març 2002)
Maria Dolors Hipólito Sesé
ELS NOMS DELS
CENTRES D’ENSENYAMENT
A BARCELONA
Comunicació presentada al Col×loqui
de la Societat
d’Onomàstica a Maó (març 2002)
Els noms donats al centres d’ensenyament guarden forts paral×lelismes amb els de l’onomàstica “definitòria”, és a dir, la decidida per algú concret i no per la vox populi. Concretament, s’assembla força a la dels carrers en temps moderns: com aquests, reflecteix no solament la circumstància política del moment, sinó també els gustos, la situació político-econòmica, l’estil de vida i fins i tot l’evolució sociològica.
Superada l’època en què els noms dels centres eren inexistents, o s’originaven espontàniament en el de la localitat o barri, a vegades en el del fundador, comença al segle XIX el costum de llur dedicació a personatges sovint no vinculats a l’ensenyament, sinó considerats aleshores com a paradigmes ciutadans o patriòtics. Aquesta tendència s’incrementa en moments crítics com la República o la postguerra, en què el bateig del centre era realitzat la major part de les vegades a cop de BOE, sovint per persones relacionades amb el Ministeri d’Educació, sense vinculació no ja amb el centre, sinó fins i tot amb la ciutat on era aquest, i carents sovint per tant de la sensibilitat local onomàstica o històrica adequada.
Però, en arribar els anys 70, el costum va
radicalment cap a la recuperació de la nostra Onomàstica genuina, i són
canviats molts noms poc avinents amb els nostres gustos, recorrent-se a la
nostra geografia o història pròpies per adoptar-ne altres més nostres. El
bateig del centre era fet aleshores pels propis professors, sovint en votació
democràtica, i aquest fet menava també, especialment en escoles bressol o
centres d’EGB, a l’adopció de noms de tipus fantasiós quan no francament
ingenu.
Pasada la tendència, es torna actualment altre cop a
noms “seriosos”, tant de personatges com de conceptes, i la major part de les
vegades el nom imposat és fruit d’una reflexió acurada que té en compte
història, geografia i sociologia, dintre d’un esperit català. Així i tot
romanen encara, com a pintorescos fòssils, noms que cada vegada contrasten més
amb l’esperit de la nostra època.
Hem volgut fer en aquest treball un estudi des del punt de vista onomàstic de les escoles bressol, centres d’EGB i instituts d’ESO i Batxillerat de Barcelona. L’anàlisi del llurs noms, des del punt de vista sincrònic i diacrònic, ens revela una estructura que dóna fe de l’evolució del sistemes de valors, de les modes i en definitiva d’una societat.
Al
final trobarem una petita descripció de l’origen, significat i història de cada
nom, amb els següents advertiments:
·
No hi són tots els centres
de Barcelona. La dificultat d’aconseguir censos exhaustius fa que quedin fora
especialment els centres independents. A més, no sempre ha estat possible
aconseguir les dades. Esperem millorar aquesta carença en succesives edicions
d’aquest treball.
·
En alguns casos serà
discutible l’apartat en què s’ha classificat cada nom (Bàrkeno, a Hist o a Top BCN?).
·
Hi ha noms que es
repeteixen, per correspondre a dos o més centres de diferent nivell.
Grup Hist.
Molts noms són agafats directament de fets, paraules o simples al×lusions històriques, com ara Bàrkeno
(fonètic de l’antiga Barcino,
Barcelona), institucions (Consell de Cent)
i fins i tot aconteixements recents (XXV
Olimpiada).
Grup Inf.
Començant per les escoles bressol i alguns centres d’EGB, trobem aquest grup,
on abunden els noms de caprici, evocadors del món infantil, almenys des de
certa òptica adulta. Hi ha noms com Ralet,
Tris-Tras, Xiroi, etc., posats sens dubte seguint la inspiració d’algun
director de centre que explotava temes adientes en l’univers infantil.
Pràcticament tots són moderns.
Grup Lit-Mit.
Hem agrupat ací els noms de fets o personatges procedents del camp de la
Literatura o Mitologia. Hi trobem personatges de novel×les, com Baloo o Graziel×la, o de la Mitologia, com Nausica
o Icària.
Grup Per ESP.
Ací s’hi han classificat els personatges espanyols o hispànics, fora de l’àmbit
cultural català, de vegades de renom universal (Pablo Ruiz Picasso), altres, la majoria, amb un fort regust
franquista: Campoamor, Menéndez y Pelayo, Ramiro de Maeztu... La majoria, imposats a l’època franquista, ens
proporcionen tot un exemple de sociologia postbèl×lica, i molts han desaparegut, en ésser rebatejats després de la
reforma política. També l’anàlisi ens depara sorpreses: així, en un centre de
noms tan sorprenent com Príncep de Girona,
cal investigar en el seu origen por veure que no és més que una millora de
l’eixut nom primitiu Mixto Cuartel de
Gerona, un centre militar.
Grup Per HIS.
Comprèn els personatges d’extracció històrica, catalans, espanyols o
universals. A molts dels espanyols se’ls podrien aplicar consideracions
semblans als de Per ESP.
Grup Per CAT.
Un altre capítol molt interessant és el que recorda els personatges de la
nostra societat catalana, especialment els que d’altra manera passarien a
l’oblit. A banda dels ben coneguts Víctor
Català, Costa i Llobera, Duran i Bas i Francesc Macià, gràcies a alguns centres podem recordar els més
entenebrits Doctor Ferran i Clua, Ferrer i Guàrdia, Francesc Flos i Calcat, i encara alguns de molt més oblidats: Dolors Monserdà (escriptora), Ferran Tallada (enginyer relativista), Forestier (projectista dels jardins de
l’Exposició de 1929), etc. La imposició d’aquests noms contribueix
encomiablement a la conservació del nostre patrimoni històric.
Grup Top.
Es a dir, al×lusions topogràfiques. Es refereix generalment als noms de poblacions
o països, en general estrangers: Brasil,
Albí.
Grup Top CAT.
Trobem ací topònims i onomàstics propers d’abast català. Hi veiem serralades (Cadí), ciutats (Palma de Mallorca) i fins tot vents (Marinada) o accidents geogràfics (Cavall Bernat).
Grup Top BCN. Potser el grup més interessant és el corresponent als topònims de
Barcelona, sovint desapareguts, ja que gràcies al centre es conserva una
referència de la història topogràfica del sector. És enormement interessant
escatir el perquè de cada topònim.
Ara
bé, l’anàlisi s’ha de fer amb certa cura, no deixant-nos enganyar per fenòmens
que ens desorientarien en lloc de contribuir a aclarir la història. Per
exemple, el dels transplantaments. El grup anomenat Les Coves d’en Cimany, actualment a la Creueta del Coll, és la
reedificació d’un altre d’homònim procedent del Parc Güell, on recordava unes
antigues mines anomenades així des de temps immemorial. L’Escola del Mar, actualment al Guinardó, conserva el primitiu nom
d’un centre que rebé nom per la seva primitiva ubicació al barri de la
Barceloneta. És curiós que, conscients de la inapropiació del nom al nou
emplaçament, el centre es va anomenar Antiga
Escola del Mar durant uns anys, fins que es retornà al primitiu nom en ares
de la simplificació.
Grup Reli.
Incloem en aquest grup, una mica heterogèniament, els noms relacionats amb la
religió. Tot i que haguessin pogut encabir-se fàcilment en els grups anteriors,
creiem que la importància del fenomen religiós al nostre país, especialment a
nivell oficial i en èpoques predemocràtiques, justifica tractar a part noms com
la Mare de Déu de Montserrat, Nabí, Sagrada Família o Sant Antoni
Maria Claret.
Grup Div.
Agrupem ací els noms de difícil classificació, que sovint ens revelen una gran
originalitat. Hi trobem sovint al×lusions
a la natura (Arc Iris, La Farigola, L’Alzina), noms inventats i
sense significat (Orlandai), i també
menys imaginatius, que arriben fins a les sigles (Institut Català d’ES a Distància, EMAV).
La
proporció relativa de cada grup ens donarà una idea bastant clara de les
preferències de la societat a l’hora de batejar els seus centres d’ensenyament.
Dels 325 centres censats, els grups es reparteixen així:

Si,
per simplificar, concentrem els grups en els tres apartats Personatges, Topogràfics
i Altres, els percentatges
respectius donaran idea de les preferències a l’hora de bartejar els centres:

DETALL DEL NOMS DELS CENTRES
AMB LLURS ORÍGENS I SIGNIFICAT
|
Nom |
Descripció |
Tipus |
Nivell |
|
Albí |
Nom al×lusiu a la població francesa. |
Top |
Bressol |
|
Alexandre Galí |
Alexandre Galí i Fabra (1886-1969),
pedagog i historiador. |
Per CAT |
EGB |
|
Angel Baixeras |
Arquitecte i urbanista (1834-1892), autor
d'un projecte d'Eixample barceloní que no va prosperar. |
Per CAT |
EGB |
|
Àngels Garriga |
Maria Àngels Garriga i Martín (1898-1967),
escriptora i pedagoa, autora de llibres dedicats a l'ensenyament. |
Per CAT |
EGB |
|
Antaviana |
Els professors d'aquest centre
(inicialmente "Pla de Fornells", v) li van posar aquest nom al
1994. "Antaviana" és una paraula que s'inventa un nen en un conte
de Pere Calders; significa qualsevol cosa, i és eper tant una porta oberta a
la imaginació infantil. |
Lit-Mit |
EGB |
|
Antoni Balmanya |
(1847-1915) Pedagog i mestre a Espolla
(Tarragona). |
Per CAT |
EGB |
|
Antoni Brusi |
1815-1878. Propietari i director del Diari de Barcelona, anomenat
simplement El Brusi. |
Per CAT |
EGB |
|
Arc Iris |
Nom poètic. |
Div |
EGB |
|
Arrel |
Escola creada al 1970 a partir d'una altra
anomanada "Heura". Com a complement, se li donà el nom simbòlic
d'"Arrel". |
Div |
EGB |
|
Ausiàs Marc |
1397-1479. Poeta valencià. |
Per HIST |
EGB |
|
Ausiàs March |
1397-1479. Poeta valencià. |
Per HIST |
ESO-B |
|
Avillar Chavorros |
En caló, "Anem, nens". Col×legi especialitzat en l'ètnia gitana. |
Div |
EGB |
|
Baldiri Reixac |
Pedagog,
prevere i rector de St. Martí d'Ollers (1703-1781). |
Per CAT |
EGB |
|
Baloo |
Nom d'un personatge del Llibre de la selva, de Kipling,
imposat per desvincular el col×legi de cap mena de connotació, tot al×ludint l'escoltisme. |
Lit-Mit |
EGB |
|
Bambi |
Nom de caràcter infantil, per un cervató
d'un film de Walt Disney. |
Inf |
Bressol |
|
Barcelona |
Nom de la ciutat. |
Top BCN |
EGB |
|
Barcelona Congrés |
Al×lusiu a les Vivendes del Congrés, barri on és ubicat. |
Top BCN |
ESO-B |
|
Bàrkeno |
Nom fenici de Barcelona. |
Hist |
EGB |
|
Baró de Viver |
Títol de Darius Romeu i Freixa
(1886-1970), polític, financer i alcalde de Barcelona. |
Per HIST |
EGB |
|
Barri Besòs |
Al×lusiu a un barri vora el riu Besòs. |
Top BCN |
ESO-B |
|
Barrufet |
V Barrufet. |
Lit-Mit |
EGB |
|
Barrufet |
Nom infantil, al×lusiu a un dimoniet, i reprès per a designar uns
personatges d'historietes infantils, els Schrumpfs. |
Lit-Mit |
EGB |
|
Barrufets |
V Barrufet. |
Lit-Mit |
Bressol |
|
Bellmunt |
És una de les 9 escoles de l'Institut
Municipal d'Educació que s'integraren a les 39 municipals, adoptant el nom
d'una muntanya catalana. El Bellmunt, serralada del Subpirineu, al N de la
Plana de Vic, divisòria entre el Ter i el Fluvià, que culmina als 1246 m
d'altitud. |
Top CAT |
Bressol |
|
Berenguer de Palou |
Bisbe de Barcelona (s XIII). |
Per HIST |
ESO-B |
|
Bernat de Boïl |
Noble valencià (1445-1505?), ambaixador a
Nàpols de Jaume II. |
Per HIST |
EGB |
|
Bernat Metge |
Elegant prosista medieval (1340?-1413). |
Per HIST |
ESO-B |
|
Bip |
Inaugurat cap als primers anys 70, li fou
donat nom per Bip, un clown, personatge del mim Marcel Marceau, al que era
aficional l'equip directiu d'aleshores. |
Lit-Mit |
Bressol |
|
Bogatell |
Al×lusiu al Bogatell, desembocadura del Rec Comtal. |
Top BCN |
EGB |
|
Bonanova |
Nom del barri, al×lusiu a l'antic santuari de la Mare de Deú de la Bona
Nova. |
Top BCN |
ESO-B |
|
Bosc de Montjuïc |
Primera escola a l'aire lliure del país,
fundada al 1914 per Rosa Sensat per a nens amb problemes respiratoris, motiu
pel qual es va triar el seu actual emplaçament, al mig de la muntanya de
Montjuïc, d'on li ve el nom. |
Top BCN |
Bressol |
|
Brasil |
País sudamericà. Pel "pal de
brasa" o brazil, que abundava
a les seves costes. |
Top |
EGB |
|
Cadí |
Serralada al Prepirineu, de 40 km de
llargada, i culmina en el Canal Baridana (2647 m). Del llatí catinus, 'conca, bací, gibrell'. |
Top CAT |
Bressol |
|
Calderón de la Barca |
Autor dramàtic castellà (1600-1681). |
Per HIST |
EGB |
|
Campoamor |
Ramón de Campoamor (1817-1901), poeta
espanyol, de gran fama a la seva època. L'escola agafa el seu nom pel carrer
on és radicada. |
Per ESP |
Bressol |
|
Can Clos |
Al×ludeix a la masia de Can Clos, a les proximitats. |
Top BCN |
EGB |
|
Canigó |
Massís pirinenc a la Catalunya Nord, seu
d'un important santuari. |
Top CAT |
EGB |
|
Cardenal Cisneros |
Eclesiàstic i polític castellà
(1437-1517). |
Per HIST |
EGB |
|
Carles I |
Emperador romano-germànic i rei de
Castella i Catalunya-Aragó (1500-1558). |
Per HIST |
EGB |
|
Carles Riba |
Poeta i humanista català (1893-1959). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Carlit |
Al×lusió al massís del Carlit, al Pirineu axial oriental,
a l'Alta Cerdanya, que culmina al pic del mateix nom (2921 m). |
Top CAT |
EGB |
|
Casa dels Nens |
Nom d'evocació immediata. |
Inf |
Esc Mús |
|
Cascavell |
Nom infantil. |
Inf |
Bressol |
|
Castell de Sant Foix |
Inaugurat al 1976, li fou donat aquest nom
en al×lusió
al proper castell de Sant Miquel, vora el proper poble de Foix. |
Top CAT |
FP |
|
Castella |
Al×lusiu a la ubicació, a la plaça Castella. Castella,
antic regne espanyol. |
Top |
EGB |
|
Catalònia |
Nom llatí de Catalunya. |
Top CAT |
EGB |
|
Cavall Bernat |
Nom d'una coneguda agulla montserratina. |
Top CAT |
EGB |
|
Cervantes |
Miguel de Cervantes Saavedra, escriptor
castellà d'abast universal (1547-1616). |
Per HIST |
EGB |
|
Ciutat Comtal |
Al×lusiu a Barcelona, anomenada així per haver estat seu
dels seus comtes, dominadors de tota Catalunya. |
Top BCN |
EGB |
|
Collaso i Gil |
Josep Collaso i Gil (1857-1926), polític i
filàntrop, diputat i alcalde accidental de Barcelona en diverses ocasions.
Deixà un llegat per a fer escoles a Barcelona. |
Per CAT |
EGB |
|
Collserola |
Pel massís de Collserola (coll de sa Erola), que volta el Pla de
Barcelona. Existeix des de l'any 1.978. En aquella època es va decidir posar
noms de muntanyes a les 9 escoles bressol de l'ajuntament.. |
Top BCN |
ESO-B |
|
Collserola |
Nom al×lusiu a la propera serralada ('coll de sa Erola'). |
Top BCN |
Bressol |
|
Concepció Arenal |
Sociòloga, pedagoga i assagista gallega
(1820-1893). |
Per ESP |
EGB |
|
Consell de Cent |
Assemblea consultiva del govern municipal
de Barcelona, abolida al 1716 pel Decret de Nova Planta. |
Hist |
ESO-B |
|
Consell de Cent |
Assemblea consultiva del govern municipal
de Barcelona, abolida al 1716 pel Decret de Nova Planta. |
Hist |
EGB |
|
Conservatori Municipal Superior de Música |
Nom descriptiu. |
Div |
Música |
|
Costa i Llobera |
Escriptor i eclesiàstica mallorquí
(1854-1922). |
Per CAT |
EGB |
|
Costa i Llobera |
Escriptor i eclesiàstic mallorquí
(1854-1922). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Coves d'En Cimany |
La primitiva escola era al Parc Güell,
vora unes mines anomenades "d'en Cimany" o "d'en Cimall",
i va ser transplantat a l'actual ubicació, a la Creueta del Coll. |
Top BCN |
EGB |
|
Cristòfol Colom |
Nom del famós navegant, descobridor d'Amèrica
(1451-1506). |
Per HIST |
EGB |
|
Diputació |
Diputació del General, organisme financer
i militar del Principat establert al 1413. |
Hist |
EGB |
|
Doctor Ferran i Clua |
Metge i bacteriòleg, descobridor de la
vacuna contra el còlera (1852-1929). |
Per CAT |
EGB |
|
Doctor Puigvert |
(Des de l'any 1991) El Dr. Puigvert,
l'eminent uròleg barceloní, va ser alumne de l'Ateneu Popular de Sant Andreu,
en els locals del qual l'Institut va iniciar
la seva vida abans no es va construir l'edifici propi. |
Per CAT |
ESO-B |
|
Dolors Monserdá-Santapau |
Resultat de la fusió de dos col×legis. El primer al×ludeix a Dolors
Monserdà i Vidal (1845-1919), escriptora que signava com "Dolors
Monserdà de Macià", autora de novel×les de caràcter costumista. El segon tenia nom ve del
llinatge noble medieval dels Santapau. |
Per CAT |
EGB |
|
Drassanes |
Al×lusiu a les Drassanes de Barcelona, construïdes al s
XIV. |
Top BCN |
EGB |
|
Duran i Bas |
Manuel Duran i Bas (1823-1907),
jurisconsult i polític. |
Per CAT |
EGB |
|
Eduard Marquina |
Escriptor català (1879-1946). |
Per CAT |
EGB |
|
El Cargol |
Nom infantil. |
Inf |
Bressol |
|
El Carmel |
El santuari de la Mare de Déu del Carmel
donà nom al turó i finalment al barri. |
Top BCN |
EGB |
|
El Castell |
Centre fundat al 1978. Nom al×lusiu al proper castell de Torre Baró. |
Top BCN |
Bressol |
|
El Mar |
Antic centre "Verge del Mar",
fundat el 1931. En fer-se'n càrrec la Generalitat, abreujà el nom. |
Reli |
EGB |
|
El Polvorí |
Al.× usiu a un antic polvorí a la Zona Franca, que donà
nom a un camí i al seu barri. |
Top BCN |
EGB |
|
El Roure |
Fundat al 1971 per una cooperativa de
mestres, se li donà aquest nom en recerca de contrast amb l'asfalt i el
formigó, tan abundants a la zona on es troba. |
Div |
Bressol |
|
El Sagrer |
Nom al×lusiu al barri barceloní de la Sagrera, on és ubicat
el col×legi
(per un lloc anomenat el Sagrer, on
es guardaven aliments). |
Top BCN |
EGB |
|
El Tren |
Nom donat per haver-se trobat a la vora
d'un traçat de ferrocarril, que desaparegué en construir-se les vies de
circulació ràpida automobilística de la Ronda de Dalt. |
Top BCN |
Bressol |
|
El Turó |
Nom al×lusiu al veí Turó de la Peira ('de la pedra'). |
Top BCN |
EGB |
|
El Vent |
Col×legi ubicat al Polígon Canyelles, en un lloc anomenat
"Els Quatre Vents" perquè era molt ventós. |
Top BCN |
Bressol |
|
El Vuit |
El nom se li donà per estar ubicat al bloc
número 8 de la Via Trajana. |
Div |
Bressol |
|
Elisenda de Montcada |
Tercera muller del rei Jaume II, que erigí
un monestir a Pedralbes al 1327. |
Per HIST |
EGB |
|
Els Barrufets |
V Barrufet. |
Lit-Mit |
Bressol |
|
Els Horts de Verneda |
Nom al×lusiu a un paratge d'aquest nom, en el barri de la
Verneda (lloc on abundaben els verns). |
Top BCN |
EGB |
|
Els Llorers |
Nom tradicional, al×lusiu als arbres que creixien a la vora. Uns anys es
va dir "Reyes Católicos", però avui ha recobrat el nom, i l'han
reforçat amb una plantada de llorers. |
Top BCN |
EGB |
|
Els Pins |
Al×ludeix als pins que hi ha vora l'emplaçament, dintre
del recinte Mundet. |
Top BCN |
EGB |
|
Els Xiprers |
El col×legi es dia inicialmente "Santa Maria de
Vallvidrera", al×ludint aquesta església. Passà a l'actual pels xiprers que hi havia
vora el temple. |
Top BCN |
EGB |
|
EMAV |
Sigles d'"Escola de Mitjans
Audiovisulas". |
Div |
ESO-B |
|
Emili Juncadella |
Hi ha poques noticies sobre Emili
Juncadella, burgés de principis de segle XX que va desempenyar càrrecs
polítics. |
Per CAT |
EGB |
|
Emilia Pardo Bazán |
Escriptora i catedràtica espanyola
(1851-1921). |
Per ESP |
EGB |
|
Emperador Carles |
Emperador romano-germànic i rei de
Castella i Catalunya-Aragó (1500-1558). |
Per HIST |
ESO-B |
|
Enric Granados |
Compositor i pianista català (1857-1916). |
Per CAT |
EGB |
|
Esc Sup de Conserv i Rest de Béns
Culturals de Cat |
Nom descriptiu. |
Div |
Art |
|
Escola Augusta |
Al×lusió a la propera Via Augusta de Barcelona. Aquesta
agafa el seu nom del primitiu de la ciutat, Faventia Iulia Augusta Paterna Barcino. |
Top BCN |
Privada |
|
Escola Betània-Patmos |
Fusió feta al 1961 de les escoles Betània,
per a noies, creada al 1941, i Patmos, per a nois (1959). Ambdues es
vinculaven amb els sexes respectius a traés de referències evangèliques. |
Reli |
Privada |
|
Escola Casas |
L'edifici del col×legi va ser donat per la senyora Camila Casas (+1924)
perquè s'hi fes una escola educacional domèstica per a les noies. No va
començar fins a la República, donat que una condició era que l'ensenyament
fos en català. |
Per CAT |
EGB |
|
Escola d'Arts Deià |
Pren el nom del carrer on és. Aquest al×ludeix la població de Deià, a la Mallorca Occidental,
al territori muntanyós de la Serra des Teix. |
Top CAT |
Art |
|
Escola d'Arts i Oficis |
Nom descriptiu |
Div |
Arts i Ofi |
|
Escola de Treball |
Nom descriptiu, lloc on es prepara per
diversos oficis. |
Div |
ESO-B |
|
Escola del Mar |
L'escola, fundada el 1922, estigué emplaçada
inicialment a la Barceloneta, d'on li venia el nom. Destruïda a la guerra, es
traslladà al Guinardó, on era "Antiga Escola del Mar", fins que
tornà al nom inicial. |
Top BCN |
EGB |
|
Escola Els Arcs |
L'edifici té molts arcs, però la idea del
nom provingué del fet que aquest ccentre d'educació secundària sortí de la
unió de quatre de primària, que a manera simbòlica d'arcs concorreren per a
formar un ens superior. |
Div |
ESO-B |
|
Escola Fréderic Mistral-Tècnic Eulàlia |
Resultat de la fusió de dues escoles. La primera,
Fréderic Mistral, va ser creada al 1967 com a escola francesa, i duu el nom
del poeta occità Fréderic Mistral (1830-1914) com a pont entre les cultures
catalana i francesa. La segona, Institut Tècnic Eulàlia, havia estat fundat
per Eulàlia Jordana. |
Per HIST |
ESO-B |
|
Escola Gravi |
Depenia abans de la "Cooperativa
Graciense de Viviendas", fundada als anys 60, de la qual pren nom. |
Div |
ESO-B |
|
Escola Lys |
Fundada a final dels anys 50 amb el nom de
"Lis" per persones vinculades al moviment escoltista, tenia per
símbol la flor de lis. |
Div |
ESO-B |
|
Escola Massana |
Centre d'oficis artístics i belles arts
creat per Agustí Massana i Pujol (1855-1921), col×leccionista i mecenes, que llegà a Barcelona una
important biblioteca. |
Per CAT |
Esc. Disse |
|
Escola Moragas |
Fundada pel neuropsiquiatre i pedagog
Jeroni de Moragas (+1965), persona preocupada per les minusavlies, com a
centre d'educació especial. |
Per CAT |
Edu Esp |
|
Escola Nausica |
Les seves fundadores li donaren nom per al×lusió al poema "Nausicaa" de Maragall,
relacionant el joc infantil de la princesa de "L'Odissea" amb
l'activitat lúdica dels nens. |
Lit-Mit |
ESO |
|
Escola Oficial d'Idiomes Barcelona |
Nom descriptiu. |
Div |
Bressol |
|
Escola Sadako |
Inaugurada als anys 70 amb el nom de la
nena japonesa Sassaki Sadako, que morí als 12 anys per la leucèmia produïda
per la radiació de les bombers atòmiques. Té dedicat un monument a Hiroshima. |
Per HIST |
ESO-B |
|
Esquitx |
Nom donat en al×lusió als nens petits ("esquitxos") per als
quals està fet el centre, que inicià la seva tasca als primers anys setanta. |
Div |
Bressol |
|
Estel-Guinardó |
Col×legi fundat al 1967, poc després de l'aparició de la
primera revista en català del franquisme, Tele/estel.
Probablemente el nom representava una dissimulada però indubtable afirmació
de catalanitat en aquelles difícils circumstàncies. La segona part del nom al×ludeix el barri on es troba. |
Div |
EGB |
|
Eugeni d'Ors |
Escriptor i filòsof català (1881-1954). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Felip II |
Rei de Castella, Catalunya-Aragó i
Portugal, fill de Carles I (1527-1598). |
Per HIST |
EGB |
|
Ferran Tallada |
Enginyer Industrial de principis de segle
XX, amic d'Einstein, professor a l'Escola d'Enginyers Industrials i
columnista a "La Vanguardia" (+1937). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Ferrer i Guàrdia |
Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i
pensador català, creador de l'Escola Moderna (1854-1909). |
Per CAT |
EGB |
|
Folch i Camarasa |
En memòria de Josep Folch i Camarasa
(1926-1999), novel×lista, autor teatral i traductor. |
Per CAT |
Edu Esp |
|
Font d'En Fargas |
Nom del barri, originat en una antiga
font. |
Top BCN |
EGB |
|
Forestier |
Jean-Claude-Nicolas Forestier (1861-1930),
enginyer, projectista i executor dels jardins de l'Exposició Internacional de
Barcelona de 1929. |
Per CAT |
Bressol |
|
Fort-Pius |
Al×lusiu al barri Fort Pienc, originat segons sembla en
una antiga caserna comandada per un tal Pius, al setge de Barcelona a l'any
1714. |
Top BCN |
ESO-B |
|
Francesc Flos i Calcat |
Pedagog i escriptor (1856-1929). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Francesc Macià |
Polític català, president de la
Generalitat (1859-1933). |
Per CAT |
EGB |
|
Francisco de Goya |
Pintor i Gravador espanyol (1746-1828). |
Per HIST |
ESO-B |
|
Gal×la Placídia |
Princesa romana, esposa del visigot Ataülf
(s V), que establí la cort a Barcelona. |
Per HIST |
ESO-B |
|
Galileo Galilei |
Físic i astrònom italià (1564-1642). |
Per HIST |
ESO-B |
|
Gaudí |
Antoni
Gaudí i Cornet (1852-1926), arquitecte. |
Per CAT |
EGB |
|
Gayarre |
Julián Gayarre Garjón, tenor (1844-1890). |
Per ESP |
EGB |
|
General Prim |
Joan
Prim i Prats (1814-1870), militar i polític català. |
Per HIST |
EGB |
|
Graziel×la |
Graziel×la, personatge literari en la novel×la homònima de Lamartine. |
Lit-Mit |
EGB |
|
Guinardó |
Topònim derivat de l'antic Mas Guinardó,
que acabà donant nom a un barri. |
Top BCN |
ESO-B |
|
Guinbó |
Sigles de "Guarderia Infantil
Bordeta", ja que sorgí als anys 60 d'un moviment veïnal reivindicatiu, i
el primitiu emplaçament estigué vora la Carretera de la Bordeta. |
Div |
Bressol |
|
Heura |
Creat al 1966, rebé aquest nom per la seva
eufonia. |
Div |
EGB |
|
Icària |
Illa imaginària on Étienne Caabet situà
l'acció de la seva novel×la filosòfica Voyage en Icarie,
descripció d'un país on es practicava el comunisme. A l'avinguda d'aquest nom
hi existí una comunitat d'aquest tipus. |
Lit-Mit |
ESO-B |
|
Ignasi Iglésias |
Dramaturg català (1871-1928). |
Per CAT |
EGB |
|
Infanta Isabel d'Aragó |
Isabel Francesca d'Assís (1851-1931),
filla del matrimoni format per Isabel II i el seu consort Francesc d'Assís. |
Per HIST |
ESO-B |
|
Institució Cultural del CIC |
Nom que prengué al 1963 l'antic
"Centre d'Influència Catòlica", fundat al 1950 per la mestra Maria
Rosa Farré. D'ell sortiren institucions com l'Escola de Secretariat de
Direcció (1953), l'Escola de Jardineres Educacionals (1956) i altres. |
Div |
ESO-B |
|
Institució Montserrat |
V. Montserrat. |
Top CAT |
Bressol |
|
Institució Pedagògica Sant Isidor |
Creat al 1962, s'inspirava en el nom de
Sant Isidor de Sevilla (560?-636), el darrer dels pares de l'església
d'Occident, que presidí el IV Concili de Toledo. |
Per HIST |
ESO-B |
|
Institut Català d'ES a distància |
Nom descriptiu. |
Div |
ESO-B |
|
Institut del Teatre |
Nom descriptiu. |
Div |
Art dramàt |
|
Ítaca |
Illa a la costa grega, pàtria d'Ulisses,
protagonista de l'obra d'Homer L'Odissea. |
Lit-Mit |
EGB |
|
Jaume Balmes |
Jaume Llucià Balmes (1810-1848),
eclesiàstic, filòsof i polític català. |
Per CAT |
ESO-B |
|
Joan Antoni Parera |
Per Joan Antoni Parera, sindicalista dels
temps de la postguerra, que impulsà la creació d'un polígon de vivendes. |
Per CAT |
EGB |
|
Joan Boscà |
Poeta català en llengua castellana,
cultista i italianitzant (1490-1542) |
Per CAT |
ESO-B |
|
Joan Brossa |
Poeta i dramaturg (1919-98). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Joan Coromines |
Lingüista català (1905-1997). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Joan d'Àustria |
Fill natural de Carles I i Bàrbara
Blomberg, Capità General de la Mediterrània, comandant a la batalla de Lepant
(1545-1578). |
Per HIST |
ESO-B |
|
Joan Fuster |
Escriptor valencià (1922-1992). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Joan Manuel Zafra |
Antiga Escola Complementària d'Oficis
Francesc Aragó, que al 1952 canvià el seu nom pel de Juan Manuel Zafra,
arquitecte d'origen extremeny, autor d'un dels primers tractats sobre
formigó. |
Per CAT |
ESO-B |
|
Joan Miró |
Pintor i escultor català-mallorquí
(1893-1983). |
Per CAT |
EGB |
|
Joan Pelegrí |
Joan Pelegrí i Partegàs (1910-1998),
pedagog, metge i escriptor, amb gran vocació per l'ajuda als nens a l'època
de la postguerra, fundador de l'Escola Tècnica Professional d'Hostafrancs. |
Per CAT |
ESO-B |
|
Joan Pelegrí |
Joan Pelegrí i Partegàs (1910-1998), pedagog,
metge i escriptor, amb gran vocació per l'ajuda als nens a l'època de la
postguerra, fundador de l'Escola Tècnica Professional d'Hostafrancs. |
Per CAT |
EGB |
|
Joan Salvat-Papasseit |
Poeta català (1894-1924). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Joan XXIII |
Angelo Giuseppe Roncalli (1881-1963), papa
de l'Església. |
Per HIST |
EGB |
|
Joaquim Ruyra |
Escriptor català (1858-1939). |
Per CAT |
EGB |
|
Josep Comas i Solà |
Astrònom, fundador de la Societat
Astronòmica d'Espanya (1868-1937). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Josep Maria de Segarra |
Dramaturg català (1894-1961). |
Per CAT |
EGB |
|
Josep Maria Jujol |
Arquitecte català (1879-1949), autor de la
font de la plaça d'Espanya a Barcelona. |
Per CAT |
EGB |
|
Josep Pla |
Escriptor català (1897-1981). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Josep Serrat i Bonastre |
Enginyer Industrial, director de l'Escola
d'Enginyers de Bilbao, professor de l'Escola del Treball de Barcelona i
director de tallers de "La Maquinista Terrestre y Marítima"
(1869-1946). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Jovellanos |
Gaspar Melchor María de Jovellanos
(1744-1811), escritor i polític asturià. |
Per HIST |
EGB |
|
Juan Ramón Jiménez |
Poeta espanyol (1881-1958), Premi Nobel
1956. |
Per ESP |
ESO-B |
|
L'Airet |
Nom infantil. Se li va imposar pel vent
que bufava a la zona, poc poblada al moment de la fundació. |
Div |
Bressol |
|
L'Alzina |
Nom d'un origen curiós. El Dr. Robert
havia donat el solar per a instal×lacions escolars amb la condició que es respectés el
patrimoni forestal, que al final va quedar reduït a una alzina. Els veïns,
desitjosos que hi hagués un institut a la zona, la serraren una nit, i el nom
ha quedat al record. |
Div |
ESO-B |
|
L'Arboç |
Centre creat al 1987. Se li donà aquest
nom per al×lusió
a la flora de la veïna serra de Collserola, en la que abunden els arboços. |
Top CAT |
Bressol |
|
L'Argimon |
Escola que al 1972 agafà el nom d'una
muntanya a Sta. Coloma de Farners, on hi ha l'ermita de la Mare de Déu
homònima. Es tracta d'un antropònim, derivat de harjis-mund, 'poble
guerrer'. |
Top CAT |
Bressol |
|
L'Auró |
Es va donar aquest nom per un d'aquests
arbres que estaba plantat a la primitiva ubicació del col×legi. |
Top BCN |
EGB |
|
L'Esquirol |
Nom infantil. |
Inf |
Bressol |
|
L’Estel |
V Estel-Guinardó. |
Div |
EGB |
|
La Caixa |
Nom originat en l'entitat fundadora, Caixa
d'Estalvis i Pensions de Barcelona. |
Top BCN |
EGB |
|
La Farigola de ValIcarca |
Rep el nom d'un antic hostal a la part
alta de Gràcia on es reunien les colles de St. Medir. Afegía al seu nom
"de Vallcarca" per no confondre's amb una altra al Clot (v). |
Top BCN |
EGB |
|
La Farigola del Clot |
Nom originat en una escola republicana
d'apprenents del Sindicat Unitari Anarquista, aficionat a noms de la natura.
Quedà transferit a l'actual centre d'EGB, i afegí al seu nom "del
Clot" per no confondre's amb la de Vallcarca (v). |
Div |
EGB |
|
La Fontana |
Nom imposat pel barri de Gràcia on està
ubicada. |
Top BCN |
Bressol |
|
La Gavina |
Quan va passar d'"Auxilio
Social" a la Generalitat (1985) l'antic nom de "Virgen del
Carmen" fou canviat a l'actual, possiblement per la proximitat del mar. |
Div |
Bressol |
|
La Guineueta |
Pel nom del barri, derivat de la masia Can Guineueta. |
Top BCN |
ESO-B |
|
La Mar Bella |
Creat al 1952, durant el Congés Eucarístic
Internacional, amb el nom de "Pius XII", li fou canviat el nom al
1998 per l'actual, en al×lusió a la platja de la Mar Bella, al Poble Nou. |
Top BCN |
EGB |
|
La Muntanya |
L'antiga Agrupació Cultural de Torre Baró
va canviar amb el canvi polític el seu nom per l'actual, en al×lusió a la veïna muntanya de Torre Baró. |
Top BCN |
EGB |
|
La Muntanyeta |
Per la muntanya de Montjuïc, a la falda de
la qual està situat. Inaugurat recentment, al 1995. |
Top BCN |
EGB |
|
La Palmera |
El collegi, que rebé el nom als darrers
80, està emplaçat davant d'una plaça amb una palmera al mig, residu d'una
fàbrica anterior enderrocada. |
Top BCN |
EGB |
|
La Pau |
Pel barri d'aquest nom, a la Verneda.
S'originà en un polígon de vivendes del mateix nom, als anys de la
postguerra. |
Top BCN |
EGB |
|
La Sedeta |
El
1982 s’inaugura el CEIP La Sedeta i el 1983 l’Institut de Batxillerat La
Sedeta. El nom ve donat perquè el CEIP, l’IES i el centre cívic la Sedeta
ocupen part d’una antiga fàbrica tèxtil (Fábrica de tejidos de Pujol y
Casacuberta) coneguda popularment amb el nom de la Sedeta, al barri del Camp
d’en Grassot de Barcelona. Encara que no es coneix amb exactitud l’any de la
construcció de la fàbrica, les primeres referències són del voltant de l’any
1900. |
Top BCN |
ESO-B |
|
La Sedeta |
El 1982 s’inaugura el CEIP La Sedeta i el
1983 l’Institut de Batxillerat La Sedeta. El nom ve donat perquè el CEIP,
l’IES i el centre cívic la Sedeta ocupen part d’una antiga fàbrica tèxtil
(Fábrica de tejidos de Pujol y Casacuberta) coneguda popularment amb el nom
de la Sedeta, al barri del Camp d’en Grassot de Barcelona. Encara que no es
coneix amb exactitud l’any de la construcció de la fàbrica, les primeres
referències són del voltant de l’any 1900. |
Top BCN |
EGB |
|
La Verneda |
Pel nom del barri, derivat de l'antic Molí de la Verneda (plantació de
verns). |
Top BCN |
EGB |
|
Lavínia |
Personatge mitológic, princesa esposa
d'Enees a l'obra de Virgili L'Eneida. |
Lit-Mit |
EGB |
|
Lepant |
Golf a Grècia, escenari de la famosa
batalla naval entre l'aliança cristiana i els turcs (1571). |
Hist |
EGB |
|
Les Corts |
Pel nom d'aquest barri de Barcelona,
derivat d'antics corrals o corts. |
Top BCN |
EGB |
|
Les Corts |
Pel nom d'aquest barri de Barcelona,
derivat d'antics corrals o corts. |
Top BCN |
ESO-B |
|
Llar d'Infants |
Nom descriptiu. |
Inf |
Bressol |
|
Llars Anna Gironella de Mundet |
L'escola és a les "Llars
Mundet", complex que rep nom de l'esposa del filàntrop i industrial
Antur Mundet i Carbó (1879-1965), creador al 1955 d'una fundació a la que
donà el nom de la seva dona. |
Per CAT |
ESO-B |
|
Lluís Domènech i Montaner |
Arquitecte, historiador i polític català
(1850-1923). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Lluís Vives |
Filòsof humanista valencià (1492-1540). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Lluís Vives |
Filòsof humanista valencià (1492-1540). |
Per HIST |
EGB |
|
Lluïsa Cura |
La Sra. Lluïsa Cura deixà a la seva mort
(+1916) un llegat a l'Ajuntament de Barcelona per a un col×legi femení. Al 1920 s'aplicà aquest a l'antiga
"Escola de Labors i Oficis de la Dona", que prengué el nom de la
Sra. Cura. |
Per CAT |
ESO-B |
|
Lope de Vega |
Félix Lope de Vega Carpio (1562-1635),
poeta i dramaturg castellà. |
Per HIST |
EGB |
|
Madrid |
Ciutat capital d'Espanya. |
Top |
EGB |
|
Mallorca |
La major de les Illes Balears, antigua Majorica romana. |
Top CAT |
EGB |
|
Manuel Carrasco i Formiguera |
Polític i advocat català (1980-1938). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Maragall |
Joan Maragall i Gorina (1860-1911),
escriptor i poeta català. |
Per CAT |
ESO-B |
|
Mare de Déu de la Mercè |
L'antiga "Escuela Central",
traslladada del carrer Còrsega a la Rambla a l'any 1950, agafà aleshores el
de "Virgen de la Merced", que s'ha mantingut, catalanitzat, a
l'actual emplaçament al carrer Motors. |
Reli |
ESO-B |
|
Mare de Déu de Montserrat |
Patrona de Catalunya. |
Reli |
EGB |
|
Mare de Déu de Montserrat |
Patrona de Catalunya. |
Reli |
ESO-B |
|
Mare de Déu del Pilar |
Patrona d'Espanya. |
Reli |
EGB |
|
Mare de Déu del Port |
Per una antiga ermita, que donà nom a la
barriada. |
Reli |
EGB |
|
Mare Nostrum |
Nom donat pels llatins al Mar Mediterrani
('Mar Nostre'). |
Hist |
EGB |
|
Marinada |
Fusió dels col×legis "Amadeu Vives" i
"Guineueta", que prengué el nom de Marinada a proposta dels
pofessors per aquest vent (nom lleidatà del Garbí), que bufa uns minuts cada
dia al col×legi. |
Top CAT |
EGB |
|
Mas Casanovas |
Masia que donà nom a un carrer i al seu
barri. |
Top BCN |
EGB |
|
Mediterrània |
Nom al×lusiu a la mar interior (al mig de terres). |
Top CAT |
EGB |
|
Menéndez y Pelayo |
Marcelino Menéndez Pelayo, polígraf i
historiador de la cultura (1856-1912). |
Per ESP |
ESO-B |
|
Mercè Rodoreda |
Escriptora catalana (1909-1983). |
Per CAT |
EGB |
|
Meridiana |
Nom originat en la propera Avinguda
Meridiana, a Barcelona. Aquesta agafà el nom per seguir el seu traçat exactament
un meridià geogràfic. |
Top BCN |
ESO-B |
|
Mestre
Enric Gibert i Camins |
(1890-1966) Clavecinista i pedagog. |
Per CAT |
EGB |
|
Mestre Morera |
Enric Morera, compositor català
(1865-1942). |
Per CAT |
EGB |
|
Milá i Fontanais |
Filòleg i escriptor català (1818-1884). |
Per CAT |
EGB |
|
Milà i Fontanals |
Filòleg i escriptor català (1818-1884). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Mío Cid |
Al×lusiu a Roderic Díaz de Vivar (1043-1099), guerrer
castellà, dit El Cid Campeador. |
Per HIST |
EGB |
|
Miquel Bleach |
El nom data de principis del segle XX. Al×ludeix a un mestre (1848-1900) d'una escola municipal
que a mitjans del segle XIX l'Ajuntament havia creat en un hostal a l'indret
on avui hi ha l'Alcaldia d'Hostafrancs. El seu primitiu nom era "Escola
Municipal de Pàrvuls Hostafrancs". |
Per CAT |
EGB |
|
Miquel Tarradell |
Miquel Tarradell i Mateu (1920-1995),
arqueòleg i historiador. |
Per CAT |
ESO-B |
|
Montjuïc |
Pel barri d'aquest nom, on hi hagué una
colònia jueva ('mont dels jueus'). |
Top BCN |
ESO-B |
|
Montseny |
Per
la serralada d'aquest nom (Montem
Sanctum, 'mont sant', o també Montem
Cinctum, 'mont cenyit'). |
Top CAT |
EGB |
|
Montserrat |
Al×lusiu al topònim de la serra de Montserrat. |
Top CAT |
Bressol |
|
Montserrat |
Per la serralada d'aquest nom, derivat de
la seva forma asserrada. |
Top CAT |
ESO-B |
|
Mossén Jacint Verdaguer |
Poeta i eclesiàstic català (1845-1902). |
Per CAT |
EGB |
|
Nabí |
Nom posat a l'escola en record d'un poema
homònim de Josep Carner, que al×ludia al nom que els jueus donaven a Jesucrist
('mestre'). |
Reli |
EGB |
|
Narcís Monturiol |
Inventor i polític català (1819-1885). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Narcís Monturiol |
Inventor i polític català (1819-1885). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Narcís Monturiol |
Inventor i polític català (1819-1885). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Nenes i Nens |
Nom infantil al×lusiu. |
Inf |
Bressol |
|
Niu d'Infants |
Nom infantil al×lusiu. |
Inf |
Bressol |
|
Octavio Paz |
Poeta i escriptor mexicà (1914-1998),
Premio Cervantes. |
Per ESP |
EGB |
|
Oriol Martorell |
Oriol Martorell i Codina (1927-1986),
director musical, pedagog i historiador. |
Per CAT |
EGB |
|
Orlandai |
Nom
inventat cap als anys 40 pels propis alumnes del centre, i votat aleshores per
ells. Sense significat. |
Div |
EGB |
|
Pablo Ruiz Picasso |
Pintor espanyol universal (1881-1973),
probablement el més important del segle XX. |
Per ESP |
ESO-B |
|
Palma de Mallorca |
Capital de l'antic regne de Mallorca
(Ciutat de Mallorca). |
Top CAT |
EGB |
|
Palomar |
La tercera vegada en què fou refeta
l'escola (1996), l'Ajuntament hi ubicá un colomar decoratiu, al×lusiu també a l'origen del seu nom, inspirat en el del
barri de Sant Andreu del Palomar, on es troba. |
Top BCN |
Bressol |
|
Parc de l'Escorxador |
Pel nom del parc ubicat en l'antic
escorxador. |
Top BCN |
ESO-B |
|
Parc de l'Escorxador |
Rep nom de la seva ubicació a l'antic
Escorxador, avui converti en plaça, llevat l'espai que ocupa el centre. |
Top BCN |
ESO-B |
|
Parc de la Ciutadella |
Pel proper Parc de la Ciutadella,
construït a l'emplaçament de l'antiga Ciutadella amb què Felip V controlava
Barcelona. |
Top BCN |
EGB |
|
Parc del Guinardó |
Pel parc ubicat en aquest barri, derivat
de l'antic Mas Guinardó. |
Top BCN |
EGB |
|
Pare Poveda |
Pedro
Poveda, sacerdot i pedagog espanyol (1874-1936). |
Per ESP |
EGB |
|
Patronat Domènech |
La seva fundació (1901) es degué a la
iniciativa del matrimoni Domènech, fonamentalment la senyora Adela Domènech,
que va crear una fundació per a una escola mixta. |
Per CAT |
EGB |
|
Patronat Ribas |
Inicialment era un orfelinat, creat per
l'empresari tèxtil Lluís Ribas i Regordosa (+1930?), que llegà el seu
patrimoni per a obres d'aquest tipus. |
Per CAT |
ESO-B |
|
Pau |
V La Pau. |
Top BCN |
Bressol |
|
Pau Casals |
Pel violoncelista, director d'orquestra i
compositor català (1876-1973). Es va donar nom al col×legi al 1975, al poc de la seva mort. |
Per CAT |
EGB |
|
Pau Casals-Grácia |
Pel violoncelista, director d'orquestra i
compositor català (1876-1973). Junt amb el nom de Gràcia, barri barceloní,
antic ajuntament absorbit per la capital. |
Per CAT |
EGB |
|
Pau Claris |
Polític i eclesiàstic català, president de
la Generalitat (1586-1641). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Pau Romeva |
Pau Romeva i Ferrer (1892-1968), pedagog,
polític i escriptor. |
Per CAT |
EGB |
|
Pau Vila |
Pau Vila, geògraf català (1881-1980). |
Per CAT |
EGB |
|
Pegaso |
Per l'antiga fàbrica de camions Pegaso,
nom d'un cavall alat de la mitologia grega. |
Top BCN |
EGB |
|
Pere Bosch i Gimpera |
Arqueòleg català, nacionalitzat mexicà
(1891-1974). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Pere Calders |
Periodista i dibuixant català (1912-1994). |
Per CAT |
EGB |
|
Pere Vila |
L'edifici, un dels més modèl×lics de Barcelona, es va consttuir en virtut del
llegat d'un milió de pesos del Sr. Pere Vila i Codina, català d'Alujas
radicat a Santa Fe (Argentina). Mort el 1916, la ciutat de Barcelona es féu
càrrec de l'herència, construint un edifici per a 1360 alumnes, inaugurat a
principis dels anys 20. |
Per CAT |
EGB |
|
Perú |
Nom del país andí, derivat del riu Virú. |
Top |
EGB |
|
Pirineu |
Serralada que separa Espanya de França. |
Top CAT |
EGB |
|
Pla de Fornells |
Als anys 55-60 s'establiren a la zona
(part alta de Nou Barris) unes comunitats religioses, que feien reunions a
una muntanyeta que un d'ells anomenà "Pla de Fornells" en record de
la seva Mallorca natal. Els dos centres que s'establiren allí més tard
prengueren el maiex nom (v Antaviana). |
Top CAT |
Bressol |
|
Poblenou |
Barri sorgit al voltant de les indústries
vora mar. |
Top BCN |
ESO-B |
|
Poeta Foix |
Josep Vicenç Foix i Mas (1893-1987),
poeta, periodista i assagista. |
Per CAT |
Bressol |
|
Pompeu Fabra |
Gramàtic i lexicògraf català (1868-1948). |
Per CAT |
EGB |
|
Pont del Dragó |
Nom al×lusiu a un proper pont decorat amb una escultura que
representa un drac, per on en trànsil travessa sota la Meridiana. |
Top BCN |
FP |
|
Pràctiques 1 |
Antiga escola "Jaume I", que va
passar a annex de l'Escola de Professors d'EGB de Barcelona al 1974, agafant
el nom a què estava destinat. |
Div |
EGB |
|
Pràctiques 2 |
V Pràctiques 1. |
Div |
EGB |
|
Príncep de Girona |
L'antic Institut "Mixto Cuartel
Gerona", creat al 1978, esdevingué, a través del BOE, el "Príncipe
de Gerona", avui catalanitzat. |
Per ESP |
ESO-B |
|
Príncep de Viana |
Carles d'Aragó (1421-1461), fill de Joan
II i de Blanca de Navarra, hereu de les corones d'Aragó i Navarra. |
Per HIST |
ESO-B |
|
Príncep de Viana |
Carles d'Aragó (1421-1461), fill de Joan
II i de Blanca de Navarra, hereu de les corones d'Aragó i Navarra. |
Per HIST |
EGB |
|
Prosperitat |
Originat en el barri del mateix nom, seu
d'una important urbanització als anys 60. |
Top BCN |
EGB |
|
Provençals |
Per la parròquia de Sant Martí de
Provençals, que donà nom al barri. L'apel×latiu deriva d'agri
provincialis, nom que els romans donaven als terrenys que envoltaven una
ciutat. |
Top BCN |
EGB |
|
Psicopedagògic Mundet |
V Llars Mundet. |
Per CAT |
Edu esp |
|
Puigmal |
Muntanya
als Pirineus Orientals, formada per pissares amb petitses glaceres. Culmina als 2913 m d'altitud. |
Top CAT |
Bressol |
|
Puríssima Concepció |
Per aquesta figura de la Mare de Déu. |
Reli |
EGB |
|
Ralet |
Nom infantil. |
Inf |
Bressol |
|
Rambla Prim |
Nom donat a una avinguda de la Verneda,
per Joan Prim i Prats (1814-1870), militar i polític català. |
Top BCN |
ESO-B |
|
Ramiro de Maeztu |
Publicista, escriptor i diplomàtic
espanyol (1875-1937). |
Per ESP |
EGB |
|
Ramon Berenguer III |
Comte de Barcelona (1082-1931), apel×lat el Gran. |
Per HIST |
EGB |
|
Ramon Casas |
Pintor català (1866-1932). |
Per CAT |
EGB |
|
Ramon Llull |
Escriptor,
filósof, místic i missioner mallorquí (1233-1316). |
Per CAT |
EGB |
|
Ramón Menéndez Pidal |
Filòleg i historiador espanyol
(1869-1968). |
Per ESP |
EGB |
|
Ramón y Cajal |
Santiago Ramón y Cajal, històleg aragonès
(1852-1934), Premi Nobel (1906). |
Per ESP |
EGB |
|
Reina Violant-Comas i Solà |
Violant d'Hungria, segona muller de Jaume
I, reina de Catalunya-Aragó (1216-1251); Josep Comas i Solà, astrònom català
(1868-1937). |
Per HIST |
EGB |
|
República Argentina-Uruguay |
Països al Con Sud americà; el primer
deriva del nom culte del Río de la Plata, on es creia que hi havia jaciments
argentífers; el segon, del riu Uruguai (nadiu ur, 'aigua'). |
Top |
EGB |
|
Rius i Taulet |
Francesc de Paula Rius i Taulet, alcalde
de Barcelona, organitzador de l'Exposició Universal de 1888 (1833-1889). Rius i Taulet, Francesc de Paula
(1833-1889). Polític. Alcalde en diverses ocasions de Barcelona, emprengué
importants obres a LA CIUTAT (urbanització de la Gran Via de les Corts
Catalanes, de les places de Tetuan i de Letamendi,...). L'obra més important,
però, fou la celebració de l'Exposició Universal de Barcelona, de 1888. |
Per CAT |
EGB |
|
Roger de Flor |
Cavaller
i aventurer naturalitzat català, cap de l'expedició dels almogàvers a Orient
(s XIII-XIV). |
Per HIST |
ESO-B |
|
Roure Clot |
La mateixa cooperativa de mestres que
fundà El Roure (v) s'estengué posteriorment a la zona del Colt, on fundà
aquest segon centre. |
Top BCN |
Bressol |
|
Rubén Darío |
Pseudònim de Félix Rubén García Sarmiento,
poeta nicaragüenc (1867-1916). |
Per ESP |
EGB |
|
Rubió i Tudurí |
Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891-1981),
arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor. |
Per CAT |
ESO-B |
|
Sagrada Família |
Al×lusió al Temple expiatori de la Sagrada Família. |
Reli |
EGB |
|
Salvador Espriu |
Poeta català (1915-1985). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Salvador Seguí |
Anarcosindicalista català, dit "El
Noi del Sucre" (1890-1923). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Salvat-Papasseit |
Joan Salvat-Papasseit, poeta català
(1894-1924). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Sant Andreu |
Barri de Barcelona, antiga vila de la
parròquia del qual era dedicada a aquest sant, un dels dotze apòstols. |
Top BCN |
ESO-B |
|
Sant Antoni Maria Claret |
Eclesiàstic català, confesor d'Isabel II i
fundador dels Claretians (1807-1870). |
Reli |
EGB |
|
Sant Joan |
Nom del passeig de Barcelona on és el col×legi. |
Top BCN |
EGB |
|
Sant Joan de la Creu |
Pel religiós i escriptor espanyos San Juan
de la Cruz (1542--1591). |
Per ESP |
Edu esp |
|
Sant Joan de Ribera |
Eclesiàstic
i alt funcionari reial (1532?-1611). |
Per ESP |
EGB |
|
Sant Jordi |
Patró de Catalunya (s IV). Del gr. Georgios, per geo-ergon,
'agricultor'. |
Reli |
EGB |
|
Sant Josep de Calassanç |
Eclesiàstic aragonès, fundador de les
Escoles Pies (1557-1648). |
Per HIST |
ESO-B |
|
Sant Josep de Calassanç |
Eclesiàstic i educador aragonès, fundador
de les Escoles Pies (1557-1648), destinades a l’educació de les classes
populars, seguint les directrius de reforma del Concili de Trento (GEC). Nom
imposat aprox. l'any 1964. |
Per HIST |
EGB |
|
Sant Josep Oriol |
Jesuïta missioner català (1650-1702). |
Reli |
EGB |
|
Sant Martí de Provençals |
Per la parròquia de Sant Martí de
Provençals, que donà nom al barri. L'apel×latiu deriva d'agri
provincialis, nom que els romans donaven als terrenys que envoltaven una
ciutat. |
Top BCN |
ESO-B |
|
Sant Pere Nolasc |
Eclesiàstic francès-català, fundador de
l'orde religiosa de la Mercè (1180?-1249). |
Per HIST |
EGB |
|
Santiago Rusiñol |
Autor dramàtic, pintor, narrador i col×leccionista català (1861-1931). |
Per CAT |
EGB |
|
Sants-Les Corts |
Nom d'un barri procedent de l'església de
Santa Maria dels Sants (s VIII); el barri de les Corts al×ludeix a les antigues corts o corrals. |
Top BCN |
ESO-B |
|
Sardà i Salvany |
Fèlix
Sardà i Salvany (1844-1916), eclesiàstic i apologista. |
Per CAT |
EGB |
|
SEAT |
Per la fàbrica d'automòbils SEAT (anagrama
de Sociedad Española de Automóviles de
Turismo). |
Top BCN |
EGB |
|
Secretari Coloma |
Joan de Coloma (1442-1515), secretari de
Joan II, afavoridor de l'establiment de la Inquisició a Catalunya. |
Per HIST |
ESO-B |
|
Splai |
Antiga escola privada de formació
professional, transferida al 1978 al Ministeri d'Educació i Ciència. El seu
nom era un acrònim, format amb les
sigles dels fundadors. |
Div |
EGB |
|
Tàber |
Pel Mons
Taber, el punt més alt de la Barcelona romana, prop de l'actual catedral. |
Top BCN |
EGB |
|
Tabor |
Pel mont d'aquet nom, a l'est de Natzaret,
on va tenir lloc la Transfiguració del Senyor. |
Reli |
EGB |
|
Taxonera |
Tecorda el nom d'un indret de Barcelona,
disignat per algun cau de teixons. |
Top BCN |
EGB |
|
Tibidabo |
Nom donat al cim més alt de Collserola.
Pel llat. tibi dabo, 't'ho donaré',
al×ludint
les temptacions de Jesús. |
Top BCN |
EGB |
|
Tímbaler del Bruc |
Per l'episodi patriòtic de la batalla
guanyada als francesos (1808) pel retomb dels timbals en aquest lloc, que va
provocar l'espantada de l'enemic. |
Per HIST |
EGB |
|
Tomàs Moro |
Sant Thomas
More, estadista i humanista anglès (1478-1535). |
Per HIST |
EGB |
|
Torrent d'En Melis |
Topònim que donà origen a un barri al
Guinardó, de Barcelona. |
Top BCN |
EGB |
|
Tres Pins |
Fins al 1982 era un centre diferent
(Centre Municipal Fonoaudiològic José Maria Porcioles, que es va transformar
en una escola ordinària, i en un centre de recursos per a sords, CREDA). Pren
nom d'un indret a Montjïc anomenat així. |
Top BCN |
EGB |
|
Trinitat Nova |
Nom al×lusiu al barri on es troba. Aquest s'originà en una
urbanització batejada com a "Polígon de la Trinitat", ampliat
després com a "Trinitat Nova". |
Top BCN |
Bressol |
|
Tris-Tras |
Nom infantil. |
Inf |
Bressol |
|
Turó Blau |
El nom de Turó Blau (des de 1982), fa referència
a l’últim turó de les muntanyes de Montcada, que marcava el límit del poble
de Sant Andreu i on, a més, neix la riera d’Horta, que antigament, passava
per davant de l’escola. Antigament aquesta es deia "Teresa de
Jesús". |
Top BCN |
EGB |
|
Turó del Cargol |
És el nom popular del turó on està ubicat.
Antigament, "Escola Heidi", li fou canviat per la popularització
del personatge en una sèrie televisiva. |
Top BCN |
EGB |
|
Uruguay |
Per aquesta república sudamericana. El nom
deriva del riu Uruguai (nadiu ur,
'aigua'). |
Top |
EGB |
|
Valldemossa |
Des del 1979, perquè inicialment estava
situat a la confluència dels carrers Deia i Valldemossa de Barcelona 3 (el nom complet és "Institut E. M.
Deà-Valldemosa"). El nom d'aquesta població illenca deriva del nom
personal àrab Musa. |
Top CAT |
ESO-B |
|
Verdaguer |
Mossèn
Jacint Verdaguer, poeta i eclesiàstic català (1845-1902). |
Per CAT |
ESO-B |
|
Víctor Catalá |
Pseudònim literari de Caterina Alberti
Paradís, novel×lista i poetessa catalana (1873-1968). |
Per CAT |
EGB |
|
Vil×la Joana |
La primitiva ubicació del centre, creat
cap a l'any 1920, era la casa on morí Jacint Verdaguer, anomenada Vil×la Joana, avui Museu Verdaguer. |
Top BCN |
Ed Especia |
|
Vila de Gràcia |
Nom al×lusiu a la ubicació del col×legi, a l'antiga vila de Gràcia, avui barri de
Barcelona. |
Top BCN |
ESO-B |
|
Vila Olímpica |
Pel barri construït per a hostatge dels
atletes dels Jocs Olímpics de 1992. |
Top BCN |
EGB |
|
Virrei Amat |
Manuel d'Amat i de Junyent, virrei del
Perú (1700-1782). |
Per HIST |
EGB |
|
Xarlot |
Nom infantil. |
Inf |
Bressol |
|
Xavó-Xaví |
Col×legi dedicat a l'ètnia gitana. El nom significa en
caló "nens-nenes". |
Inf |
ESO-B |
|
Xavorrillos |
Guardería especializada en l'ètnia gitana.
El nom significa, en caló, "nens petits". |
Inf |
Bressol |
|
Xiroi |
Nom infantil. |
Inf |
Bressol |
|
XXV Olimpiada |
Al×lusiu als Jocs Olímpics de 1992. |
Hist |
ESO-B |
ELS NOMS DELS CENTRES D’ENSENYAMENT
Els noms donats al centres d’ensenyament reflecteixen no solament, com en el cas dels carrers, la circumstància política del moment, sinó també els gustos y l’evolució sociològica. Superada l’època en què els noms eren inexistents o del fundador, comença al segle XIX el costum de la dedicació a personatges sovint no vinculats a l’ensenyament, sinó sonxsiderats al seu moment com a paradigmes ciutadans o patriòtics. Aquesta tendència s’incrementa en moments crítics com la República o la postguerra.
Però, en arribar els anys 70, el cost7m va derivant
cap a noms de tipus fantasiós quan no francament ingenu, especialment als
centres de primària, on el bateig del centre era fet pels propis professors,
sovint en votació democràtica.
Pasada la tendència, es torna actualment altre cop a
noms “seriosos”, tant de personatges com de conceptes.
Enviar copa a:
St. Josep de Calassanç
Emilia Garcia Ripoll, Institució Cultural del
CIC