L’AJUNTAMENT-CARNISSERIA DE JUNEDA

A l'encreuament del Carrer de la Carnisseria i de la Travessia del mateix nom, a Juneda, hi ha un edifici que havia passat inadvertit per a molta gent del poble fins que unes recentes obres l'han restaurat. Es tracta potser del que té un contingut històric més dens a la vila, car allí s'hi albergà gairebé dos segles l'Ajuntament, alhora que diversos serveis municipals, el mes pregon dels quals, el de Carnisseria, acabà donant nom al casal (un cop desocupat) i a tres vies urbanes als seus entorns.

Plànol de situació

L'edifici havia estat construït l'any 1699, com testimonia la data gravada a la llinda duna de les seves finestres. Val la pena comentar que el segle XVII havia estat considerat tradicionalment per la historiografia convencional com de decadència pel simple fet que als regnes peninsulars hi hagués aleshores un monarca, Carles II, amb les facultats mentals pertorbades. Aquesta afirmació, però, es contradeia amb el testimoni evident de valuoses realitzacions per tot Catalunya just en aquells temps, i fou la rigorosa tasca investigadora de Vicens i Vives que posà en clar que, lluny del marasme i atonia pretesos, hom podia parlar d'una forta puixança en la darrera vintena del segle per arreu del principat, trencada brutalment per la guerra posterior. Pel que toca a Juneda, la seva tesi es veu confirmada de manera rotunda per les façanes de les cases situades al Carrer Major 1 i 21 i al Calvari 3, totes magnífics exemplars arquitectònics datats justament en aquesta època.

Ja resultava ben escaient que, com a punt culminant d'un període d'expansió i prosperitat, es construís a les acaballes de la centúria un edifici destinat a Casa de la Vila al carrer del Pinell, el més important que tenia Juneda aleshores, seu de totes les cases significatives, i el que encara avui ens ofereix l'ambient medieval més depurat de la vila ensems que els edificis més interessants. Observant la inclusió de l'edifici que comentem dintre l'ambient urbà, resulta molt significativa la Placeta situada al davant, trencadora de l'alineació de la Travessia de la Carnisseria, cosa que suggereix que degué ser oberta suprimint o privant d'edificar la casa o cases cantoneres corresponents a fi de donar més prestància i vistositat a l'edifici, alhora que, probablement, facilitar la celebració de mercats al seu davant. I bona mostra de la importancia que degué tenir durant molts anys és que era nomenada simplement “la Plaça”, nom que de mica en mica fou popularment traslladat a la de l’Església, oberta posteriorment, al segle XVIII. Per cert que, als nostres dies, comença a operar-se un fenomen idèntic a favor de la que hi ha al davant de les Escoles, que, vacil∙lant entre els noms de Catalunya y Espanya, acabarà possiblement recollint per dret propi el genèric i simplíssim de “Plaça” a soles també, testimoniant un cop més el fet consumat de l’expansió local.

Aspecte original de l’Ajuntament-Carnisseria de Juneda (segles XVIII-XIX)

Constructivament, l’edifici era una mostra imponent d’elegància sòbria. Les seves dues façanes als carrers esmentats eren gairebé totalment en pedra, duta segurament de les canteres de la Floresta o Arbeca, en robustos sellars de 70 cm de gruix i 300 a 500 kg de pes, tallats impecablement (només dues o tres cases més a Juneda presenten una façana amb aquesta abundor de pedra noble). Els elements més vistosos de l’edifici eren els dos superbs arcs, un a cada façana, en el més pur estil català d’aleshores. El més gran, corresponent a la façana de la Plaça (orientada a migdia) medeix 6 m de llum por 5 m d’alçada, i donava a aquesta un aspecte grandiós. El corresponent al carrer de la Carnisseria (orientació a Llevant) és lleugerament més modest (4,50 m de llum per 3,50 m d’elevació mitjana), però, per contra, més atrevit, amb un peralt de només un 15 %. L’agosarament del mestre d’obres que el construí li costà car, puix l’excessiva empenta que produïa als laterals en provocà l’apertura, amb el consegüent desencaix d’un bon nombre de blocs a la seva façana i desviacions, encara avui perceptibles, en la verticalitat de l’edifici i en l’horitzontalitat de la beta pètrea que l’envolta. Calgué posar remei depressa i corrents a la perillositat que aquests desperfectes representaven, i així fou construït en el centre de l’arc un pilar de reforç, una mica matusser, que li tragué vistositat però en canvi, als nostres ulls actuals, li atorga un caire ingenu i venerable. Contemplar avui de cara el conjunt d’ambdós arcs ens produeix un curiós efecte, com si el més menut ens aviés una maliciosa guerxina, divertit per l’ensurt que la seva inesperada facècia degué donar a l’imprudent arquitecte.

Si la part baixa de l’edifici estava feta en un pur estil del país, com corresponia a les funcions populars (presó i carnissería, ja ho comentarem) que s'hi albergaven, la superior cercava un aire més "representatiu", que diríem avui, en consonància amb la categoria dels estaments i institucions que hi tenien seu. No era pas pròdig el casal en obertures a aquesta planta: una a cada façana i prou. En aquest cas, pèrò, la monumentalitat s'atorgava a la del Carrer de la Carnisseria amb una superba finestra coronella d'un parell d'arcs conopials ornats amb lòbuls i floretes de factura sòbria pero deliciosa. L'altra façana es conformava amb una simple finestra al centre amb un bonic llindar ornat amb la data: 1699.

L'edifici es dividia només en les dues plantes esmentades (a més d’un soterrani, potser utilitzat com a presó). La cobrició estava resolta mitjançant una superba columna octogonal de pedra de 60 cm d'ample a la planta baixa i 40 cm a la planta alta, situada al bell centre de la casa, on carregaven dos parells de bigues llumeres, un per cada costat, en direcció E-W. Un altre sistema de llates perpendiculars i revoltonades de guix completaven el pis. Convé destacar la impecable execució del pilar, dotat de sengles magnífics capitells a les dues plantes, i els relleus, figurant mènsules, amb què estaven dotadas les bigues llumeres. Tots aquests elements s'han perdut a la planta llavors baixa, pero subsisteixen a l'alta.

Encara es poden veure al casal més elements interessants: un altre arc
de factura similar al de la Placeta, una mica més reduït de dimensions i col∙locat paral∙lelament a aquest, a la part interior oposada, una cornisa d'execució molt acurada al teulat i un llistell de pedra a la façana del Carrer de la Carnisseria. Naturalment, ni el més petit rastre subsisteix de l'ornamentació i mobiliari interns, ni de l'esgrafiat que versembablement ornaria la part del mur de la façana de migdia, feta amb tàpia.

A la planta alta, ja ho hem insinuat, es localitzaven les funcions pròpies de la Casa de la Vila. Des d'allí es van anar prenent decisions tan transcendents per a la vida local com la participació en la guerra amb Castella de 1700-1714, o l'actitud davant l'invasor francès un segle mes tard, i també altres més menudes, poro no menys necessàries, sobre la conservació de la mina d'aigua de la Canonada, l'adjudicació d'herbes (pastures), carnisseria i altres serveis públics, eleccions de batlles, reparacions locals, relacions amb els estaments de la companyia del FC o del Canal, i, sobretot, distribució d’impostos, veritable malson dels regidors de la població al segle XIX, que apareix en la majoria d'actes conservades relatives a aquest període.

La planta baixa era más accesible al poble senzill. S’hi estatjava l´única carnisseria del poble, que durant segles fou un servei municipal més. Cal situar-se en l'època i veure la carn com un article de gran luxe, difícil de conservar i de distribuir, per comprendre que fos així. Ja el Llibre deis Mostassàs conté unes disposicions molt detalladas sobre aquest tema. Trascrivim-ne uns fragments de les "Capitulacions de la Carnisseria":

"Item mes vol la vila que lo carnicer que es o sera que sia obligat a estar en la carniceria totes ores del dia si yano ere a dinar o sopar o si ya quel endema no ere deyuni que en tal cas no sie obligat a tenir taula sino enfins a mig dia y totora y quant nol sera trobat pague de ban I. L. y dit ban perals mustafasos."

"Item mes vol la vila que oer cada vegada que les taules seran trobades meñs de una lliura de carn que pague de ban V. L. y dit ban parals mustafasos."

…………………………………………………

"Item mes vol la vila que ninguna persona no gose tocar la carn en la taula ni en les balançes en ban de un sou y dit ban perals mustafasos."

…………

Aquesta preocupació continuava al segle XIX, i n'és una bona mostra el "Plec de Condicions per a les Pastures i la Carnisseria" aprovat per l'Ajuntament el 2 de Setembre de 1855. Els dos serveis s'adjudicaven a la mateixa persona, a fi que qui gaudís de les herbes municipals assumís també l'obligació d'abastir al poble de carn regularment. Es diu en el Plec expressat que

……………………………………………..

"2ª. Sepa (l'arrendatari): que durante el presente arriendo se le permitirá tener en los expresados términos cuatrocientas cabezas da ganado lanar..."

…………………………………………………

"7ª. Sepa que durante el presente arriendo todos los días que no habrá prohibición de comer carne, estará obligado a dar el abasto de carne de carnero buena y de recibo en esta villa de Juneda al precio da 39 cuartos la libra carnicera, y por cada vez que demandarán carne y no se venderá desde el amanecer del día hasta el anochecer, tanto si lo que la demandará es de esta villa como forastero, pagará el arrendatario 20 c. de multa y en caso de reincidencia doble multa."

…………………………………………………...

12ª. Sepa: que los menudos se repartirán por turno a los vecinos de esta villa según costumbre, lo que deberá dar al precio de la libra de carne, y los de cordero cuatro cuartos más barato con la forma de costumbre."

…………………………………………………….

La construcció del nou edifici per a Casa de la Vila degué representar una gran millora per al servei, dotant-lo d'un local adequat, més higiènic i controlable per l'Ajuntament. No sabem com es feia la compravenda ni quin aspecte tenia el local: solament els més vells del poble es recorden d'un gran taulell a la planta baixa, restes de l'època carnissera.

Quina llàstima que ens sigui desconeguda en una mesura tan gran la història de la nostra antiga Casa de la Vila! La raó principal d'això és la gran foguera que amb tots els papers municipals va organitzar al mig de la Placeta un escamot carlí el 1874. Després d'aquest acte de barbàrie, només restà de casualitat alguna acta, algun llibre de defuncions i algun pergamí d'èpoques anteriors, que algún jaio ens ha contat haver vist, tot corcat, acabant-se de podrir a les golfes de la casa. Però la part más important de la història de la nostra vila ens fou arrabassada aquell dia nefast per unes mans inconscients.

Cap a l'any 1880 s'inaugurava el nou edifici de l'Ajuntament al Carrer Major, on encara roman avui, després d'unes recentes reformes i ampliacions. Es confirmava aleshores, a nivell municipal, la nova orientació que prenia la vida junedunca. Una nova època havia començat amb el ferrocarril, la carretera i sobretot el canal. El poble prosperava, els venerables barris antics s'abandonaven i la població, àvida de nous espais, cercava al Carrer Major l'escenari que el seu canviant ritme vital demanava.

L'antic edifici de la Placeta, marginat, fou venut a un particular, i, tot i que de tant en tant continuava complint alguna missió col∙lectiva (alguns recorden encara haver-hi votat cap als temps de la República), la seva fàbrica conegué tota mena de transformacions, cap per desgràcia bona per a la seva estètica. Els nous propietaris emparedaren els arcs exteriors i la finestra coronella, la columna de la qual es perdé per sempre, i dividiren l'edifici mitjançant una paret de pedra en dues meitats simètriques, partint l'arc que dóna a la Placeta, seguidament intercalaren dos sostres, un entre la planta baixa i l'antiga primera, i l'altre entre aquesta i la teulada. Això fou complementat amb la ubicació d'una inversemblant escala en un racó i la construcció d'envans per a poder utilitzar l'edifici com a habitatge de tres o quatre famílies. Al llarg del temps, la nova "funcionalitat" exigí noves destrosses: destrucció de la basa i del capitell del pilar a la planta primera, llevament de nombrosos blocs per obrir barroers forats (que no finestres) de ventilació, pintat de la façana... pobre edifici, que malament es va veure! Quina humiliació parar en aquest estat tan míser!

Les cosas poden començar a canviar des de fa uns quants anys. Passant de mà en mà, la meitat dreta ha acabat éssent aprofitada per un veí que, encara que canviant el seu estil, ha mantingut i preservat els seus elements més importants de més deterioraments. Quant a l'esquerra, de més efecte urbanístic pel fet de donar a dos carrers, he procurat restaurar-la dintre del possible, procedint amb el màxim respecte a l’aparença primitiva i adaptant l'interior a les funcions de segon habitatge, de casa a Juneda, que vull que compleixi.

Els arcs han estat desemparedats, la pedra picada i netejada, reposats els forats i restaurada la finestra coronella, i revocada i pintada aquella part de façana feta en tàpia. He introduït alguns petits canvis indispensables en la façana, procurant harmonitzar-los amb la resta de l'estil: obertura d'una nova finestra a la planta segona i d'una galeria a les golfes. Interiorment he cuidat de valoritzar els elements més nobles de l'edifici fent-los assequibles visualment: arc intern, columna, embigat i paret divisòria, que ha resultat d'una inesperada estética. La decoració de la casa s'ha fet en estil català, amb materials del país quan ha estat possible, però dotant-la de les instal∙lacions i serveis que la vida actual exigeix. El resultat a la vista està: els junedencs sabrán judicar-lo.

L’Ajuntament-Carnisseria al 1976	Després de les obres (1980)

Aquest resultat, es clar, només afecta una meitat de l’edifici. De moment resulta impossible fer res més. Potser algun dia ambdues es reuniran i l'antic Ajuntament-Carnisseria tornarà a oferir, completa, la seva arquitectura a l'admiració local i aliena. Deixem aquesta tasca per a una altra generació.

I, mentre això arriba, no puc estar-me de fer un prec a la vila de Juneda. La Placeta, ja ho he dit abans, resta avui sense nom encara. Per què no podría donar-se-li el de l'antic Ajuntament, o, millor encara, el de la Carnisseria? No és que manquin noms recordant-la, pero en aquest cas senyalaria a les noves generacions l’emplacament exacte d'aquesta institució, da tanta importància a la Juneda pretèrita.

NOTA FINAL

La restauració de l'edifici de l'Ajuntament-Carnisseria ha ocupat moltes persones, que han sabut posar tota la seva capacitat i honestedat professional al servei d'allò que han interpretat com una obra d'interès per a la població. Tots s'han aplicat amb entusiasme a la tasca, ultrapassant en gran mida l'estricte acompliment de la feina. Vull fer-los patent la meva gratitud per la seva cura i interès. En la impossibilitat d'esmentar-los exhaustivament, heus-ne ací la llista resumida:

Arquitecte: Antonio Oca Muñoz.

Constructor: Ramon Perera.

Picapedrer: Josep Fuster.

Instal∙lador elèctric: Enric Duch.

Fontaner: Aniceto González.

Fuster: Antoni Teixidó.

Pintor: Joaquim Cardona (Quimet).

Ferrer: Miquel Olivart.

Josep Maria Albaigès i Olivart

Barcelona, setembre 1980

Alguns dibuixos d’un concurs infantil al 2008 amb el motiu de l’antic Ajuntament-Carnisseria

Epíleg 2008

El procés de degradació del barri ha continuat em aquests vint-i-vuit anys, afectant alguns edificis de l’entorn, qua han hagut d’ésser enderrocats perquè amenaçaven ruïna. Això, indirectament, ha “esponjat” els voltants de la Placeta (que avui ja rep el nom de Plaça de la Carnisseria), donant al conjunt una notable amplitud. Continua esperant-se que aquest nou espai tingui una urbanització digna, però tot és un primer pas.