A RAMON GINÉ
Cita’m, Giné, enigmàtic.
En aquestes hores tristes, per
la mort de l’amic Ramon Giné, no puc més que dedicar-me una estona a remenar
tots aquells palíndroms que li havia enviat i que ell anava recopilant,
classificant i arxivant amb tanta paciència i entusiame. Faig un petit recull
de frases, de les que a ell li agradaven, d’aquelles que, curtes o llargues,
tenen un significat.
Aquest és el meu petit homenatge pòstum.
A Irun, a
“la Caixa”, taxi! A ca la Núria.
A mi, tira’m
seda, no onades, marítima.
A Milà, un
avi romà, Lara, feble, pel bé farà l’amor, i va nu. A Lima?
A Nepal la
Vera mata ta mare. Val la pena?
Adam acarona
la sina, i dóna, anodí, anís a la nora camada.
Agà, val la
pena refer a Nepal la vaga?
Ai, Sam o
Nora, poeta faust, sua, fa te o paronomàsia?
Allí faré
faves a la catalana – l’ataca la seva fera filla.
Amar
dramaturg, Rut, amar drama.
Amen, i
clamen a la turba brutal: Anem al cinema!
Amor banal,
Uf, amoral aroma.
Fulana? Broma.
Aporta la
llet i l’oli, Tell, a la tropa.
Ara mira
Nil:
La gata mata rata,
Mata gallina,
Rimarà?
Era Pisa la
torre?
Derrota-la!
Sí, pare.
És agut Ug?
Ase!
La coca,
Paco, cal?
La mà feu?
Què, fa mal?
Maco,
toca’m.
No marco
poc, Ramon.
Nuri: amor
serè, xivarri, birra, vi, xerès, rom, a Irun.
Resto pi, si
pot ser.
Roma era
massa, mare, amor.
Senén,
l’imperial Blai rep mil nens.
Serreu Gil,
odi, dol i guerres.
Sí, xato –
fa Gal – agafo taxis.
Un xaró té
tòrax nu.
Una taca a
la pell? Llepa-la, acata, nu.