UNA
APORTACIÓ GENEALÓGICA:
L’ORDRE
DELS COGNOMS
1. El sistema SS de numeració dels avantpassats.
El sistema més usat per a la
numeració dels avantpassats és l’anomenat Sousa-Stradonitz[1], que parteix del subjecte
estudiat donant-li el número 1. El
pare és el 2, la mare el 3, l’avi patern el 4, etc., segons el següent esquema. Com és habitual, el signe =
representa el matrimoni, i el ï la filiació.
Generació IV 8 = 9 10 = 11 12
= 13 14
= 15
ï
ï ï ï
Generació III 4 = 5 6 = 7
ï ï
Generació II 2 = 3
ï
Generació
I 1
El sistema és realment
còmode, senzill i a més conté unes correlacions matemàtiques que el fan molt
pràctic. És fàcil comprovar que:
· Els
avantpassats homes són sempre números parells, les dones senars (a excepció,
eventualment, del subjecte).
· La generació n
conté 2n-1 persones. El total de generacions fins a la n en conté 2n-1.
· El pare d’un
subjecte de número n té el 2n, la mare el 2n+1.
· Un matrimoni té sempre números correlatius, 2n i 2n+1. El seu fill té
el número n.
D’ací en endavant,
denominarem SS al nombre Sousa-Stradonitz d’un avantpassat.
2. Els cognoms d’una persona.
La vigent Llei del Registre
Civil no admet més que dos cognoms “oficials” per als nascuts a l’estat
espanyol, però això no vol dir que cada persona no pugui tenir-ne molts més per
al seu propi ús. De fet, en té tants com en conegui dels seus
avantpassats, ja que li pertanyen segons la mateixa llei. L’assignació
per l’ordre tradicional es fa d’acord amb aquestes dues senzilles regles[2]:
1. Dintre d’una
mateixa generació, el cognom masculí precedeix al femení, i els avantpassats
d’avantpassats masculins precedeixen als avantpassats d’avantpassats femenins.
2. Els cognoms
generacionalment més propers precedeixen als més llunyans.
Que les regles siguin
senzilles no vol dir que ho siguin els resultats d’aplicar-les. Vegem alguns
exemples:
· Com és ben
sabut, d’un matrimoni Albiol-Bergadà surten fills amb cognoms Albiol Bergadà.
Si un baró fill d’aquest matrimoni es casa amb una dona de cognoms
Campeny-Duran, els fills resultants tindran de 1r i 2n
cognoms Albiol-Campeny, i de 3r i 4t Bergadà-Duran.
Simplificadament: ACBD.
· Si ara un
d’aquests fills baró es casa amb una EGFH (pares respectius EF i GH), el
resultat serà un AECGBDFH.
La cosa, com veiem,
es complica bastant depressa. Com saber sense por d’equivocar-nos on cal ubicar
cada cognom dels diversos avantpassats? No cal dir que l’ideal fóra
deduir el nombre del cognom a partir del SS.
El problema és certament
complex, fins al punt que Armand de Fluvià, màxim expert genealogista al nostre
país, declara al seu llibre A la recerca
dels avantpassats: “Potser hi ha una relació matemàtica entre els uns i els
altres, però ara per ara és desconeguda”.
3.
La relació matemàtica entre SS i N.
Les paraules de Fluvià ens
han esperonat a la recerca d’aquesta relació, que modestament presentem en
aquest article. Veurem com, d’una manera relativament senzilla, es pot calcular
el nombre N que tindrà el primer cognom aportat per un avantpassat
caracteritzat pel seu SS.
Procedirem de la següent
forma:
1. Escriurem el
número SS en base 2 (vegeu l’Apèndix).
2. Aquest número
començarà amb un 1. El suprimirem, respectant els eventuals zeros que poguessin
venir a continuació.
3. Tot seguit,
escriurem el nombre que és el reflex especular, el passarem a decimal i n’hi
sumarem una unitat.
4. El resultat és
el nombre N.
Per a més claretat,
reproduim a continuació l’arbre genealògic ascendent de la persona 1. Tant ella com els seus avantpassats
estan indicats per llur respectiu número Sousa-Stradonitz en negreta, a sota el
mateix en lletra més menuda i en base 2, i encara a sota del tot, en
parèntesis, s’indica el lloc del primer cognom de cada avantpassat dintre del
conjunt de cognoms que durà el subjecte 1.
|
8 1000 (1) |
= |
9 1001 (5) |
|
10 1010 (3) |
= |
11 1011 (7) |
|
12 1100 (2) |
= |
13 1101 (6) |
|
14 1110 (4) |
= |
15 1111 (8) |
ï ï ï ï
|
4 100 (1) |
= |
5 101 (3) |
|
6 110 (2) |
= |
7 111 (4) |
ï ï
|
2 10 (1) |
= |
3 11 (2) |
ï
|
1 1 (1) |
Exemple. En la
genealogia donada, fixem-nos en la 4ª generació, el personatge SS = 11.
1. L’escriurem en
base 2, o sigui 1011.
2. Suprimirem l’1
inicial: 011.
3. Ara escrivim el
reflexat especular: 110, que equival a 6 en base decimal. Sumant-ne una unitat, s’obté N = 7.
4. El cognom aportat per aquest personatge serà el 7è.
Observem que els
passos contraris ens donarien SS a partir de n. Així, partint d’un N = 7,
faríem:
1. Restem una
unitat: 7 - 1 = 6.
2. El passem a
base 4, resultant 110.
3. El girem del
revés: 011.
4. Hi afegim un 1
al davant: 1011, que equival, en base decimal, a SS = 11.
És molt senzill abreujar
tots aquests càlculs mitjançant un programa informàtic[3]. Aquests són els resultats
per als 255 primers avantpassats:
|
RELACIÓ ENTRE SS I N |
|||||||||||||||
|
SS |
N |
SS |
N |
SS |
N |
SS |
N |
SS |
N |
SS |
N |
SS |
N |
SS |
N |
|
|
|
32 |
1 |
64 |
1 |
96 |
2 |
128 |
1 |
160 |
3 |
192 |
2 |
224 |
4 |
|
1 |
1 |
33 |
17 |
65 |
33 |
97 |
34 |
129 |
65 |
161 |
67 |
193 |
66 |
225 |
68 |
|
2 |
1 |
34 |
9 |
66 |
17 |
98 |
18 |
130 |
33 |
162 |
35 |
194 |
34 |
226 |
36 |
|
3 |
2 |
35 |
25 |
67 |
49 |
99 |
50 |
131 |
97 |
163 |
99 |
195 |
98 |
227 |
100 |
|
4 |
1 |
36 |
5 |
68 |
9 |
100 |
10 |
132 |
17 |
164 |
19 |
196 |
18 |
228 |
20 |
|
5 |
3 |
37 |
21 |
69 |
41 |
101 |
42 |
133 |
81 |
165 |
83 |
197 |
82 |
229 |
84 |
|
6 |
2 |
38 |
13 |
70 |
25 |
102 |
26 |
134 |
49 |
166 |
51 |
198 |
50 |
230 |
52 |
|
7 |
4 |
39 |
29 |
71 |
57 |
103 |
58 |
135 |
113 |
167 |
115 |
199 |
114 |
231 |
116 |
|
8 |
1 |
40 |
3 |
72 |
5 |
104 |
6 |
136 |
9 |
168 |
11 |
200 |
10 |
232 |
12 |
|
9 |
5 |
41 |
19 |
73 |
37 |
105 |
38 |
137 |
73 |
169 |
75 |
201 |
74 |
233 |
76 |
|
10 |
3 |
42 |
11 |
74 |
21 |
106 |
22 |
138 |
41 |
170 |
43 |
202 |
42 |
234 |
44 |
|
11 |
7 |
43 |
27 |
75 |
53 |
107 |
54 |
139 |
105 |
171 |
107 |
203 |
106 |
235 |
108 |
|
12 |
2 |
44 |
7 |
76 |
13 |
108 |
14 |
140 |
25 |
172 |
27 |
204 |
26 |
236 |
28 |
|
13 |
6 |
45 |
23 |
77 |
45 |
109 |
46 |
141 |
89 |
173 |
91 |
205 |
90 |
237 |
92 |
|
14 |
4 |
46 |
15 |
78 |
29 |
110 |
30 |
142 |
57 |
174 |
59 |
206 |
58 |
238 |
60 |
|
15 |
8 |
47 |
31 |
79 |
61 |
111 |
62 |
143 |
121 |
175 |
123 |
207 |
122 |
239 |
124 |
|
16 |
1 |
48 |
2 |
80 |
3 |
112 |
4 |
144 |
5 |
176 |
7 |
208 |
6 |
240 |
8 |
|
17 |
9 |
49 |
18 |
81 |
35 |
113 |
36 |
145 |
69 |
177 |
71 |
209 |
70 |
241 |
72 |
|
18 |
5 |
50 |
10 |
82 |
19 |
114 |
20 |
146 |
37 |
178 |
39 |
210 |
38 |
242 |
40 |
|
19 |
13 |
51 |
26 |
83 |
51 |
115 |
52 |
147 |
101 |
179 |
103 |
211 |
102 |
243 |
104 |
|
20 |
3 |
52 |
6 |
84 |
11 |
116 |
12 |
148 |
21 |
180 |
23 |
212 |
22 |
244 |
24 |
|
21 |
11 |
53 |
22 |
85 |
43 |
117 |
44 |
149 |
85 |
181 |
87 |
213 |
86 |
245 |
88 |
|
22 |
7 |
54 |
14 |
86 |
27 |
118 |
28 |
150 |
53 |
182 |
55 |
214 |
54 |
246 |
56 |
|
23 |
15 |
55 |
30 |
87 |
59 |
119 |
60 |
151 |
117 |
183 |
119 |
215 |
118 |
247 |
120 |
|
24 |
2 |
56 |
4 |
88 |
7 |
120 |
8 |
152 |
13 |
184 |
15 |
216 |
14 |
248 |
16 |
|
25 |
10 |
57 |
20 |
89 |
39 |
121 |
40 |
153 |
77 |
185 |
79 |
217 |
78 |
249 |
80 |
|
26 |
6 |
58 |
12 |
90 |
23 |
122 |
24 |
154 |
45 |
186 |
47 |
218 |
46 |
250 |
48 |
|
27 |
14 |
59 |
28 |
91 |
55 |
123 |
56 |
155 |
109 |
187 |
111 |
219 |
110 |
251 |
112 |
|
28 |
4 |
60 |
8 |
92 |
15 |
124 |
16 |
156 |
29 |
188 |
31 |
220 |
30 |
252 |
32 |
|
29 |
12 |
61 |
24 |
93 |
47 |
125 |
48 |
157 |
93 |
189 |
95 |
221 |
94 |
253 |
96 |
|
30 |
8 |
62 |
16 |
94 |
31 |
126 |
32 |
158 |
61 |
190 |
63 |
222 |
62 |
254 |
64 |
|
31 |
16 |
63 |
32 |
95 |
63 |
127 |
64 |
159 |
125 |
191 |
127 |
223 |
126 |
255 |
128 |
APÈNDIXS.
1. Càlcul de l’expressió d’un nombre en base 2.
Qualsevol nombre es pot
expressar en base de numeració 2, que consta només d’uns i zeros. Per a fer-ho,
només cal dividir-lo sucessivament per 2 fins a obtenir 1 com a darrer
quocient. Aquest quocient, seguit dels residus en ordre invers,
serà el nombre expressat en base 2.
Per exemple, per a
expressar 39 en base 2:
39:2 = 19, residu 1
19:2 = 9, residu 1
9:2 = 4, residu 1
4:2 = 2, residu 0
2:2 = 1, residu 0
Darrer quocient: 1
El nombre en base 2 serà
el 100111.
A la inversa, per
expressar en base decimal un número donat en base 2, només cal sumar les
potències de 2 indicades per les xifres 1, considerant la primera com a “xifra
zero”. En el cas anterior:
1 0
0 1 1
1
25 + 22 + 2 + 1 = 32 + 4 + 2 + 1 = 39
2. Demostració de la fòrmula.
Observem que el SS d’un
personatge l’obtenim partint del subjecte 1
avançant per les branques de l’arbre genealògic. Si representem la nostra ruta
amb un 1 quan pugem cap a l’esquerra
i amb un 0 quan ho fem cap a la dreta,
observarem que una ruta com ara la 1010,
que condueix a l’avantpassat 10, equival al mateix número en base binària, o
sigui, en decimal, 7.
D’altra banda, el cognom
corresponent a un determinat SS anirà a parar al subjecte mitjançant unes
siga-sagues també cap a la dreta o esquerra, que seran justament les inverses
de la que hem seguit abans a partir del primer número. De l’esmentat personatge
SS = 10 passarem al subjecte
mitjançant la ruta 010, que és
justament la mateixa d’abans a la inversa, llevat l’1 inicial.
3. Algorisme matemàtic.
Poden expressar-se les
operacions anteriors mitjançant la fòrmula:
N = ref(SS’)
On SS’ és el valor SS sense
l’1 inicial, o, matemàticament, SS’ = SS - 2^int[log2
SS]. Poden trobar-se més detalls matemàtics a l’article La función reflex, del mateix autor, publicat a la revista
CARROLLIA, número de setembre de 1999.
Josep M. Albaigès i Olivart
Salou,
agost 1999
[1] Per a alguns, la primera invenció del sistema es remunta a l’alemany Eyzinger al 1590, i l’anomenen Eyzinger-Stradonitz.
[2] Naturalment, estem parlant sempre de línies agnatícies, en què la transmissió del cognom es fa per via masculina. Tampoc no comptem les excepcions (pubilles que donen nom a la família, per exemple).
[3] No el donem en aquest article pel seu caràcter massa tècnic, però gustosament l’enviaré a qui me’l demani.