ELS MASOS DE L'"ILLA DE BORGES"

DESCRIPCIÓ FISIOGRÀFICA

Al costat occidental del terme de Juneda es troba un curiós enclavament anomenat "l'Illa de Borges", ja que forma part del terme municipal d'aquest Ajuntament. Té una forma sensiblement rectangular, d'unes dimensions aproximades de 3,5x2,5 km, i amb els costats majors orientats en direcció E-W, d'acord amb les alineacions marcades per les rieres de Corbella i Borràs, que corren paral·lelament a la de la Femosa, on desemboquen.

L'illa té, doncs, una extensió d'uns 8 km2 o 800 hectàrees. Per seguir l'ús local, medirem les superfícies en jornals (1 ha = 2,3 jornals), de manera que la xifra dita equival a 1800 jornals. L'illa limita, pel costat S, amb el terme municipal de Castelldans, i pels tres restants, amb el de Juneda.

La major part de l'illa és terreny força pla i es manté al voltant dels 200 m d'altitud, però al costat S forma un pendent cada cop més esquerp, que culmina al turó de l'Aguila (anomenat també de Sant Jordi, per una escultura d'aquest Sant que hom hi ha col·locat), a 338 m d'altitud. Aquest és el cim d'una curta carena que fa de divisòria amb més rieres tributàries de la Femosa.

El Canal d'Urgell, que corre prop del costat S, la rega en tota la seva extensió, tret d'uns 250 jornals a la marge esquerra, corresponents a l'escarpament esmentat.

Aquesta "illa", ultra la seva pròpia existència administrativa, presenta una altra singularitat: conté un bon nombre de masies repartides, cosa no freqüent a la Catalunya Nova, i menys en aquesta abundor. De fet, aquesta zona es anomenada "els masos".

El principal de tots és el Mas Roig, situat gairebé al centre geomètric de l'illa, a la carena que separa les rieres de Borràs i Corbella. A la primera carena paral·lela a aquesta, que separa la Corbella de la Femosa, hi trobem arringlerades fins a set masies més, que comptades per ordre des del naixement de les rieres són Mas Pinell, Mas Vell, Mas dels Tres Pins, Mas de Conca Vella, Mas del Canonge, Mas de Sant Sebastià i Mas del Rector. Vora el canal hi ha encara una altra masia: el Mas Colom.

HISTÒRIA

No hem pogut esbrinar totalment la història d'aquests trets tan singulars, encara que una sèrie de factors ens inclinen cap a unes hipòtesis. L'illa està avui subdividida en una sèrie de parcel·les de mida bastant més gran que les habituals a la comarca. La més important de totes, que ocupa si fa no fa la meitat de l'illa, correspon al Mas Roig, que ja era esmentat al "Diccionario Geográfico" de Pascual Madoz (1840) com pertanyent al terme de Castelldans, cosa que ens fa suposar que inicialment tota l'illa constituiria una sola finca rústica, probablement propietat d'una comunitat religiosa de Scala Dei, que habitava a Castelldans un zenobi, l'edifici del qual subsisteix encara. És ben probable que la finca fos alienada durant la desamortització de 1835, i posteriorment segregada múltiplement.

Les primeres dades certes que en tenim són que, a mitjans del segle passat, el Mas Roig era propietat dels Bertran, coneguts patricis barcelonins, que el vengueren l'any 1853, a Francesc Gavín Lacasa, del qual passà al seu fill Ignasi Gavín Pagès, personatge ben conegut a Juneda, on hi té un carrer dedicat, pel paper que jugà als esdeveniments dels anys vint relacionats amb la construcció del Subcanal i l'embassament d'Oliana. Els quatre fills d'aquest darrer (Ignasi, Francesc, Josep i Joan Gavín Roca) continuaren l'explotació, que avui és menada per Joan Ramon, fill d'Ignasi. Els records familiars dels actuals propietaris fixen els antics límits del Mas Roig a la via del tren i a Miravall, cosa que ens referma en la idea abans esmentada.

De tota manera, ja ben aviat degué produir-se una primera i important segregació en el Mas Corbella (així anomenat pel cognom del marit de la propietària, Inés Alvarez). Una altra important venda fou la propietat venuda a finals de segle als Bosch, de Juneda (uns 30 jornals).

Del Mas Corbella, al seu torn, s'anirien formant successivament el Mas del Rector (100 jornals) i algun altre, fins que finalment, com a conseqüència d'una herència, el terreny fou fraccionat en quatre lots desiguals, que tenien en compte circumstàncies com la qualitat del terreny i l'existéncia de finques urbanes. Eren aquests:

Lot n^{o 1: Mas Tarragona (avui Pinell, 80 jornals)}

Lot n^{o 2: Mas Corbella (des d'aleshores, Mas Vell, 100 jornals)}

Lot n^{o 3: Sense edificacions (80 jornals)}

Lot n^{o 4: Mas de St. Sebastià (120 jornals)}

Els quatre lots van ser adjudicats per sorteig als quatre hereders Corbella, i des d'aleshores han conegut sorts molt diverses. Alguns, com el Mas Pinell, han augmentat la seva extensió per compres de terrenys colindants, però la majoria s'han fraccionat més i més.

SITUACIÓ ACTUAL

Els masos existents actualment són:

Mas Roig. Continua éssent el més gran. Té una extensió aproximada d'uns 1000 jornals, 800 de rec i 200 de secà. Com hem dit, l'edifici està situat gairebé al centre geomètric de l'illa.

Superada ja l'època dels "mitgers", els propietaris han assejat tota mena de mètodes agrícoles moderns als darrers temps, sense deixar, però, la dedicació exclusiva de l'agricultura, mentre gairebé tota la resta dels propietaris temptejaven les explotacions ramaderes. Senyalem, com a mostra de la seva tradicional activitat avançada, que a fins del segle passat era considerat "Colònia agrícola", amb exempció del servei militar per als seus explotadors.

El nucli del latifundi és la casa pairal, amb pati exterior emmurallat. Hi ha una capella dedicada a l'Assumpció, declarada capella pública al 1883. El propietari conserva i manté un interessant museu d'estris agrícoles.

Mas Vell. És l'antic Mas Corbella, que conserva encara la fama de "casa pairal" d'uns quants dels del voltant (Pinell i Sant Sebastià). Amb uns 100 jornals d'extensió, es dedica a l'agricultura i l'encebament de porcs. Les propietàries són les germanes Marta i Maria Rosa Salas i Pifarré, i l'administra el fill de la primera, Enric Capafons, de Barcelona.

Les edificacions estan repartides en tres nuclis principals: la vivenda, les granges i un antic mas (el "maset"), avui deshabitat, que s'utilitza com a magatzem.

Mas Pinell. És l'actual nom del mas Tarragona, que al·ludeix l'existéncia d'una petita pineda vora l'edifici, fenomen prou escàs al terme com per justificar el nom. Una curta temporada fou també nomenat Mas Viola, pel nom del marit de l'anterior propietària, un famós batlle de Barcelona.

Ha augmentat la seva extensió a 150 jornals per succesives ampliacions, i és potser el mas que ha mostrat en tot moment una major capacitat d'adaptació a les canviants circumstàncies de la vida camperola dels darrers anys, com mostren les actuals explotacions ramaderes i de llet. Posseeix un dels pantans majors del terme.

L'actual propietari és el fill dels anteriors esmentats, Joaquim Viola i Tarragona.

Mas de Sant Sebastià. Els 120 jornals inicials a la partició de l'herència han quedat avui reduïts a 55 jornals (la resta ha estat incorporada al Mas del Rector). La propietària és Maria Torrent, la meitat en propietat plena i la meitat en usdefruit dels seus fills, els germans Maria Antònia, Josep, Joan i Ramon Armengol, de Juneda. Es dedica a l'agricultura i la cria de porcs i vedells.

També ací el nom procedeix del marit de la propietària, Mariano Linés, natural de la ciutat de Sant Sebastià, figura religiosa representada en una ceràmica a la casa.

Mas Colom. També anomenat Mas del Coronel. Amb uns 40 jornals, i dotat del pantà "President Solans", el primer pantà privat autoritzat pel Canal d'Urgell. L'antic propietari, Joaquim Colom, el transmeté als seus tres fills Joan, Emili i Joaquim, de Barcelona. El segon d'ells era representant per Espanya de la casa cinematográfica estatunidenca "20th Century Fox" als anys 50. L'afició d'aquest propietari pel cinema s'ha traduït en la singular decoració del mas, on es troben elements tan heterogenis com un passeig amb afrodites, una ermita californiana o un singular automòbil "Chrysler Imperial", peça única de col·leccionista. L'interior dels edificis conté detalls encara més espectaculars: sales de projecció privada, plataformes de puja-i-baixa, cinematogràfiques decoracions...

Actualment els masovers dediquen el mas exclusivament a l'explotació agrícola.

Mas de Conca Vella. Inicialment un dels més grans (390 jornals), ha quedat molt dividit (uns 120 jornals avui). Passà dels Boladeres als Ferrerons, les filles dels quals Autora, Anita i Dolors) protagonitzaren mitjançant compres o herències un important va-i-ve de propietats. Avui, la primera posseeix uns 50 jornals i la tercera uns 80. L'edifici, un dels més interessants del conjunt, resta abandonat.

Mas del Canonge (o del Dr. Reñé). Una part del lot no 3 procedent del Mas Vell (12 jornals) passà a una germana del canonge fill de Juneda Dr. Eloi Reñé, que s'hi va construir una torre. Avui és de Ramon Grau, de Juneda.

Mas del Rector. També procedeix del Mas Corbella, i ha estat ampliat posteriorment (200 jornals). Es dedica exclusivament a l'agricultura, i l'edifici s'usa només amb aquesta finalitat, no com a vivenda.

En la propietat entra també el turó de Betilla, els 2/3 del qual pertanyien primitivament a Conca Vella, i la resta a Corbella. Les cases dels colons del cim han desaparegut fa pocs anys com a conseqüència d'una important modificació topogràfica del lloc.

El propietari és Antoni Rosinach Argelich (casa "Cal Rector"), de Juneda.

Mas dels Tres Pins. Més que un mas és una vivenda amb un reduït terreny al voltant (1,5 jornals), que fou cedit a l'actual propietari, Ramon Buira Roig ("en Ramon de l'Aviador") per l'anterior propietari com a compensació dels anys d'administrador. Al terreny hi creixien uns pins, que donaren nom a la casa.

Josep M. Albaigès

Juneda, agost 1988

(Inclòs com a addenda al llibre Juneda, el seu terme, de Josep M. Solé i Bonet)