CPI-IPC

 

 

 

SEMAGAMES

 

67

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

junio 05

 

 

 


 

SEMAGAMES

 


SEMAGAMES es el órgano trimestral de Comunicación del CPI/IPC (Club Palindrómico

Internacional /International Palindrome Club).

 

PRESIDENTE

Josep M. Albaigès

email:  albaiges@ciccp.es

Página web: www.albaiges.com

 

Semagames is quartely bulletin for CPI/IPC (Club Palindrómico Internacional /International Palindrome Club).

 

DIRECTOR-EDITOR

Jesús Lladó I Parellada

email: jesusllado@tiscali.es

 

Las cartas y colaboraciones se remitirán al editor, siempre que sea posble en diskette (ASCII o Word), o mecanografiadas en DIN A-4 con cintas de máquina en buen uso. Las fechas tope para su inclusión son los últimos días de los meses de febrero, mayo, agosto y noviembre. El boletín aparece dentro del mes siguiente.

 

Permitida la reproducción de los escritos de este boletín, citando la procedencia. Los trabajos publicados son propiedad de sus autores, pero las opiniones expresadas sólo a ellos les incumben. Si no se manifiesta lo contrario, se presume la aceptación de estas condiciones por lectores y autores.

 

Letters and articles should be sent in diskette (ASCII or Word), or typed in DIN A-4 with good ribbons. Deadlines are the last days of February, May, August and November. The bulletin appears into the following month.

Cuadro de texto: IMPORTANTE: El vencimiento de la subscripción corriente se indica en la etiqueta postal. Quienes le excedan, pasarán a la reserva
IMPORTANT: Term of subscription is marked on postal label. Traspassers will be sent to reservation.

Reproduction is allowed, rapporting origin. Works Publisher belong to their authors, and also expressed opinions. If no contrarywise said, agreement with all conditions expressed on this page are assumed.

 


 

 

 

 

Cuadro de texto: ÍNDICE COMENTADO/COMMENTED INDEX

                                  

Cuadro de texto: Portada: De cómo Johann Sebastian Bach (1685-1750) se convierte en Gabreil Fauré  (1845-1924) mediante la magia ambigramática del especialista Scott Kim.

 

Pag. 4-7           L’ÉCLAT DU PALINDROME. Tuve noticia de este interesante artículo de la revista BIZARRE (1955), en Internet. La búsqueda fue ardua, hasta que me indicaron que la colección de la revista se encontraba en varias bibliotecas. Después de alguna gestión frustrada, y cuando creía no obtenerlo nunca, la Bibliothèque Université Sorbonne me lo envió. Lo transcribo completo.

Pag. 7              PALÍNDROMOS EN 20 MINUTOS. Cazados por Xavier Burgués Illa en esa revista de distribución gratuita.

Pag. 8-9          PALÍNDROM MUSICAL. Curiosísimo ejemplo de palíndromo musical de Quirinus van Blankenburg (1654-1739), por Jesús Lladó.

Pag. 10            LO ÚLTIMO DE SYLVIA. Nueva selección de los últimos palíndromos y anagramas de Sylvia Tichauer.           

Pag. 11-12      CURIOSOS ANAGRAMAS, BIFRONTES, PALÍNDROMOS – III, por Jesús Lladó.

Pag. 13            SELECCIÓ 19 – Nueva selección de las últimas frases de J. Lladó.

Pag. 14     LOS CAZAPALÍNDROMOS. Josep M. Albaigès propone el hallazgo de palíndromos en la epigrafía callejera para su publicación

Pag. 15-18      SOLFA, JA FA SOL! Quinta y última entrega del cuento palindrómico-musical de Ernest Diez.

Pag. 18            POEMA ANAGRAMÁTICO por Rodolfo Franco

Pag. 19                        NUEVA APORTACIÓN DE JULIANO. Los “alocados” ejemplos a los que nos tiene acostumbrados Juliano el apóstata.

Pag. 20            LANCINI Y ARREOLA. Dos poemas. Uno de Lancini, el gran poeta palindrómico y uno de Arreola, uno de los grandes de la narración breve.  

Pag. 21            LIBROS Y PALÍNDROMOS I – Reseña del interesante libro “Música encreuada”, que trata sobre los enigmas musicales, entre ellos los palíndromos. Por Jesús Lladó.

Pag. 22            SEGUNDA SERIE DE NUEVOS PALÍNDROMOS SILÁBICOS (2) por Alfons Saumell

Pag. 23            RINCÓN DE LOS PROBLEMAS, más problemas de F. Sáenz.

Pag. 24            GALERÍA DE PALINDRÓMICOS/AS. El filólogo estadounidense Revilo P. Oliver y el poeta argentino Horacio Salas.

 

 


L'ÉCLAT DU PALINDROME (Pierre Bailly)

 

     Un palindrome est une phrase, dite anacyclique, qui peut se lire dans les deux sens, l'ordre des lettres y étant le même de droite à gauche que de gauche à droite.

Les deux plus célébres palindromes sont le pentamètre de Quintilien:

 

Roma tibi subito motibus ibit amor

 

et ce vers français du Moyen Age:

 

L’âme des uns iamais n'use de mal.

    

Les aphorismes représentent habituellement l'exacte pensée de leurs auteurs. Ici, i1s sont l'exacte pensée du hasard. A propos des palindromes, le Larousse déclare : « Ces puérilités furent cultivées à Rome au temps de la décadence... Mais puérilités pour qui ne voit que la méthode et s'imagine qu'un truc ingénieux ne peut être comparé à l'imagination du poète. Si au contraire on ne juge que par les résultats obtenus, il faut bien avouer que l'inspiration lyrique n'obtient pas souvent des cristaux comme la recherche des palindromes en procure. Cristaux involontaires, mais n'avons‑nous pas la prose pour dire ce que nous pensons?

     L'intérêt du palindrome est qu'il pense tout seul.

     Ce n'est plus l'écriture «automatique», où le subconscient a encore sa part. Ce n'est pas non plus le «cadavre exquis», c'est‑à‑dire le jeu des petits papiers, où les participants n'échappent ni à la volonté de faire insolite, ni done à un certain état d'esprit orienté (qui préside également, sous un autre angle, à la contrepéterie). Le palindrome, c'est vraiment le hasard des lettres qui fait surgir de rien une phrase significative.

     L’inspiration n'y joue aucun rôle, puisqu'un palindrome se travaille avec des lettres choisies selon des combinaisons essayées successivement, et par là en toute objectivité. Le poète en tant que poète n'y est pour rien, et d'ailleurs un mathématicien ou un pilier de casino aura peut‑être plus de chance à ce jeu qu'un poète trop enclin à ne pas se laisser manœuvrer par des calculs.

     Voici par exemple comment peut apparaître un palindrome. Vous pensez au mot Isis, qui possède un i de chaque côté d'un s. Un autre s finit le mot sur la droite. Vous en placez donc un troisiéme devant Isis. Ce troisiéme s sera la lettre finale d'un mot qui précédera Isis. Vous trouvez hélas. « Hélas, Isis » voilà le début d'une phrase qui peut avoir un sens. Mais cet hélas reporté à l'envers audelà d'lsis donne : «Hélas., Isis a le h.» qui se décompose ainsi : «Hélas, Isis a le h.» Cela ne veut rien dire. Il faut ajouter des lettres au h final pour en faire un mot, et que ces lettres, retournées, constituent un autre mot qui deviendra le début de la phrase. H pourrait être le début de hache, de haché. On aurait alors : «Eh, ça, hélas, Isis a le haché.» Ce n'est pas brillant. Plutôt que de tâtonner, mieux vaut s'en remettre au dictionnaire et voir quels sont les mots masculins commençant par un h aspiré. Voici hennin, qui donne: « Ninne, hélas, Isis a le hennin Bien sûr, Ninne serait le nom d'une dame, mais si l'on consent à inventer des mots, le jeu devient sans intérêt. Vous relevez plutôt horion, grâce auquel vous écrivez: «Noir, ô hélas, Isis a le horion.» Un horion étant un coup reçu en pleine figure, il n'y a pas à s'étonner qu'il soit noir. Isis revient d'une bagarre dont nous ignorions l'existence jusqu'ici.

     Léon Gozlan, l'auteur du Balzac en pantoufles, nous apprend que selon la tradition des cloîtres, plusieurs moines perdirent la raison en cherchant des anacycliques.

     Le fait qu'un palindrome soit lisible dans les deux sens n'est pas inutile. Cette contrainte gratuite —puisque apparemment il vaudrait mieux écrire des phrases qui, à renvers, voudraient dire autre chose qu’à l'endroit­— oblige à jongler avec les lettres sans aucun but pratique. De cette recherche purement technique naît la phrase anacyclique. Signifiant la même chose dans les deux sens, elle ne représente sûrement pas le produit direct d'un cerveau.

     De l'esprit humain, rationalisé ou non, ne peuvent sortir que des pensées humaines. Une pensée venue d'ailleurs, une pensée qui n'a été pensée par personne et qui pourtant nous parvient, voilà qui est beaucoup plus captivant !

     L’opinion des fourmis ou des chats a une origine. Egalement les paroles de Dieu aux croyants.

     Le palindrome n'en a pas.

     On ne peut même pas dire qu'il est un détournement du langage à des fins séditieuses, comme le jeu de mots, puisque la phrase anacyclique n'a qu'une seule signífication. C’est le langage qui parle tout seul.

     Evidemment, les palindromes ne tombent pas du ciel. Il faut les aider à naître, mais par une opération mécanique n'ayant aucun rapport avec le sens de la phrase qu'on obtiendra. Quiconque voudrait écrire un palindrome reflétant sa propre opinion se heurterait à un mur de difficultés infranchissables. Il peut arriver en revanche que le palindrome obtenu signifie le contraire de ce qu'on pense.

     Il y a de cette façon une pensée palindromique, qui touche à tous les sujets:

 

     CONSEILS PRATIQUES:

     Repel a leper  (Repoussez  un  lépreux).

     LOCUTIONS:

     Fled as a sad elf  (Fugitif  comme  un  lutin  triste).

     MORALE:

    Lewd I did líve and evil did 1 dtvel (Oui fai vécu dans la débauche et j’ai persévéré dans le mal).

     PSYCHOLOGIE:

     Ein Neger mil Gazelle zagt im Regen nie (Un nègre avec une gazelle n'a jamais peur sous la pluie).

     MŒURS:

     Now, Sir, even Hannah never is won (Maintenant, Monsieur, même Hannah n'est jamais gagnée au jeu).

     RELIGION:

     Et Luc colporte trop l’occulte.

     PAYSAGE:

     Paget saw an Irish tooth, Sir, in a waste gap (Paget, Monsieur, a vu une dent irlandaise dans une ruelle délabrée).

     ROMAN:

     Léon a erré à Noël.

     MODE DE VIE:

    ...Où l'on répond non plutôt que oui, où les villes principales sont Nogon et Laval, les femmes s'appellent Eve ou Anna, l'unique saison est l'Été.

 

     Le palindrome ne nous fait pas communiquer avec d'autres mondes, et ce n'est pas non plus un monde lui‑même, car il faudrait supposer que les palindromes ont une âme. Or, avant que le premier d'entre eux eût été écrit, aucune parole de cette nature radicalement extra‑humaine ne figurait nulle part. Et tout à coup, à cause d'un jeu «puéril», et sans plus de valeur intellectuelle que la roulette ou le poker, quelque chose s’est mis à penser, bien que ce quelque chose n'existe pas!

      On peut négliger l'éclat des palindromes si l'on ne s'intéresse qu'aux témoignages humains; mais ceux que passionne l'intrusion dans le réel, sans aucune raison mystérieuse, et même sans aucune raison du tout, de pensées venues d'ailleurs que de nous‑mêmes, ceux‑là ne peuvent ignorer les palindromes. Amusements, curiosités si l'on veut... à moins qu'il s'agisse tout simplement d'une Poésie approchée scientifiquement, tandis que l’autre, celle des poètes, ne serait qu'un arpentage au fleu d’une géométrie, une astronomie d'avant Copernic.


                                                                                                 

 

RECUEIL DE QUELQUES PALINDROMES

 

1. ‑ PALINDROMES PROPREMENT DITS

 

     EN LATIN:

 

     In gyrum imus noctes et consumimur igni.

     Signa te, signa temere me tangis et angis

 

     Roma tibi subito motibus ibit amor.

(Quilitilien.)

 

    Si bene te tua laus taxat, sua laute tenebis.

(Pline.)

 

     Sole medere pede ede perede melos.

(Ausone.)

 

     EN FRANÇAIS:

 

     Lâme des uns iamais n"use de mal.

     Noël a trop par rapport à Léon.

 

     C’est sec !

     En route, je tourne.

     Léon a erré à Noël.

(R. Cornaille.)

 

     Et Luc colporte trop l’occulte.

     A Laval elle l'avala.

(M. Laclos.)

 

     Emile nu a une líme.

     Noír, ô hélas, Isis a le horion.                                

(P. B.)

 

     EN ANGLAIS:

 

     Rail at a liar.

     Repel a leper.

     Name no one man.

     Lived as a devil.

     Fled as a sad e1f.

 

     Lewd 1 did live and evil did I dwel.

     No, it is opposed, art sees trade's opposition.

     Dog as a devil deified lived as a god.

     Paget saw an Irish tooth, Sir, in a waste gap

     Evil is a name of foeman, as I live.

     Rats live on no evil star.

     Now, Sir, even Hannah never is won.

 

     EN ALLEMAND:

 

     Ein Neger mit Gazelle zagt im Regen nie.

 

II. ‑ PALINDROMES PAR MOTS

 

     Ce n'est plus la suíte des lettres qui est la méme dans les deux sens, mais seulement la suite des mots:

 

     La foule, foule‑la!

                                                                                  (P.B.)

 

III. ‑ PALINDROMES PAR PHRASES

 

     Bien que les mots ne se présentent pas dans le même ordre de droite à gauche que de gauche à droite, la phrase peut être lue dans les deux sens et conserver la méme signification :

 

Blanditias fera mors Veneris persuasit amando

Permisit solitoe nec Styga tristitioe.

Tristitioe Styga nec solitos permisit amando

Persuasit Veneris mors fera blanditias.

 

Proecipiti modo quod decurrit tempore flumen

Tempore consumptum jam cito deficiet.

Deficiet cito jam consumptum tempore flumen

Tempore decurrit quod modo proecipiti.

 

            NOTE : Nombre de palíndromes cítés ci‑dessus figurent dans l’ouvrage de Matila C. Ghyka: Sortilèges du verbe (Gallimard).

 

 

 

Palíndromos en 20 minutos

 

La simpática revista de distribución gratuita publicó el pasado 10 de mayo de 2005 estos desiguales palíndromos:

 

  • A cajera gorda drogaré, jaca.
  • Masa de moco me da Sam.
  • Nazi, tu aborto (¿otro?) bautizan.
  • Onán es enano.
  • Votó lo mejor, no se sonroje, Molotov.
  • Sol, un solo dios o ídolos nulos.

 

 (Remitido por Xavier Burgués Illa)


 

EL PALÍNDROM MUSICAL DE QUIRINUS VAN BLANKENBURG

 

 

Q

uirinus van Blankenburg (1654-1739) va compondre un dels palíndrom musicals més curiosos.

 

  Va néixer a Gouda (Països Baixos) on va rebre les primeres lliçons de música per part del seu pare. Als 15 anys ja va ser nomenat organista d’església a Rotterdam. També va ser carrillonista, compositor i teòric de la música. Va conèixer Huygens i va escriure pel tractat Elementa Musica on exposava una teoria sobre la relació entre les lleis de la natura i els sons de l’escala musical.

 

 

   El palíndrom musical que ens ocupa forma part d’un recull de peces per a clavicèmbal publicat per Blankenburg en ocasió d’un casament principesc. Tal com indica en el subtítol, el compositor tracta d’il∙lustrar la unió dels dos elements complementaris dins del matrimoni. Les peces, dobles, es van imprimir amb paper de seda translúcid, cosa que permet llegir-les girant el full, sense ajuda de cap mirall. Blankenburg combina una dansa camperola i una marxa en una fuga palindròmica.

 

    Abans de mostrar-ne la partitura, penso que val la pena veure’n el títol i subtítol que en la primera pàgina consta en francès i en la segona en holandès. És prou explícit.

 

 

 

 

Vegem-ne el tema del dret i del revés:

 

 

 

 

 

 

 

Jesús Lladó – juny 2005

 


 

Pergamino horizontal: LO ÚLTIMO 
DE
Sylvia Tichauer

 

 

 

 


PALÍNDROMOS

 

A Dani masacre: ver casa minada.
A él azalea.
A Nepal atarte retrata la pena.
A ti gaetana Ana te agita.
A vellón, Sam, Ada a damas no lleva.
Aba ese don no deseaba.
Ada goza azogada.
Ada llámase esa mallada.
Ada no da zar azadonada.
Ada troce cortada.
Allí vara Mara, Sara maravilla.
Amo: reparta oro moro, atrape Roma.
Ana caza azacana.
Ana lima y amilana.
Ana lleva avellano con "a". Lleva avellana.
Ani modal al odiarte, retraído, Lala domina.
Ani rasará: Gerardo podrá regar asarina.
Area: cada luz azulada caerá.
Así lea: caí poco Rex: xerocopia cae lisa.
Asuma: Atala da lata a musa.
Atacada cada cata.
Atiparse? Es rápita.
Atrapa: sé artera, retraes, aparta.
Bon: sé atinar a ranita, ¡esnob!
Desoye: leyó "sed".
No jabón y no bajón.
Nota rata mata ratón.
O él osa asoleo.
Oí Lita no domina ánimo, Don Atilio.
Oír Isa: arar Omán enamorará asirio.
Ore ser resero.
Osan "rap": Parnaso.
Osar con amor: anima zamina romano craso.
Osar Sadi, pálida dilapidas raso.
Oso mama mamoso.
Ríe rival y la vi reír.
Roda o Lear te retrae loador.
Se viró sola: le di Fidel a los orives.

                                                               

 

 

 

ANAGRAMAS


Absorta no Rotabas: Botarás.
Acosan en la Casona de Ascona.
Admiro al Marido poco Mirado. ¿Rimado?
Aflojar la Alforja.
Agrió la Orgía.
Aisló, Asiló y Salió como Solía.
Apreto si Trapeo: ¿Topear en la Topera?
Arista de Sarita.
Bandeja no Dejaban.
Bates en Tesba.
Borres al Sorber los Berros.
Carmina desea Caminar.
Cartera en la Carreta.
Cerritos del Escritor.
Coimas de Cósima.
Cortas la Costra en Castro. ¿Costar hacerlo?
Cuál es Luca?
Dejar de Jedar.
Díganme si es Mendiga.
Dirán a Indra.
Doble importa un Bledo.
Enoch de Noche.
Entramos sin deseos Maternos.
Eviten a Veinte.
Gírate en la Grieta.
Gradúa y Guarda.
Graneo en Gerona.
Horadan a la Honrada.
Instalo a los Latinos.
Jabalí no Lijaba.
Limas el Islam.
Masón medio Manso.
Matear junto a la Retama.
Me Acordé que Decora.
Mentira que Remitan.
Métale el Letame.
Mitos de Timos del Istmo.
Moquitos del Mosquito.
Natillas en las Antillas.
Nieta no Tenía Teína.
Notes el Tesón si Tosen.
Notóse el Soneto.
Omar cultiva con Amor Maro y Mora en Roma


 

 


 

 

CURIOSOS ANAGRAMAS, BIFRONTES, PALÍNDROMOS - III

 

Jesús Lladó

 

 

T

ercera entrega de la serie iniciada en el número anterior. Como ya sabeis, se trata de una selección de anagramas, bifrontes y palíndromos, mayoritariamente del ámbito anglosajón, del libro What’s in a NAME? De Paul Dickson (Merriam Webster).

 

Seroco

 

 

Ciudad del estado de North Dakota, que es el acrónimo de la empresa Sears, Roebuck & Co. Otro ejemplo de este tipo es Atco, ciudad de Georgia, acrónimo de la empresa Atlantic Transportation Co.

 

Silopanna

 

Nombre de una calle de la ciudad de Annapolis, en el estado de Maryland.

 

Silogram

 

Marca de un aditivo fabricado en Boston y nombrado así a causa de su inventor Ed Margolis.

 

SOS

 

Éxito palíndrómico del conocido grupo musical sueco ABBA. Según Will Schortz de la revista  Games, uno de los pocos, si no el único, título palindrómico que ha sido un éxito mundial. Pero según Martin Gardner, el primer título palindrómico de un disco ha sido Ole ELO, de la Electric Light Orchestra.

 

 

 

 Svengali

 

Título anagramatizado de un disco del músico de jazz Gil Evans.

 

 

 

Tensed

 

Nombre de una ciudad del estado de Idaho de origen muy curioso. Fue un error anagramático. En un principio se le puso Desmet, en honor al misionero jesuita Pierre De Smet. Pero resulta que ya había una ciudad Desmet y fue rechazado por el servicio de correos. La gente del pueblo decidió ponerle el bifronte Temsed, pero por un error tipográfico acabó llamándose Tensed.

 

Teragram

 

Margaret al revés. Probablemente el barco más famoso con nombre invertido. Fue donado a la Coast Guard Academy por un hombre cuya esposa se llamaba Margaret.

 

Theda Bara

 

Anagrama de Arab Death. Nombre dado a Theodosia Goodman, hija de un sastre de Cincinnati.

 

Tnemec

 

Nombre de una empresa de California dedicada a la producción de Cement(o).

 

Wassamassaw

 

Pantano de nombre palindrómico situado en Carolina del Sur.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Xenejenex

 

Uno de tantos nombres comerciales palindrómicos. Pero pocos hay que empiezen y acaben con X. También existen Maxaxam, en Michigan y Enidine, en New York. Asimismo tenemos la marca de relojes suizos XEMEX.

 


 

Pergamino horizontal: SELECCIÓ 19

Jesús Lladó

 

 

 

 

 


A cor obert et rebo, Roca.

A mà dreta wàter, dama.

A poca gent nega copa.

A Sumatra, Mar, ta musa.

A tal pedal la dem, medalla de plata.

A Vinalopó l'Ani va.

Ací rema ert l'altre americà.

Ací remata, bat, americà.

Ací, de mala gana, Gala medica.

Ada, la broma: amor, balada.

Ai, cru marisc, sir, a Múrcia.

Ai, la tia té opi, poeta italià.

Allí fa nu una filla.

Allí fa por, té tropa, filla.

Amic editor: roti dècima.

Anit, oci, nicotina.

Ara saluda, adula Sara.

Ara, de nit, i nedarà?

Ara, la gespa, sap?, sega Lara.

Arrossada fada, sorra.

Au, cari*, gira cua.

Avi, t'arrana la narrativa.

Avis, nét, ni a ruc ara farà cura intensiva.

Avisa, ve l'evasiva.

Dus atur a la ruta sud.

El pis és així, ase, sí, ple.

El pla, viable, Elba, i val ple.

Era mare de Déu, Ed, Ed, era mare.

Era ple, ui, diu el pare.

És rap? Ell, l'Ovidi, vol llepar-se.

Esplèndid, Nel. Pse!

Ho sé, ruc, Ed, a la sala de cures. Oh!

I la sopa d'all, allada, posa-li.

Irà net, neci, bla, al bicentenari.

La gela, i val la via legal.

Lat, el seu error, reu, és letal.

L’avi rar era rival.

L’avi s’enamora, romanes, i val.

L'eclosió, noi, sol, cel.

L'intensiu suís, nét Nil.

Llepa-la Paco, no cap a la pell.

Mut sóc, Ed, de costum.

No s'aturi Rut a Son.

Núria delata, mata l'Ed, a Irun.

Núria, mata'm a Irun.

Núria, ni Ug i Sara siguin a Irun.

O renego o genero.

Obligatori, rota Gil. Bo!

Parlo. Vol rap?

Per amor broma rep.

Per ser amable, l'Elba mares rep.

Per ser amic, ací mares rep.

Per ser pilot, oli, pres, rep.

Per superar, ep, us rep.

Rap, os, rep ara per sopar.

Renoi, maco camioner.

Retro pater: prêt a porter. (llatí + francès)

Riu; desanima la Mina sediur.

“Riu, desnerida” va dir en seduir.

Romà ara diu que si seu, qui darà amor.

Romà, l'Ed, Ada, rima la mirada de l'amor.

Sí, ella va dir, i dava lleis.

Sí, racisme fem sicaris.

Sospitós o tip. S.O.S.

Suarà. Sa fa saraus.

Superaré pus.

Ug, Nina, la màfia mai fa mal a ningú.

Ui, l'Ot no, Montoliu!

Ui, taxatiu!

Un americà ací rema nu.

Un cos erm. Re sóc, nu.

Un sogre ve de Vergós, nu.

Un tio, cara, farà coit, nu.

Una gerra carrega, nu.

 

* cari: hipocorístic de cariño, en castellà.

 

 

 



Los cazapalíndromos

 

Una cámara fotográfica diminuta es una joya; llevarla encima equivale a dotarse de un “ojo perpetuo”, que permite fijar en cualquier momento lo que nos llama la atención.

En otras ocasiones he expuesto algunas muestras de mis paseos urbanos. Desearía extender la afición. El momento es propicio, nunca había sido tan fácil tomar y mandar fotos.

Los palíndromos de la epigrafía urbana serán nuestro objetivo. ¿Quién no se siente impulsado a fotografiar este nombre personal definitivo?

 

 

Pero hay más: si es usted dueño de un perrito, las tiendas de adminículos para su mascota serán una tentación permanente:

 

           

 

En fin, en cualquier momento salta la liebre, sea en el supermercado o en la calle, ante la tienda del zapatero remendón:

 

                

 

O en el aparcamiento:

 

           

 

Convoco a los audaces cazapalíndromos para que me manden sus hallazgos. Por fijar un nivel mínimo, propongo que el rótulo palindrómico tenga al menos cuatro letras, y que sea una palabra entera (no valen recortes de una mayor). Tratándose de números, será justo pedir al menos seis cifras, y si son matrículas, que la palindromía sea un tanto vistosa, como las anteriores.

                                                                                                            JMAiO, may 05

 

 

SOLFA, JA FA SOL!

 

(CONTE PALINDRÒMICO-MUSICAL)

 

Ernest Diez Sureda

              

5è, i últim, lliurament

 

                V

 

Amb una espàtula de fusta, rasca els líquens de dos dels còdols agafats a la riera i afegeix el polsim resultant a la barreja del morter. S´afanya... Ho ben tritura tot i finalment hi tira una cullerada de talc i un pessic de pols d´ala de formiga voladora, que treu d´una capseta de porcelana. Ho torna remenar i diposita el producte final en una mena de saler, tot de vidre, amb

foradets, i se´l guarda a la butxaca. Neteja la taula i surt corrent, que ja és el segon cop que la criden.

 

En Lasidó, veient-la sortir, crida:

 

- TROPA, A PORT!

 

I així és, comença la marxa. Al pescant, en Valerià dirigeix la comitiva, a les regnes de la  carreta. La Lis li fa costat. La Mila ha entrat a dins. A la part del darrere, en Lasidó en el seu suport i, lligats a sota d´ell, en Serafí i en Breto. També lligats, però al terrat, en Simi i en Somi que no es perden detall.

 

A l´eral hi queden, doncs, la carreta petita amb el remolc (tot ben tancat i barrat) i en Peti, de vigilant. Ah, i el pardal, quan torni!

En Rafa va a peu. Per poc tros s´estima més fer cames i així ho controla una mica tot. El camí fa baixada i es posa al costat del cavall, agafant-lo per la brida, ajudant en Valerià a frenar-lo. La tramuntana que s´ha anat girant bufa fluixet i no sembla pas, com aquell que diu, que els hagi d´aixafar la guitarra. O el violí, vaja!

 

Van fent el camí, xano-xano. En Peti els ha seguit un tros però, bon guardià, ha reculat al campament a fer la seva feina.

 

Al enfilar la recta que els durà a la cruïlla en Rafa hi veu, de cop, doble o guerxo: si d´una banda el cel, al fons, els ofereix un inici de posta meravellós (que cadascú se l´imagini...), d´altra banda, o d´altre ull, la visió de les dues siluetes que es retallen a mig camí, sobre aquell cel tan bonic, és esfereïdora! No hi ha dubte, són mossos d´esquadra! Dos!

 

En Rafa, per cagar-se en algú, ho fa en el comte d´Aranda! (Pedro Pablo Abarca de Bolea, S.XVIII, volia eliminar a tots els gitanos). Després, malaeix:

 

- A UN TRO SA!!  LA MALA SORT NUA!!

 

Un munt de coses li venen, de cop, al cap. Tantes que no n´hi cap cap més. Cap d´elles massa bona, tanmateix! El cap l´arrassa, li ve caparrassa, les cames li fan figa...

Com si no passés res, continuen, quin remei! Qui es pogués fondre... La Mila que, mai tant ben dit, està al lloro de la situació, treu el cap per la finestra i crida al Lasidó que, prest, s´esmuny entre les cortines.

 

La trobada cara a cara, inevitable, es produeix. En Rafa, fent-se el simpàtic però sense aturar el pas, posa un somriure discret i saluda, com si ja fes estona que xerressin:

 

- I MACO CAMÍ...

 

El mosso més baixet, bé, el no tant alt (metre noranta-un), s´avança unes passes alhora que el seu company caporal s´atura. Aixecant el braç, els dóna l´alto:

 

- Alto a la llei!

 

El moviment brusc de l´agent esvera en Berto que, en comptes d´aturar-se, vol fugir. En Rafa, i en Valerià des de el pescant, s´esforcen en frenar-lo. El mosso, nerviós, amb una ma a la corretja de la carrabina que du penjada a l´espatlla, insisteix:

 

- He dit Alto a l´autoritat!

 

En Rafa, des de més avall (metre seixanta-un), amb el cavall ja dominat i aturat, aixecant ulls i braços a les altures, s´excusa:

 

- TU, CAMINAR ARA, NI M´ACUT!

 

El mosso, més tranquil, saluda a en Rafa marcialment, tocant-se la visera de la gorra i li demana els papers, el deenaí... El caporal, en segon terme, els observa seriós.

 

En Rafa, que de deenai, ell, enapeí (mai n´ha tingut, apàtrida com és, ciutadà del món, gitano ibèric tirant llarg...), nota com li sua la coroneta, mentre pensa desanimat:

 

- ACÍ MOR (D.N.I.) LA PASSA PALINDRÒMICA!!

 

El mosso l´apressa:

 

- Vostè! Com se diu? Quin nom té?

 

Sobreposant-se, traient forces de la poesia que li bull a la vena que li palpita al front, respon esquiu, amb orgull, a les demandes del mosso:

 

- NOM ADORO: RODAMÓN!

 

El mosso se´l mira de reüll, mosca, amb cara de mala llet... Sembla ser que van mal dades!

 

Just en aquell moment fa acte de presència en Lasidó, que arriba rabent, esvalotat! Ell també compleix ordres!

 

Primer per sobre el cap del caporal i després per sobre el cap de l´altre mosso, aletejant amb força, no para de donar voltes i de cantar LA LA LA, LA LA LA...

 

Els mossos queden sorpresos, mirant fixament al lloro, incapaços, durant uns instants, de reaccionar. Estornuden tots dos. El que interrogava a en Rafa ara diu, molest:

- LLORO... SOROLL!

 

El caporal sacseja el cap, parpalleja tres cops i per primera vegada, parla:

 

- ALTO TOT LA!

- MOSSOS SOM!   

            

En Rafa, sorprés també pel comportament d´en Lasidó, li ordena que torni al seu lloc i que calli:

 

- SÍ, TU! MUTIS!

 

El lloro enmudeix i se´n torna, obedient, al seu suport. Després, de cop, en Rafa s´adona de que els mossos s´acaben d´expressar, tots dos, emprant frases palindròmiques! Que curiós... Se li encén la bombeta i comença a lligar caps. En Lasidó, els estornuts... Serà possible? Potser ens entendrem!

 

En resposta a la darrera afirmació del caporal li replica, un pel més tranquil, atrevint-se fins i tot a reivindicar l´honestedat, la independència i l´estil de vida que els fa feliços:

 

- SOM AIXÍ, AMOS!

 

La Mila, que espiant per la finestra de la carreta no s´ha perdut detall del que passava, somriu refiada. En veure que en Rafa se la mira  esbiaixat, interrogant-la amb moviments de celles, li pica l´ullet i torna a somriure... Punyetera! L´encanteri li ha funcionat a la primera! Parla tota sola:

 

- I ARA RAI!

 

 

                       VI

 

I és que la Mila n´ha fet de les seves! Senzill: Diguem que, per homologar tarannàs i sintonies, ha provat d´encomanar “la passa” als mossos, escombrant cap a casa, i se´n ha sortit prou bé!

 

Resulta que quan ha cridat a en Lasidó, fent-lo entrar a la carreta, li ha escampat, entre el plomatge de les ales, la  barreja que havia preparat abans de sortir de l´era. Així, quan el lloro sobrevolava els mossos anava espolzant, imperceptiblement, el màgic polsim. Al mateix temps ella, des de l´interior de la carreta, tornava a recitar la potent invocació. La combinació d´aquestes dues accions amb l´alta frequència dels LA emesos per en Lasidó (LA 6 = 1.760 vibr./seg.), ha estat fulminant:

 

Els mossos han quedat ràpidament i momentàneament hipnotitzats, amb les defenses mentals anul.lades, circumstància que ha permès, en inhalar el màgic polsim, que la inoculació del virus dins llurs organismes fos inmediata!

 

La Mila torna a treure el cap per la finestra i és ella, ara, com hi ha món! que queda sorpresa:

 

La Lis i el seu pare han baixat de la carreta i xerren amigablement amb el mosso ras. En Valerià li mostra les maraques. El mosso, agafant-ne una, se la mira, la fa sonar i comenta:

 

- MACA MARACA!

 

L´avi el corregeix:

 

- CARA MARACA!

 

El mosso fa que sí, agraïnt la rectificació.

La Mila pensa: un palíndrom sil.làbic i tot! En va aprenent, aquest noi!

 

En Rafa, per la seva banda, un xic més apartat, la fa petar amb el caporal. Des de la carreta la Mila no pot sentir de què parlen però segur que també s´avenen perquè no paren, cap dels dos, de fer que sí amb el cap!

 

La Mila decideix que allò s´ha de festejar i que val la pena quedar bé! En pocs moments, surt de la carreta amb una safata. Del que hi ha no falta res!

 

Porró de vi, una coca de llardons d´elaboració pròpia que guardava per a després de l´actuació, un bol ple d´olives especialitat de la casa (macerades amb farigola, romaní, gra d´all i fonoll marí)... I per si algú quedés amb gana, un

bon pa de pagès i el sitrell´amb oli del trull, que el caporal fa cara de ser panarra...

S´acosta cap on en Rafa i el caporal, ara, semblen filosofar. És a temps de sentir el final de la conversa. En Rafa sentenciant:

 

- ANEM I HO TIREM TOT: MÈRIT, OH! I MENA!

 

I el mosso, re-sentenciant i advertint:

 

- A L´EVOLUCIÓ, NOI, CUL O VELA!

 

En Valerià, la Lis i l´altre mosso també se´ls acosten. Parlen de canyes de pescar, ells. L´avi explica com un dia, vora el riu, de dalt de la carreta, pescant des del pescant, havia agafat onze llisses galta-rojes (Liza aurata)... La Lis, que també mostra bon color als pòmuls, riu. El mosso posa cara de no acabar-s´ho de creure però en veure el contingut de la safata canvia de semblant i de parer. Empassant saliva exclama, mentre passa llista:

 

- REAL!: PA I L´OLIVA, COCA, VI, L´OLI A PLAER...

 

Tots plegats, qui ho havia de dir, fan una bona berenadeta!

                   ............

 

Ni uns ni altres, però, es poden torbar més estona. Sembla que la història acabarà bé. El caporal fa una última aixecada de porró i tornant-lo a en Rafa, pica de mans un cop alhora que diu, amb un to mig còmic, mig solemne:

 

- TAT... REBI LLIBERTAT!!

 

És l´hora del comiat. Són moments emotius. Es diuen adéu... En Rafa comenta:

 

- UN ADÉU... QUEDA NU...

 

I s´abracen afablement, tot picant-se l´esquena...

per reprendre, després, el camí amb el destí, amb la vida mateixa.

 

Passa un pardal en vol rasant, en direcció a l´era. Fa quatre piulets. Qui sap si és en Juli, pensa l´avi...

 

El caporal, girant-se, encara diu, amb els ulls enrogits, repassant-los a tots quatre de dalt a baix:

 

- ART SOU, OSTRA!

 

Fosqueja. Cel rogent... L´aire de tramuntana bufa calent, a les tardes d´estiu.

Animat, en Rafa decideix que avui serà un d´aquells dies que entren als pobles fent la cercavila. En Valerià deslliga els micos i els deixa baixar. Posen les polseres a en Serafí.

 

En Lasidó s´ho mira... Tot a punt! Arriben a les primeres cases. La mainada ja fa estona que els espera i surt a rebre´ls.

En Rafa i la Lis s´abracen. Ell treu el violí, se la mira i li fa,

 

- SI LA, MI RE DO SI, MI RE DO SI,

               SO DE RIM I SO DE RIMA, LIS!!!

 

 

En Serafí s´anima i a la segona passada s´hi apunta: al final del solo de violí, abans de que en Rafa pugui tornar a cantar, afegeix una colla de MI SI... MI SI:

 

 

A en Rafa, quin remei, li toca esperar que acabi! I és que en Serafí està fet una Fera...

 

- I SÍ, AI SÍ! suspira en Lasidó.

 

I així és com aquest conte, com la tarda d´estiu, com tota cuca que viu, com el solo d´en Serafí que, no pas A LA BABALÀ, ara fa FA LA, FA LA... es va acabant, acabant

 

            I, FA LA, FA LA, FA LA FI.

 

 

ooOO000Ooo

 

 

Ernest Díez Sureda                                       

Dec.03/Gen.04

 

 

 

POEMA ANAGRAMÁTICO (Rodolfo Franco)

 

 


Door for Falcon,

no door for Calf,

nor odor of Calf.

Foal for Condor

of Don of Corral,

for far Don Cool,

far fool Condor,

far fool on cord,

loon of far cord,

on cord of Flora:

Condor of Flora.

No cord for Foal,

for Clan of Door,

for fool Conrad,

drool of Franco.

Cord or fool fan?

Ford or cool fan?

Fond or far loco?

Corn or fool fad?

Condor or offal?

 


Acorn of Dr. Fool

of car of Dr. Loon.

Floor of Don Car,

floor of candor,

candor for fool,

acorn for flood,

flood of rancor.

O! Fold of rancor!

Car for fool don?

No car for flood

of a corn of Lord,

no card for fool

Lord of Arc of No.

Lord! Corn of oaf!

Lord! Roof of can!

O! An off-color Dr.

adorn off color

a frond of color.

Don of far color

do color for fan.

 


Coda of forlorn:

Can for old roof

of a forlorn cod.

O! Of forlorn cad

for drool of can!

O! For Lord of Can!

For donor of lac

or for fond coal?

For loan of cord

or fan of Dr. Cool?

For loco of darn

or for Don Focal?

Croon for Adolf!

Loco nor afford

loo of Cranford

for do roof clan.

No flora for cod,

for coon of lard.

No floor for cad,

for cad on floor.

 

 



 

NUEVA APORTACIÓN DE JULIANO

 

Querido lector aquí tienes un cochambriago  cartilagiplasma  de frases  palínDrómicas,  palíRómicas  y   pelíNdrómicas, todas en una fragante,  olorosa y  adulterina  mezcolanza  de simples, silábicos ,mixtos, calambures, perpetuos y  poligomorfos. Queda para ti organizar esta mezcolanza de categorías.

   

  1. -Aliva, Bali, ah....
  2. -Ah, la libaba, líala
  3. -Ah, liba Valia
  4. -Ah, libaba Lia
  5. -Ah, libaba Lía
  6. -Ah, libaba Lía 
  7. -Alí baba, lia
  8. -Alibabá, Lía
  9. -Aliva, Valía    ß*Ávila—Aliva, ciudades  palindrómicas.  Valía es  nombre visiigótico
  10. -Acá será lomo, no  mola resaca
  11. -Acá será lomo: no moló, rase acá
  12. -Adela, casaré con resaca, ladea
  13. -Ah, casaré la mía, a mi la resaca ....a....!
  14. -Ah, si aparece rapáis así;  aparecerá paisaje de ....(palíromo-pelinromico)
  15. -Ah, si aparece rapáis, a....
  16. -Ajos y sofá,  soy soja
  17. -Asia, paisa....
  18. -Ävida dádiva
  19. -Avida diva
  20. -Bronca  no, asno cabrón
  21. -Con toga gimotear es arte mojigato noc....  ß*pelín-romo
  22. -ConoCco
  23. -Decide casaca, decide
  24. -Decide la saca-cásala, decide
  25. -Doy  yodo? ¡No, yo no doy!
  26. -El lomo molóle    (y a cualquiera)
  27. -Elisa, líe
  28. -La mano anómala
  29. -La vela lávela                                       
  30. -Mamá, teta, te mamará; mamá, teta te mama....M
  31. -ObserVo
  32. -Paquete de don Pepe àdonde te quepa (le dijo)
  33. -Pepa lo conoCco, lo papé
  34. -Pepera, mira Pepe
  35. -Prepara teta te raparé
  36. -Prepärate te rapa P.R. E.
  37. -Ramira, mira
  38. -Repara Dora, Conrado raparé
  39. –Rios?,  ah, cene lo necesario
  40. -Sácala de la casa
  41. -Si aparece rapáis.
  42. -Sí, separé y repasé, sí....
  43. -Simón, sí Conrado rapa, se para Dora con Simón, sí....
  44. -Ya, tocan Kalinka,  canto ya? 
  45. Ah, cena fenecos, Oh cené fanecas   ß* feneco,  mamífero;  faneca,  pez  

  

 saLUDICOS  sALÚBRICOS. Madrid, 15-05-05.

 


 

 

 

LANCINI Y ARREOLA

 

 

Darío Lancini

 

 

 

 

 

 

Esto a las ateas diré:

“Hoy yo soy yo”.

Sólo dile esto a Mao Tsé:

“El ídolo soy yo, soy yo”.

Herid, saetas, a Lao-Tsé.

 

 

                                                          

 

 

 

 

De OIR A DARIO (Monte Ávila Editores, 1996), con carta introductoria de Julio Cortázar

 

 

* * *

 

Juan José Arreola

 

 

Sofía Daífos a Selene Peneles:

Se van   Sal aca tía Naves Argelao es ido   Odiseo alégrase

Van Ítaca las naves

 

 

De NARRATIVA COMPLETA (Alfaguara, 1997), VII. Variaciones sintácticas

 

 

 

Jesús Lladó

 


 

 

LIBROS Y PALÍNDROMOS I

 

Jesús Lladó

 

   Últimamente están llegando bastantes libros relacionados con los palíndromos a la redacción de Semagames. La intención es ir comentando cada una de ellos en sucesivos números. Otra de las ideas que tengo para el futuro es la de publicar listados de libros relacionados con nuestra afición. Desde aquí pido a todos los socios de Semagames que nos informen en cuanto descubran alguna novedad (o antigüedad) al respecto. En esta ocasión se trata del libro

 

   MÚSICA ENCREUADA, Els enigmes musicals

   David Puertas

   Clivis Publicacions / Barcelona, desembre 2004

   Idioma: Catalán

 

 

   Muy interesante y ameno, MÚSICA ENCREUADA, va prologado por nuestro superespecialista en enigmística, Màrius Serra. Su título se refiere a una de las especialidades del autor, los crucigramas de contenido musical que publica regularmente, bajo el seudónimo anagramático Eduard V. Patsi, en la Revista Musical Catalana. En las últimas páginas nos ofrece 25 ejemplos de crucigramas por resolver. Otra curiosidad es que la editorial propone un enigma musical a los lectores. El ganador obtendrá como premio un abono para asistir al 25 Festival Pau Casals de el Vendrell. El subtítulo, obviamente, nos indica que trata sobre los enigmas musicales a través de la historia.

 

   Empieza por Johann Sebastin Bach, maestro de maestros, inigualable en cuanto a recursos enigmísticos, comentando el uso de la equivalencia de las letras de su apellido con en el de las notas (B=si b / A= la / C= do / H= si) en su Arte de la Fuga. Sigue con los cánones enigmáticos, el origen del nombre de las notas (Guido d’Arezzo), Brahms y el alfabeto, Elgar con sus Variaciones Enigma, Verdi y los acrónimos, Skriabin y las matemáticas, el secreto de Stradivarius, etc....

 

   Y, por supuesto, un capítulo que nos atañe, los palíndromos musicales (en el que hace referencia a un servidor). Va titulado con un precioso palíndromo, Aral: cal tenir al clarinet la Clara. Comenta varios ejemplos, que ya han sido tratados en Semagames, como los duetti de Mozart y Mestrino, la pieza para piano de Arrigo Boito, el “Minueto al rovescio” de la sinfonía 47 de F.J. Haydn, Ludus Tonalis de Hindemith, más algunos ejemplos desconocidos por mi, que gracias a la amable colaboración de David Puertas, saldrán proximamente en [S].

 

 

 


 

SEGUNDA SERIE DE NUEVOS PALÍNDROMOS SILÁBICOS (2)

por Alfons Saumell

 

                                Da la "te" tutelada.                                                                                 Data cortada.

                        ¿Da lata, Costa? ¡Costalada!                                                                  Data sí vi, revisitada.

                            Da manía, muy animada.                                                                             Data untada.

                                Da, Paca, escapada.                                                                         Dátala en la enlatada.

                              ¿Da, qué? Búsqueda.                                                                         Debe, sí, "be", "de".

                                      Daba albada.                                                                                        Den andén.

                                 Dad al feo fealdad.                                                                      Den sor de más desorden.

                           Dad leso, pues, Soledad.                                                                 "Des" pon. ¿Respondes?

                              Dad leso, sí, Soledad.                                                             Desbordante: ¿Ya te dan bordes?

                              Dad leso ya, Soledad.                                                                  Dice: "Tejan", tajante. Cedí.

                               Dad pie, por piedad.                                                                               Digan organdí.

                                Dad. ¿Ve novedad?                                                                    Dimas: Yo más di. (De dar).

                     Dad.Vele la levedad. (De velar).                                                                 Dio la "e" a Eladio.

                                   Dádiva evadida.                                                                       "Do" di, Cándido. (De dar).

                                Dadle sólo soledad.                                                                            Doblan, hablando.

                                      Daga legada.                                                                                  Doblan lo blando.

                                  ¿Daga? ¡Llegada!                                                                          ¿Doblan? ¡Qué blando!

                                     Daga negada.                                                              "Docha" di, desdichado. (Docha, mote.

                      Dala, Neto, la tonelada. (Neto:                                                                       Di, de decir).

                                   Hipocorístico).                                                                Doma: Traen entramado. (Apellido).

                                     Dali: ¿Dolida?                                                                     ¿Doman? ¿Doma su consumado

                                    Dalí: ¿Molida?                                                                                          mando?

                                   Dalí sacó salida.                                                                                   Dopa,tapado.

                                     Dalí: ¿Salida?                                                                                  Dópala, solapado.

                                     Dalí: ¿Sólida?                                                                        ¿Dopan? Caes tú, escapando.

                   Dama, Bru, abrumada. (Apellido).                                              ¿Dopar? ¡Olé, Leopardo). (Nombre de

                                    Dama mimada.                                                                                          varón).

                      Dama: Nina, inanimada. (Nina:                                                          Dopen tú. Estás estupendo.

                                   Hipocorístico).                                                                  Dora, ¡demonios!, moderado. (De

                   Dama: ¡Sal, desalmada! (De salir).                                                                         dorar).

                                     Dama tomada.                                                                   Dora, dora, mi admirado Radó. (De

                    Dame goma, Rey Mago. ¿Me da?                                                                dorar y apellido).

                                    Daña, soñada.                                                                  Dora fosa, desaforado. (De dorar).

                                 Dáñase, diseñada.                                                              Dora, loca, a acalorado. (De dorar).

                        Dar liso control: Consolidar.                                                       Dora me nutre, numerado. (Dora:

                             Dará pase la separada.                                                                            Hipocorísttco).

                              ¿Dará "pe" o perada?                                                               Dora púa, apurado. (De dorar).

                              ¿Dará "pe", operada?                                                          Dora: Su censurado. (Hipocorístico).

                           Dará su mesa, mesurada.                                                             Dora tú, saturado. (De dorar).

                              ¿Dará té? ¡Horterada!                                                               Dora tú, torturado. (De dorar).

                                   Dará té, iterada.                                                               Dora: Tú torturado. (Hipocorístico).

                                  Darán más randa.                                                                         ¿Doran? Pare, reparando

                            ¿Das? Daban bandadas,                                                                   Doran "pe", esperando.

                    Das, Taso, risotadas. (Apellido).                                                            Dore careta, Recaredo.

                         ¿Data arco? ¡Qué coartada!                                                                   Dos, caló, colocados.

                                       Data citada.                                                                                 Dos da. ¿Candados?

 

 


 

 

EL RINCÓN DE LOS PROBLEMAS

 

 

 

Descubra el palíndromo secreto

 

Una colaboración de Fernando Sáenz Ridruejo

 

 

 

Número 125

 

Di facilidades para que se celebrara una juerga con bebidas alcohólicas

 

_ _ _ _ _ _ _      _ _ _ _ _      _ _ _ _ _ _ _ _

 

 

 

 

Número 126

 

El muro más pequeño de todos los posibles

 

_ _ _ _     _ _ _ _ _ _     _ _ _ _ _ _ _ _ _

 

 

 

 

 

 

 

 

Cuadro de texto: Solución a los problemas de [S-66]

123 – Seré bereber; eso seré, bereberes
124 – Arte para Pepe, lujo a Pepa o julepe para Petra

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Cuadro de texto: GALERÍA DE PALINDRÓMICOS/AS

 

 

 

Cuadro de texto:  
Revilo P. Oliver

El Dr. Revilo Pendleton Oliver (1908-1994) fue uno de los grandes filólogos de su época. Profesor de la Universidad de Illinois durante 32 años, dominaba 11 idiomas, entre ellos el sánscrito, y escribió artículos en publicaciones académicas para las universidades de Estados Unidos y Europa. 
Nació en Texas, se graduó en el Pomona College (California) y obtuvo el doctorado en la Universidad de Illinois. Su primer libro fue la traducción del sáncrito de Mrcchakatika. Durante la Segunda Guerra Mundial fue Director de Investigación, como experto en criptologia, del War Department en Washington. 
Colaboró intensamente en la lucha contra el comunismo.

 
Salas

Innovador poeta argentino (Buenos aires, 1938), Horacio Salas, se dio a conocer por su libro Mate pastor. Pero antes ya había publicado El tiempo insuficiente (1962), La soledad en pedazos (1964), El caudillo (1966), Memoria del tiempo (1966) y La corrupción (1969).

Ha ejercido el periodismo en distintos medios gráficos y en televisión. Después de la muerte de Perón, Salas, quién había empezado a recibir amenazas de muerte antes del golpe militar, decidió abandonar con su familia el país, instalándose en Madrid en 1976.