ELS
COGNOMS PODEN ADEQUAR-SE
Al número de juliol de
FUNCIÓ PÚBLICA el Sr. Delfí X exposava un cas, no per freqüent menys dolorós,
que encara ens toca viure avui, després de vint anys de canvi de les velles
lleis. El senyor X, raonablement desitjós de canviar el seu cognom “oficial” Argemí per l’autèntic Argemir, ha vist denegada la seva sol×licitud en base que “no és
possible cap canvi després de passat 15 anys”. Així de senzill i de còmode per
a l’insensible funcionari, sens dubte
castellanoparlant, que ha dictat aquesta resolució.
El Reglament de Registre Civil, en l’article 205 regula els canvis de
cognoms. Ben entès que aquest no es pot fer per simple caprici, sinó que ha
d’haver-hi una raó justificada i a més s’han de
complir tres requisits:
1. El cognom en la
seva forma modificada ha de constituir una situació de fet no creada per
l’interessat.
2. El cognom a modificar ha de pertànyer al peticionari.
3. El cognom resultant ha de provenir de la mateixa línia.
Totes aquestes condicions
són complertes, segons allò que diu al seu article, pel senyor Dalmau.
L’article 206 especifica que “els canvis poden consistir en segregació de
paraules, agregació, transposició o supressió de lletres o accents, supressió
d’articles o partícules, traducció o
adaptació gràfica o fonètica a les llengües espanyoles…”
Ara bé, enlloc no es diu que
el procediment sigui automàtic quan es tracta de dur a terme aquesta adaptació,
sinó que en últim extrem el canvi depèn del criteri del jutge o funcionari.
Senyalem que, a més inri, a l’article 209, apartat 5è, es diu
textualment que es farà de manera automàtica “la traducció d’un nom estranger o
adequació gràfica a les llengües espanyoles d’un cognom també estranger”. Si el
procediment és automàtic tractant-se de llengües estrangeres, ¿no clama al cel
que no estigui disposat el mateix tractant-se de les espanyoles? Continuem discriminats a la nostra pròpia casa. Però així és la llei avui
per avui.
Per tanto, jo
recomanaria al Sr. X que tornés a la càrrega esmentant els articles esmentats i
confiant que la persona que vegi el seu cas tingui un mínim de sentit comú.
Li desitjo molta sort. I
aprofito per a suggerir als nostres polítics que es fiquin en el tema per a
modificar aquest aspecte de la llei.
Autor de
diversos llibres sobre Onomàstica