UNA APORTACIÓ GENEALÓGICA:

L’ORDRE DELS COGNOMS

 

1.   El sistema SS de numeració dels avantpassats.

El sistema més usat per a la numeració dels avantpassats és l’anomenat Sousa-Stradonitz[1], que parteix del subjecte estudiat donant-li el número 1. El pare és el 2, la mare el 3, l’avi patern el 4, etc., segons el següent esquema. Com és habitual, el signe = representa el matrimoni, i el ï la filiació.

 

              Generació IV               8 = 9    10 = 11    12 = 13    14 = 15

                                                    ï             ï                ï              ï

              Generació III                  4     =     5              6      =     7

ï                             ï

Generació II                            2            =              3

              ï

                        Generació I                                            1

 

El sistema és realment còmode, senzill i a més conté unes correlacions matemàtiques que el fan molt pràctic. És fàcil comprovar que:

 

·      Els avantpassats homes són sempre números parells, les dones senars (a excepció, eventualment, del subjecte).

·      La generació n conté 2n-1 persones. El total de generacions fins a la n en conté 2n-1.

·      El pare d’un subjecte de número n té el 2n, la mare el 2n+1.

·      Un matrimoni té sempre números correlatius, 2n i 2n+1. El seu fill té el número n.

 

D’ací en endavant, denominarem SS al nombre Sousa-Stradonitz d’un avantpassat.

 

2.   Els cognoms d’una persona.

La vigent Llei del Registre Civil no admet més que dos cognoms “oficials” per als nascuts a l’estat espanyol, però això no vol dir que cada persona no pugui tenir-ne molts més per al seu propi ús. De fet, en té tants com en conegui dels seus avantpassats, ja que li pertanyen segons la mateixa llei. L’assignació per l’ordre tradicional es fa d’acord amb aquestes dues senzilles regles[2]:

 

1.    Dintre d’una mateixa generació, el cognom masculí precedeix al femení, i els avantpassats d’avantpassats masculins precedeixen als avantpassats d’avantpassats femenins.

2.    Els cognoms generacionalment més propers precedeixen als més llunyans.

 

Que les regles siguin senzilles no vol dir que ho siguin els resultats d’aplicar-les. Vegem alguns exemples:

 

·      Com és ben sabut, d’un matrimoni Albiol-Bergadà surten fills amb cognoms Albiol Bergadà. Si un baró fill d’aquest matrimoni es casa amb una dona de cognoms Campeny-Duran, els fills resultants tindran de 1r i 2n cognoms Albiol-Campeny, i de 3r i 4t Bergadà-Duran. Simplificadament: ACBD.

·      Si ara un d’aquests fills baró es casa amb una EGFH (pares respectius EF i GH), el resultat serà un AECGBDFH.

 

La cosa, com veiem, es complica bastant depressa. Com saber sense por d’equivocar-nos on cal ubicar cada cognom dels diversos avantpassats? No cal dir que l’ideal fóra deduir el nombre del cognom a partir del SS.

El problema és certament complex, fins al punt que Armand de Fluvià, màxim expert genealogista al nostre país, declara al seu llibre A la recerca dels avantpassats: “Potser hi ha una relació matemàtica entre els uns i els altres, però ara per ara és desconeguda”.

 

3. La relació matemàtica entre SS i N.

Les paraules de Fluvià ens han esperonat a la recerca d’aquesta relació, que modestament presentem en aquest article. Veurem com, d’una manera relativament senzilla, es pot calcular el nombre N que tindrà el primer cognom aportat per un avantpassat caracteritzat pel seu SS.

Procedirem de la següent forma:

 

1.    Escriurem el número SS en base 2 (vegeu l’Apèndix).

2.    Aquest número començarà amb un 1. El suprimirem, respectant els eventuals zeros que poguessin venir a continuació.

3.    Tot seguit, escriurem el nombre que és el reflex especular, el passarem a decimal i n’hi sumarem una unitat.

4.    El resultat és el nombre N.

 

Per a més claretat, reproduim a continuació l’arbre genealògic ascendent de la persona 1. Tant ella com els seus avantpassats estan indicats per llur respectiu número Sousa-Stradonitz en negreta, a sota el mateix en lletra més menuda i en base 2, i encara a sota del tot, en parèntesis, s’indica el lloc del primer cognom de cada avantpassat dintre del conjunt de cognoms que durà el subjecte 1.

 

8

1000

(1)

 

=

9

1001

(5)

 

10

1010

(3)

 

=

11

1011

(7)

 

12

1100

(2)

 

=

13

1101

(6)

 

14

1110

(4)

 

=

15

1111

(8)

                                      ï                        ï                        ï                         ï

4

100

(1)

 

=

5

101

(3)

 

6

110

(2)

 

=

7

111

(4)

                                       ï                                                  ï

2

10

(1)

 

=

3

11

(2)

                                                                ï

1

1

(1)

 

Exemple. En la genealogia donada, fixem-nos en la 4ª generació, el personatge SS = 11.

1.    L’escriurem en base 2, o sigui 1011.

2.    Suprimirem l’1 inicial: 011.

3.    Ara escrivim el reflexat especular: 110, que equival a 6 en base decimal. Sumant-ne  una unitat, s’obté N = 7.

4.    El cognom aportat per aquest personatge serà el 7è.

 

Observem que els passos contraris ens donarien SS a partir de n. Així, partint d’un N = 7, faríem:

 

1.    Restem una unitat: 7 - 1 = 6.

2.    El passem a base 4, resultant 110.

3.    El girem del revés: 011.

4.    Hi afegim un 1 al davant: 1011, que equival, en base decimal, a SS = 11.

 

És molt senzill abreujar tots aquests càlculs mitjançant un programa informàtic[3]. Aquests són els resultats per als 255 primers avantpassats:

 

RELACIÓ ENTRE SS I N

SS

N

SS

N

SS

N

SS

N

SS

N

SS

N

SS

N

SS

N

 

 

32

1

64

1

96

2

128

1

160

3

192

2

224

4

1

1

33

17

65

33

97

34

129

65

161

67

193

66

225

68

2

1

34

9

66

17

98

18

130

33

162

35

194

34

226

36

3

2

35

25

67

49

99

50

131

97

163

99

195

98

227

100

4

1

36

5

68

9

100

10

132

17

164

19

196

18

228

20

5

3

37

21

69

41

101

42

133

81

165

83

197

82

229

84

6

2

38

13

70

25

102

26

134

49

166

51

198

50

230

52

7

4

39

29

71

57

103

58

135

113

167

115

199

114

231

116

8

1

40

3

72

5

104

6

136

9

168

11

200

10

232

12

9

5

41

19

73

37

105

38

137

73

169

75

201

74

233

76

10

3

42

11

74

21

106

22

138

41

170

43

202

42

234

44

11

7

43

27

75

53

107

54

139

105

171

107

203

106

235

108

12

2

44

7

76

13

108

14

140

25

172

27

204

26

236

28

13

6

45

23

77

45

109

46

141

89

173

91

205

90

237

92

14

4

46

15

78

29

110

30

142

57

174

59

206

58

238

60

15

8

47

31

79

61

111

62

143

121

175

123

207

122

239

124

16

1

48

2

80

3

112

4

144

5

176

7

208

6

240

8

17

9

49

18

81

35

113

36

145

69

177

71

209

70

241

72

18

5

50

10

82

19

114

20

146

37

178

39

210

38

242

40

19

13

51

26

83

51

115

52

147

101

179

103

211

102

243

104

20

3

52

6

84

11

116

12

148

21

180

23

212

22

244

24

21

11

53

22

85

43

117

44

149

85

181

87

213

86

245

88

22

7

54

14

86

27

118

28

150

53

182

55

214

54

246

56

23

15

55

30

87

59

119

60

151

117

183

119

215

118

247

120

24

2

56

4

88

7

120

8

152

13

184

15

216

14

248

16

25

10

57

20

89

39

121

40

153

77

185

79

217

78

249

80

26

6

58

12

90

23

122

24

154

45

186

47

218

46

250

48

27

14

59

28

91

55

123

56

155

109

187

111

219

110

251

112

28

4

60

8

92

15

124

16

156

29

188

31

220

30

252

32

29

12

61

24

93

47

125

48

157

93

189

95

221

94

253

96

30

8

62

16

94

31

126

32

158

61

190

63

222

62

254

64

31

16

63

32

95

63

127

64

159

125

191

127

223

126

255

128

 

 

APÈNDIXS.

 

1.   Càlcul de l’expressió d’un nombre en base 2.

Qualsevol nombre es pot expressar en base de numeració 2, que consta només d’uns i zeros. Per a fer-ho, només cal dividir-lo sucessivament per 2 fins a obtenir 1 com a darrer quocient. Aquest quocient, seguit dels residus en ordre invers, serà el nombre expressat en base 2.

Per exemple, per a expressar 39 en base 2:

 

39:2 = 19,          residu 1

19:2 = 9,            residu 1

9:2 = 4,              residu 1

4:2 = 2,              residu 0

2:2 = 1,              residu 0

Darrer quocient:          1

El nombre en base 2 serà el 100111.

 

A la inversa, per expressar en base decimal un número donat en base 2, només cal sumar les potències de 2 indicades per les xifres 1, considerant la primera com a “xifra zero”. En el cas anterior:

 

1     0     0    1      1    1

25             + 22 +  2 + 1 = 32 + 4 + 2 + 1 = 39

 

2. Demostració de la fòrmula.

Observem que el SS d’un personatge l’obtenim partint del subjecte 1 avançant per les branques de l’arbre genealògic. Si representem la nostra ruta amb un 1 quan pugem cap a l’esquerra i amb un 0 quan ho fem cap a la dreta, observarem que una ruta com ara la 1010, que condueix a l’avantpassat 10, equival al mateix número en base binària, o sigui, en decimal, 7.

D’altra banda, el cognom corresponent a un determinat SS anirà a parar al subjecte mitjançant unes siga-sagues també cap a la dreta o esquerra, que seran justament les inverses de la que hem seguit abans a partir del primer número. De l’esmentat personatge SS = 10 passarem al subjecte mitjançant la ruta 010, que és justament la mateixa d’abans a la inversa, llevat l’1 inicial.

 

3.   Algorisme matemàtic.

Poden expressar-se les operacions anteriors mitjançant la fòrmula:

 

N = ref(SS’)

 

On SS’ és el valor SS sense l’1 inicial, o, matemàticament, SS’ = SS - 2^int[log2 SS]. Poden trobar-se més detalls matemàtics a l’article La función reflex, del mateix autor, publicat a la revista CARROLLIA, número de setembre de 1999.

 

                                                                         Josep M. Albaigès i Olivart

                                                                         Salou, agost 1999

 

 



[1] Per a alguns, la primera invenció del sistema es remunta a l’alemany Eyzinger al 1590, i l’anomenen Eyzinger-Stradonitz.

[2] Naturalment, estem parlant sempre de línies agnatícies, en què la transmissió del cognom es fa per  via masculina. Tampoc no comptem les excepcions (pubilles que donen nom a la família, per exemple).

[3] No el donem en aquest article pel seu caràcter massa tècnic, però gustosament l’enviaré a qui me’l demani.