Els palíndroms de Miquel S. Jassans

L’amic Miquel S. Jassans diversifica el seu temps ―no sé d’on el treu― entre la poesia, la lingüística, la pintura, la palindromia i més coses que em deixo. Vegem una mostra del seu art:

L’amagatall dels vells déus, 2005

Per primera vegada accedí a aportar unes mostres de l’art que comparteix amb nosaltres al recent I Congrés Palindròmic Internacional, però no arribaren a temps per al seu recitat i exhibició.

Esmenem avui la fallada amb aquestes mostres del seu art. Ja hem dit que és un excel·lent pintor, i així no s’està d’il·lustrar-ne alguns, per cert, una mica atrevidots.

Fruïu-los.

―Ai, Ramon!

―Ara no, Maria.

Sola, Néar euga la falaguera, en Alòs.

A tort i a gairell, a paller hi ha gai. Trota.

Ara camina, ánima cara.

Amor Àmena, i si anem a Roma.

Ser, és allà on ara, no allá, sé res.

L' amic nu

puja la cima,

ara, amical,

ajup un cimal.

- He tu Escoda, bada, bada, badoc, seu. Té.

Neus llepa la pell, suen.

Adora la Carme i em raca la roda.

Nen, oi? Tan àvia i neboda adoben i a Ivan ationen.

He, tu hom! A caram a la maraca, mou-te.

Ara rapa; rapar i rasar, rasar i rapar. Rapa ara.

Tot i revisar salitre, ert i las, ras i verí tot.

Ho saps, no?, Carnestoltes, set lots en racons; passo.

A collir ous; suor i lloca.

―Ara miri'm maluc i culam. Miri'm ara!	―Cru, tot negra, si dama Amadís; argent o turc.

Per la transcripció: Josep M. Albaigès, 2009