CPI-IPC
67


SEMAGAMES
es el órgano trimestral de Comunicación del CPI/IPC (Club Palindrómico
Internacional
/International Palindrome Club).
Josep M. Albaigès
email: albaiges@ciccp.es
Página
web: www.albaiges.com
Semagames is quartely bulletin for CPI/IPC
(Club Palindrómico Internacional /International Palindrome Club).
Jesús Lladó I Parellada
email: jesusllado@tiscali.es
Las cartas y colaboraciones se remitirán al editor, siempre que sea posble en diskette (ASCII o Word), o mecanografiadas en DIN A-4 con cintas de máquina en buen uso. Las fechas tope para su inclusión son los últimos días de los meses de febrero, mayo, agosto y noviembre. El boletín aparece dentro del mes siguiente.
Permitida
la reproducción de los escritos de este boletín, citando la procedencia. Los
trabajos publicados son propiedad de sus autores, pero las opiniones expresadas
sólo a ellos les incumben. Si no se manifiesta lo contrario, se presume la
aceptación de estas condiciones por lectores y autores.
Letters and articles should be sent in diskette
(ASCII or Word), or typed in DIN A-4 with good ribbons. Deadlines are the last
days of February, May, August and November. The bulletin appears into the
following month.

Reproduction is allowed, rapporting origin.
Works Publisher belong to their authors, and also
expressed opinions. If no contrarywise said, agreement with
all conditions expressed on this page are assumed.

Pag. 4-7 L’ÉCLAT DU PALINDROME. Tuve
noticia de este interesante artículo de la revista BIZARRE (1955), en Internet.
La búsqueda fue ardua, hasta que me indicaron que la colección de la revista se
encontraba en varias bibliotecas. Después de alguna gestión frustrada, y cuando
creía no obtenerlo nunca, la Bibliothèque Université Sorbonne me lo envió. Lo
transcribo completo.
Pag. 7 PALÍNDROMOS EN 20 MINUTOS. Cazados por Xavier Burgués Illa en esa revista de distribución gratuita.
Pag. 8-9 PALÍNDROM MUSICAL. Curiosísimo ejemplo de palíndromo musical de Quirinus van Blankenburg (1654-1739), por Jesús Lladó.
Pag. 10 LO ÚLTIMO DE SYLVIA. Nueva
selección de los últimos palíndromos y anagramas de Sylvia Tichauer.
Pag. 11-12 CURIOSOS ANAGRAMAS, BIFRONTES,
PALÍNDROMOS – III, por Jesús Lladó.
Pag. 13 SELECCIÓ 19 – Nueva selección
de las últimas frases de J. Lladó.
Pag. 14 LOS
CAZAPALÍNDROMOS. Josep M. Albaigès propone el hallazgo de palíndromos en la
epigrafía callejera para su publicación
Pag. 15-18 SOLFA, JA FA SOL!
Quinta y última entrega del cuento palindrómico-musical de Ernest Diez.
Pag. 18 POEMA
ANAGRAMÁTICO por Rodolfo Franco
Pag. 19 NUEVA APORTACIÓN DE JULIANO. Los “alocados”
ejemplos a los que nos tiene acostumbrados Juliano el apóstata.
Pag. 20 LANCINI Y ARREOLA. Dos
poemas. Uno de Lancini, el gran poeta palindrómico y uno de Arreola, uno de los
grandes de la narración breve.
Pag. 21 LIBROS Y PALÍNDROMOS I – Reseña del interesante
libro “Música encreuada”, que trata sobre los enigmas musicales, entre ellos
los palíndromos. Por Jesús Lladó.
Pag. 22 SEGUNDA SERIE DE NUEVOS
PALÍNDROMOS SILÁBICOS (2) por Alfons Saumell
Pag. 23 RINCÓN DE LOS PROBLEMAS, más
problemas de F. Sáenz.
Pag. 24 GALERÍA DE PALINDRÓMICOS/AS.
El filólogo estadounidense Revilo P. Oliver y el poeta argentino Horacio Salas.
![]()
L'ÉCLAT DU
PALINDROME (Pierre Bailly)
Un palindrome est une phrase, dite
anacyclique, qui peut se lire dans les deux sens, l'ordre des lettres y étant
le même de droite à gauche que de gauche à droite.
Les deux plus célébres
palindromes sont le pentamètre de Quintilien:
Roma tibi subito motibus ibit amor
et ce
vers français du Moyen Age:
L’âme des uns
iamais n'use de mal.
Les aphorismes représentent
habituellement l'exacte pensée de leurs auteurs. Ici, i1s sont l'exacte pensée du
hasard. A propos des palindromes, le
Larousse déclare : « Ces puérilités furent cultivées à
Rome au temps de la décadence... Mais puérilités pour qui ne voit que la
méthode et s'imagine qu'un truc ingénieux
ne peut être comparé à l'imagination du poète. Si au contraire on ne juge que
par les résultats obtenus, il faut bien avouer que l'inspiration lyrique
n'obtient pas souvent des cristaux comme la recherche des palindromes en
procure. Cristaux involontaires, mais n'avons‑nous pas la prose pour dire
ce que nous pensons?
L'intérêt du palindrome est qu'il pense tout
seul.
Ce
n'est plus l'écriture «automatique», où le subconscient a encore sa part. Ce n'est pas non plus le «cadavre exquis», c'est‑à‑dire
le jeu des petits papiers, où les participants n'échappent ni
à la volonté de faire insolite, ni done à un certain état d'esprit orienté (qui
préside également, sous un autre angle, à la contrepéterie). Le palindrome, c'est vraiment le
hasard des lettres qui fait surgir de
rien une phrase significative.
L’inspiration n'y joue aucun rôle, puisqu'un palindrome se travaille
avec des lettres choisies selon des combinaisons essayées successivement, et par là en toute objectivité. Le poète en tant que poète n'y est pour rien,
et d'ailleurs un mathématicien ou un pilier de casino aura peut‑être plus
de chance à ce jeu qu'un poète trop enclin à ne pas se laisser manœuvrer par
des calculs.
Voici par exemple comment peut apparaître un
palindrome. Vous
pensez au mot Isis, qui possède un i de chaque côté d'un s.
Un autre s finit le mot sur la droite. Vous en placez donc un troisiéme
devant Isis. Ce troisiéme s sera la lettre finale d'un mot qui précédera
Isis. Vous trouvez hélas. « Hélas,
Isis » voilà le début d'une phrase qui peut avoir un sens. Mais cet hélas reporté à l'envers audelà d'lsis
donne : «Hélas., Isis a le h.» qui se décompose ainsi
: «Hélas, Isis a le h.» Cela ne veut rien dire. Il faut ajouter des lettres au h
final pour en faire un mot, et que ces lettres, retournées, constituent un
autre mot qui deviendra le début de la phrase. H pourrait être le début
de hache, de haché. On aurait
alors : «Eh, ça, hélas,
Léon
Gozlan, l'auteur du Balzac en pantoufles, nous apprend que selon la tradition des cloîtres, plusieurs
moines perdirent la raison en cherchant des anacycliques.
Le fait qu'un palindrome soit lisible dans les deux sens n'est pas
inutile. Cette contrainte gratuite —puisque apparemment il vaudrait mieux écrire des phrases qui, à renvers,
voudraient dire autre chose qu’à l'endroit— oblige à jongler avec les lettres
sans aucun but pratique. De cette recherche purement
technique naît la phrase anacyclique. Signifiant la même chose dans les
deux sens, elle ne représente sûrement pas le produit direct d'un cerveau.
De
l'esprit humain, rationalisé ou non, ne peuvent sortir
que des pensées humaines. Une pensée venue d'ailleurs, une pensée qui n'a été
pensée par personne et qui pourtant nous parvient, voilà qui est beaucoup plus captivant !
L’opinion des fourmis ou des chats a une origine.
Egalement les
paroles de Dieu aux croyants.
Le
palindrome n'en a pas.
On
ne peut même pas dire qu'il est un détournement du langage à des fins
séditieuses, comme le jeu de mots, puisque la phrase anacyclique n'a qu'une
seule signífication. C’est
le langage qui parle tout seul.
Evidemment, les palindromes ne tombent pas du ciel. Il faut les aider à naître, mais
par une opération mécanique n'ayant aucun rapport avec le sens de la phrase
qu'on obtiendra. Quiconque voudrait écrire un palindrome reflétant sa propre
opinion se heurterait à un mur de difficultés infranchissables. Il peut arriver
en revanche que le palindrome obtenu signifie le contraire de ce qu'on pense.
Il
y a de cette façon une pensée palindromique, qui touche à tous les sujets:
CONSEILS
PRATIQUES:
Repel a leper (Repoussez
un lépreux).
LOCUTIONS:
Fled as a sad elf (Fugitif comme
un lutin triste).
MORALE:
Lewd I did líve and evil did 1 dtvel (Oui fai vécu dans la débauche et j’ai persévéré dans le mal).
PSYCHOLOGIE:
Ein Neger mil Gazelle zagt im Regen nie
(Un nègre avec une gazelle n'a jamais peur sous la pluie).
MŒURS:
Now, Sir, even Hannah never is won
(Maintenant, Monsieur, même Hannah n'est jamais gagnée au jeu).
RELIGION:
Et Luc colporte trop
l’occulte.
PAYSAGE:
Paget saw an Irish tooth, Sir, in a waste
gap (Paget, Monsieur, a vu une dent irlandaise dans une ruelle délabrée).
ROMAN:
Léon a erré à Noël.
MODE
DE VIE:
...Où l'on répond non plutôt que oui, où les villes principales sont Nogon et Laval, où les
femmes s'appellent Eve ou
Anna, où l'unique saison est l'Été.
Le palindrome ne nous fait pas
communiquer avec d'autres mondes, et ce n'est pas non
plus un monde lui‑même, car il faudrait supposer que les palindromes ont
une âme. Or, avant que le premier d'entre eux eût été écrit,
aucune parole de cette nature radicalement extra‑humaine ne figurait
nulle part. Et
tout à coup, à cause d'un jeu «puéril», et sans plus de valeur intellectuelle
que la roulette ou le poker, quelque chose s’est mis à penser, bien que ce
quelque chose n'existe pas!
On peut négliger l'éclat des palindromes
si l'on ne s'intéresse qu'aux témoignages humains; mais ceux que passionne
l'intrusion dans le réel, sans aucune raison mystérieuse, et même sans aucune
raison du tout, de pensées venues d'ailleurs que de nous‑mêmes, ceux‑là
ne peuvent ignorer les palindromes. Amusements, curiosités si l'on veut... à
moins qu'il s'agisse tout simplement d'une Poésie approchée scientifiquement,
tandis que l’autre, celle des poètes, ne serait qu'un arpentage au fleu d’une
géométrie, une astronomie d'avant Copernic.
1. ‑ PALINDROMES PROPREMENT DITS
EN LATIN:
In gyrum imus noctes et
consumimur igni.
Signa te, signa temere me
tangis et angis
Roma tibi subito motibus ibit amor.
(Quilitilien.)
Si bene te tua laus taxat, sua laute
tenebis.
(Pline.)
Sole medere pede ede perede melos.
(Ausone.)
EN
FRANÇAIS:
Lâme des uns iamais n"use de mal.
Noël a trop par rapport
à Léon.
C’est sec !
En route,
je tourne.
Léon a erré à Noël.
(R. Cornaille.)
Et Luc colporte trop
l’occulte.
A Laval
elle l'avala.
(M. Laclos.)
Emile nu a une líme.
Noír, ô hélas, Isis a le horion.
(P. B.)
EN ANGLAIS:
Rail at a liar.
Repel a leper.
Name no one man.
Lived as a devil.
Fled as a sad e1f.
Lewd 1 did live and evil did I dwel.
No, it is opposed, art sees trade's
opposition.
Dog as a devil deified lived as a god.
Paget saw an Irish tooth, Sir, in a waste
gap
Evil is a name of foeman, as I live.
Rats live on no evil star.
Now, Sir, even Hannah never is won.
EN ALLEMAND:
Ein Neger mit Gazelle zagt im Regen nie.
II. ‑ PALINDROMES PAR MOTS
Ce
n'est plus la suíte des lettres qui est la méme dans les deux sens, mais
seulement la suite des mots:
La foule, foule‑la!
(P.B.)
III. ‑ PALINDROMES PAR
PHRASES
Bien que les mots ne se présentent pas
dans le même ordre de droite à gauche que de gauche à droite, la phrase peut
être lue dans les deux sens et conserver la méme signification
:
Blanditias fera
mors Veneris persuasit amando
Permisit solitoe
nec Styga tristitioe.
Tristitioe Styga
nec solitos permisit amando
Persuasit Veneris
mors fera blanditias.
Proecipiti modo
quod decurrit tempore flumen
Tempore consumptum jam
cito deficiet.
Deficiet cito jam
consumptum tempore flumen
Tempore decurrit
quod modo proecipiti.
NOTE : Nombre de palíndromes cítés ci‑dessus figurent
dans l’ouvrage de Matila C. Ghyka: Sortilèges
du verbe
(Gallimard).
Palíndromos en 20 minutos
La
simpática revista de distribución gratuita publicó el pasado 10 de mayo de 2005
estos desiguales palíndromos:
(Remitido por Xavier Burgués Illa)
|
Q |
uirinus van Blankenburg (1654-1739) va compondre un dels palíndrom musicals més curiosos.
Va néixer a Gouda (Països Baixos) on va rebre les primeres lliçons de música per part del seu pare. Als 15 anys ja va ser nomenat organista d’església a Rotterdam. També va ser carrillonista, compositor i teòric de la música. Va conèixer Huygens i va escriure pel tractat Elementa Musica on exposava una teoria sobre la relació entre les lleis de la natura i els sons de l’escala musical.

El palíndrom musical que ens ocupa forma
part d’un recull de peces per a clavicèmbal publicat per Blankenburg en ocasió
d’un casament principesc. Tal com indica en el subtítol, el compositor tracta
d’il∙lustrar la unió dels dos elements complementaris dins del matrimoni.
Les peces, dobles, es van imprimir amb paper de seda translúcid, cosa que
permet llegir-les girant el full, sense ajuda de cap mirall. Blankenburg
combina una dansa camperola i una marxa en una fuga palindròmica.
Abans de mostrar-ne la partitura, penso que
val la pena veure’n el títol i subtítol que en la primera pàgina consta en
francès i en la segona en holandès. És prou explícit.


Vegem-ne el tema del
dret i del revés:


Jesús Lladó – juny
2005

PALÍNDROMOS
A Dani masacre: ver casa
minada.
A él azalea.
A Nepal atarte retrata la pena.
A ti gaetana Ana te agita.
A vellón, Sam, Ada a damas no lleva.
Aba ese don no deseaba.
Ada goza azogada.
Ada llámase esa mallada.
Ada no da zar azadonada.
Ada troce cortada.
Allí vara Mara, Sara maravilla.
Amo: reparta oro moro, atrape Roma.
Ana caza azacana.
Ana lima y amilana.
Ana lleva avellano con "a". Lleva avellana.
Ani modal al odiarte, retraído, Lala domina.
Ani rasará: Gerardo podrá regar asarina.
Area: cada luz azulada caerá.
Así lea: caí poco Rex: xerocopia cae lisa.
Asuma: Atala da lata a musa.
Atacada cada cata.
Atiparse? Es rápita.
Atrapa: sé artera, retraes, aparta.
Bon: sé atinar a ranita, ¡esnob!
Desoye: leyó "sed".
No jabón y no bajón.
Nota rata mata ratón.
O él osa asoleo.
Oí Lita no domina ánimo, Don Atilio.
Oír Isa: arar Omán enamorará asirio.
Ore ser resero.
Osan "rap": Parnaso.
Osar con amor: anima zamina romano craso.
Osar Sadi, pálida dilapidas raso.
Oso mama mamoso.
Ríe rival y la vi reír.
Roda o Lear te retrae loador.
Se viró sola: le di Fidel a los orives.
ANAGRAMAS
Absorta no Rotabas: Botarás.
Acosan en la Casona de Ascona.
Admiro al Marido poco Mirado. ¿Rimado?
Aflojar la Alforja.
Agrió la Orgía.
Aisló, Asiló y Salió como Solía.
Apreto si Trapeo: ¿Topear en la Topera?
Arista de Sarita.
Bandeja no Dejaban.
Bates en Tesba.
Borres al Sorber los Berros.
Carmina desea Caminar.
Cartera en la Carreta.
Cerritos del Escritor.
Coimas de Cósima.
Cortas la Costra en Castro. ¿Costar hacerlo?
Cuál es Luca?
Dejar de Jedar.
Díganme si es Mendiga.
Dirán a Indra.
Doble importa un Bledo.
Enoch de Noche.
Entramos sin deseos Maternos.
Eviten a Veinte.
Gírate en la Grieta.
Gradúa y Guarda.
Graneo en Gerona.
Horadan a la Honrada.
Instalo a los Latinos.
Jabalí no Lijaba.
Limas el Islam.
Masón medio Manso.
Matear junto a la Retama.
Me Acordé que Decora.
Mentira que Remitan.
Métale el Letame.
Mitos de Timos del Istmo.
Moquitos del Mosquito.
Natillas en las Antillas.
Nieta no Tenía Teína.
Notes el Tesón si Tosen.
Notóse el Soneto.
Omar cultiva con Amor Maro y Mora en Roma
CURIOSOS
ANAGRAMAS, BIFRONTES, PALÍNDROMOS - III
|
T |
ercera entrega de la serie iniciada en el número anterior. Como ya sabeis, se trata de una selección de anagramas, bifrontes y palíndromos, mayoritariamente del ámbito anglosajón, del libro What’s in a NAME? De Paul Dickson (Merriam Webster).
Ciudad del estado de North Dakota, que es el acrónimo de la empresa Sears, Roebuck & Co. Otro ejemplo de este tipo es Atco, ciudad de Georgia, acrónimo de la empresa Atlantic Transportation Co.
Nombre de una calle de la ciudad de Annapolis, en el estado de Maryland.
Marca de un aditivo fabricado en Boston y nombrado así a causa de su inventor Ed Margolis.
Éxito palíndrómico del conocido
grupo musical sueco ABBA. Según Will Schortz de la revista Games, uno de los pocos, si no el
único, título palindrómico que ha sido un éxito mundial. Pero según Martin
Gardner, el primer título palindrómico de un disco ha sido Ole ELO, de
la Electric Light Orchestra.

Título anagramatizado de un disco del músico de jazz Gil Evans.
Nombre de una ciudad del estado de Idaho de origen muy curioso. Fue un error anagramático. En un principio se le puso Desmet, en honor al misionero jesuita Pierre De Smet. Pero resulta que ya había una ciudad Desmet y fue rechazado por el servicio de correos. La gente del pueblo decidió ponerle el bifronte Temsed, pero por un error tipográfico acabó llamándose Tensed.
Margaret al revés. Probablemente el barco más famoso con nombre invertido. Fue donado a la Coast Guard Academy por un hombre cuya esposa se llamaba Margaret.
Anagrama de Arab Death. Nombre dado a Theodosia Goodman, hija de un sastre de Cincinnati.
Nombre de una empresa de California dedicada a la producción de Cement(o).
Pantano de nombre palindrómico situado en Carolina del Sur.


Uno de tantos nombres comerciales palindrómicos. Pero pocos hay que empiezen y acaben con X. También existen Maxaxam, en Michigan y Enidine, en New York. Asimismo tenemos la marca de relojes suizos XEMEX.

A cor obert et rebo,
A mà dreta wàter, dama.
A poca gent
nega copa.
A Sumatra,
Mar, ta musa.
A tal pedal
la dem, medalla de plata.
A Vinalopó
l'Ani va.
Ací rema
ert l'altre americà.
Ací remata,
bat, americà.
Ací, de
mala gana, Gala medica.
Ada, la
broma: amor, balada.
Ai, cru
marisc, sir, a Múrcia.
Ai, la tia
té opi, poeta italià.
Allí fa nu una filla.
Allí fa
por, té tropa, filla.
Amic
editor: roti dècima.
Anit, oci,
nicotina.
Ara saluda,
adula Sara.
Ara, de
nit, i nedarà?
Ara, la
gespa, sap?, sega Lara.
Arrossada
fada, sorra.
Au, cari*,
gira cua.
Avi,
t'arrana la narrativa.
Avis, nét,
ni a ruc ara farà cura intensiva.
Avisa, ve
l'evasiva.
Dus atur a
la ruta sud.
El pis és
així, ase, sí, ple.
El pla,
viable, Elba, i val ple.
Era mare de
Déu, Ed, Ed, era mare.
Era ple,
ui, diu el pare.
És rap?
Ell, l'Ovidi, vol llepar-se.
Esplèndid, Nel. Pse!
Ho sé, ruc,
Ed, a la sala de cures. Oh!
I la sopa
d'all, allada, posa-li.
Irà net,
neci, bla, al bicentenari.
La gela, i
val la via legal.
Lat, el seu
error, reu, és letal.
L’avi rar
era rival.
L’avi
s’enamora, romanes, i val.
L'eclosió,
noi, sol, cel.
L'intensiu
suís, nét Nil.
Llepa-la Paco, no cap a la pell.
Mut sóc,
Ed, de costum.
No s'aturi
Rut a Son.
Núria
delata, mata l'Ed, a Irun.
Núria,
mata'm a Irun.
Núria, ni
Ug i Sara siguin a Irun.
O renego o genero.
Obligatori,
rota Gil. Bo!
Parlo. Vol
rap?
Per amor broma rep.
Per ser amable, l'Elba mares rep.
Per ser amic, ací mares rep.
Per ser pilot, oli, pres, rep.
Per superar, ep, us rep.
Rap, os,
rep ara per sopar.
Renoi, maco
camioner.
Retro
pater: prêt a porter. (llatí + francès)
Riu;
desanima la Mina sediur.
“Riu,
desnerida” va dir en seduir.
Romà ara
diu que si seu, qui darà amor.
Romà, l'Ed,
Ada, rima la mirada de l'amor.
Sí, ella va
dir, i dava lleis.
Sí, racisme
fem sicaris.
Sospitós o
tip. S.O.S.
Suarà. Sa fa saraus.
Superaré
pus.
Ug, Nina,
la màfia mai fa mal a ningú.
Ui, l'Ot
no, Montoliu!
Ui,
taxatiu!
Un americà
ací rema nu.
Un cos erm.
Re sóc, nu.
Un sogre ve
de Vergós, nu.
Un tio,
cara, farà coit, nu.
Una gerra
carrega, nu.
*
cari: hipocorístic de cariño, en castellà.

Los
cazapalíndromos
Una cámara fotográfica diminuta es una joya; llevarla encima equivale a dotarse de un “ojo perpetuo”, que permite fijar en cualquier momento lo que nos llama la atención.
En otras ocasiones he expuesto algunas muestras de mis paseos urbanos. Desearía extender la afición. El momento es propicio, nunca había sido tan fácil tomar y mandar fotos.
Los palíndromos de la epigrafía urbana serán nuestro objetivo. ¿Quién no se siente impulsado a fotografiar este nombre personal definitivo?

Pero hay más: si es usted dueño de un perrito, las tiendas de adminículos para su mascota serán una tentación permanente:

En fin, en cualquier momento salta la liebre, sea en el supermercado o en la calle, ante la tienda del zapatero remendón:

O en el aparcamiento:

Convoco a los audaces cazapalíndromos para que me manden sus hallazgos. Por fijar un nivel mínimo, propongo que el rótulo palindrómico tenga al menos cuatro letras, y que sea una palabra entera (no valen recortes de una mayor). Tratándose de números, será justo pedir al menos seis cifras, y si son matrículas, que la palindromía sea un tanto vistosa, como las anteriores.
JMAiO, may 05
SOLFA, JA FA SOL!
(CONTE
PALINDRÒMICO-MUSICAL)
Ernest Diez Sureda
V
Amb una espàtula de fusta, rasca els líquens de
dos dels còdols agafats a la riera i afegeix el polsim resultant a la barreja
del morter. S´afanya... Ho ben tritura tot i finalment hi tira una cullerada de
talc i un pessic de pols d´ala de formiga voladora, que treu d´una capseta de
porcelana. Ho torna remenar i diposita el producte final en una mena de saler,
tot de vidre, amb
foradets, i se´l guarda a la butxaca. Neteja la
taula i surt corrent, que ja és el segon cop que la criden.
En Lasidó, veient-la sortir, crida:
- TROPA, A PORT!
I així és, comença la marxa. Al pescant, en
Valerià dirigeix la comitiva, a les regnes de la carreta. La Lis li fa costat. La Mila ha
entrat a dins. A la part del darrere, en Lasidó en el seu suport i, lligats a
sota d´ell, en Serafí i en Breto. També lligats, però al terrat, en Simi i en
Somi que no es perden detall.
A l´eral hi queden, doncs, la carreta petita amb
el remolc (tot ben tancat i barrat) i en Peti, de vigilant. Ah, i el pardal,
quan torni!
En Rafa va a peu. Per poc tros s´estima més fer
cames i així ho controla una mica tot. El camí fa baixada i es posa al costat
del cavall, agafant-lo per la brida, ajudant en Valerià a frenar-lo. La
tramuntana que s´ha anat girant bufa fluixet i no sembla pas, com aquell que
diu, que els hagi d´aixafar la guitarra. O el violí, vaja!
Van fent el camí, xano-xano. En Peti els ha seguit
un tros però, bon guardià, ha reculat al campament a fer la seva feina.
Al enfilar la recta que els durà a la cruïlla en
Rafa hi veu, de cop, doble o guerxo: si d´una banda el cel, al fons, els
ofereix un inici de posta meravellós (que cadascú se l´imagini...), d´altra
banda, o d´altre ull, la visió de les dues siluetes que es retallen a mig camí,
sobre aquell cel tan bonic, és esfereïdora! No hi ha dubte, són mossos
d´esquadra! Dos!
En Rafa, per cagar-se en algú, ho fa en el comte
d´Aranda! (Pedro Pablo Abarca de Bolea, S.XVIII, volia eliminar a tots els gitanos). Després, malaeix:
- A UN TRO SA!!
LA MALA SORT NUA!!
Un munt de coses li venen, de cop, al cap. Tantes
que no n´hi cap cap més. Cap d´elles massa bona, tanmateix! El cap l´arrassa,
li ve caparrassa, les cames li fan figa...
Com si no passés res, continuen, quin remei! Qui
es pogués fondre... La Mila que, mai tant ben dit, està al lloro de la
situació, treu el cap per la finestra i crida al Lasidó que, prest, s´esmuny
entre les cortines.
La trobada cara a cara, inevitable, es produeix.
En Rafa, fent-se el simpàtic però sense aturar el pas, posa un somriure discret
i saluda, com si ja fes estona que xerressin:
- I MACO CAMÍ...
El mosso més baixet, bé, el no tant alt (metre
noranta-un), s´avança unes passes alhora que el seu company caporal s´atura.
Aixecant el braç, els dóna l´alto:
- Alto a la llei!
El moviment brusc de l´agent esvera en Berto que,
en comptes d´aturar-se, vol fugir. En Rafa, i en Valerià des de el pescant,
s´esforcen en frenar-lo. El mosso, nerviós, amb una ma a la corretja de la
carrabina que du penjada a l´espatlla, insisteix:
- He dit Alto a l´autoritat!
En Rafa, des de més avall (metre seixanta-un), amb
el cavall ja dominat i aturat, aixecant ulls i braços a les altures, s´excusa:
- TU, CAMINAR ARA, NI M´ACUT!
El mosso, més tranquil, saluda a en Rafa
marcialment, tocant-se la visera de la gorra i li demana els papers, el
deenaí... El caporal, en segon terme, els observa seriós.
En Rafa, que de deenai, ell, enapeí (mai n´ha
tingut, apàtrida com és, ciutadà del món, gitano ibèric tirant llarg...), nota
com li sua la coroneta, mentre pensa desanimat:
- ACÍ MOR (D.N.I.) LA PASSA PALINDRÒMICA!!
El mosso l´apressa:
- Vostè! Com se diu? Quin nom té?
Sobreposant-se, traient forces de la poesia que li
bull a la vena que li palpita al front, respon esquiu, amb orgull, a les
demandes del mosso:
- NOM ADORO: RODAMÓN!
El mosso se´l mira de reüll, mosca, amb cara de
mala llet... Sembla ser que van mal dades!
Just en aquell moment fa acte de presència en
Lasidó, que arriba rabent, esvalotat! Ell també compleix ordres!
Primer per sobre el cap del caporal i després per
sobre el cap de l´altre mosso, aletejant amb força, no para de donar voltes i
de cantar LA LA LA, LA LA LA...
Els mossos queden sorpresos, mirant fixament al
lloro, incapaços, durant uns instants, de reaccionar. Estornuden tots dos. El
que interrogava a en Rafa ara diu, molest:
- LLORO... SOROLL!
El caporal sacseja el cap, parpalleja tres cops i
per primera vegada, parla:
- ALTO TOT LA!
- MOSSOS SOM!
En Rafa, sorprés també pel comportament d´en
Lasidó, li ordena que torni al seu lloc i que calli:
- SÍ, TU! MUTIS!
El lloro enmudeix i se´n torna, obedient, al seu
suport. Després, de cop, en Rafa s´adona de que els mossos s´acaben
d´expressar, tots dos, emprant frases palindròmiques! Que curiós... Se li encén
la bombeta i comença a lligar caps. En Lasidó, els estornuts... Serà possible?
Potser ens entendrem!
En resposta a la darrera afirmació del caporal li
replica, un pel més tranquil, atrevint-se fins i tot a reivindicar
l´honestedat, la independència i l´estil de vida que els fa feliços:
- SOM AIXÍ, AMOS!
La Mila, que espiant per la finestra de la carreta
no s´ha perdut detall del que passava, somriu refiada. En veure que en Rafa se
la mira esbiaixat, interrogant-la amb
moviments de celles, li pica l´ullet i torna a somriure... Punyetera!
L´encanteri li ha funcionat a la primera! Parla tota sola:
- I ARA RAI!
VI
I és que la Mila n´ha fet de les seves! Senzill:
Diguem que, per homologar tarannàs i sintonies, ha provat d´encomanar “la
passa” als mossos, escombrant cap a casa, i se´n ha sortit prou bé!
Resulta que quan ha cridat a en Lasidó, fent-lo
entrar a la carreta, li ha escampat, entre el plomatge de les ales, la barreja que havia preparat abans de sortir de
l´era. Així, quan el lloro sobrevolava els mossos anava espolzant,
imperceptiblement, el màgic polsim. Al mateix temps ella, des de l´interior de
la carreta, tornava a recitar la potent invocació. La combinació d´aquestes
dues accions amb l´alta frequència dels LA
emesos per en Lasidó (LA 6 = 1.760
vibr./seg.), ha estat fulminant:
Els mossos han quedat ràpidament i momentàneament
hipnotitzats, amb les defenses mentals anul.lades, circumstància que ha permès,
en inhalar el màgic polsim, que la inoculació del virus dins llurs organismes
fos inmediata!
La Mila torna a treure el cap per la finestra i és
ella, ara, com hi ha món! que queda sorpresa:
La Lis i el seu pare han baixat de la carreta i
xerren amigablement amb el mosso ras. En Valerià li mostra les maraques. El
mosso, agafant-ne una, se la mira, la fa sonar i comenta:
- MACA MARACA!
L´avi el corregeix:
- CARA MARACA!
El mosso fa que sí, agraïnt la rectificació.
La Mila pensa: un palíndrom sil.làbic i tot! En va
aprenent, aquest noi!
En Rafa, per la seva banda, un xic més apartat, la
fa petar amb el caporal. Des de la carreta la Mila no pot sentir de què parlen
però segur que també s´avenen perquè no paren, cap dels dos, de fer que sí amb
el cap!
La Mila decideix que allò s´ha de festejar i que
val la pena quedar bé! En pocs moments, surt de la carreta amb una safata. Del
que hi ha no falta res!
Porró de vi, una coca de llardons d´elaboració
pròpia que guardava per a després de l´actuació, un bol ple d´olives
especialitat de la casa (macerades amb farigola, romaní, gra d´all i fonoll
marí)... I per si algú quedés amb gana, un
bon pa de pagès i el sitrell´amb oli del trull,
que el caporal fa cara de ser panarra...
S´acosta cap on en Rafa i el caporal, ara, semblen
filosofar. És a temps de sentir el final de la conversa. En Rafa sentenciant:
- ANEM I HO TIREM TOT: MÈRIT, OH! I MENA!
I el mosso, re-sentenciant i advertint:
- A L´EVOLUCIÓ, NOI, CUL O VELA!
En Valerià, la Lis i l´altre mosso també se´ls
acosten. Parlen de canyes de pescar, ells. L´avi explica com un dia, vora el
riu, de dalt de la carreta, pescant des del pescant, havia agafat onze llisses
galta-rojes (Liza aurata)... La Lis,
que també mostra bon color als pòmuls, riu. El mosso posa cara de no
acabar-s´ho de creure però en veure el contingut de la safata canvia de
semblant i de parer. Empassant saliva exclama, mentre passa llista:
- REAL!: PA I L´OLIVA, COCA, VI, L´OLI A PLAER...
Tots plegats, qui ho havia de dir, fan una bona
berenadeta!
............
Ni uns ni altres, però, es poden torbar més
estona. Sembla que la història acabarà bé. El caporal fa una última aixecada de
porró i tornant-lo a en Rafa, pica de mans un cop alhora que diu, amb un to mig
còmic, mig solemne:
- TAT... REBI LLIBERTAT!!
És l´hora del comiat. Són moments emotius. Es
diuen adéu... En Rafa comenta:
- UN ADÉU... QUEDA NU...
I s´abracen afablement, tot picant-se l´esquena...
per reprendre, després, el camí amb el destí, amb
la vida mateixa.
Passa un pardal en vol rasant, en direcció a
l´era. Fa quatre piulets. Qui sap si és en Juli, pensa l´avi...
El caporal, girant-se, encara diu, amb els ulls
enrogits, repassant-los a tots quatre de dalt a baix:
- ART SOU, OSTRA!
Fosqueja. Cel rogent... L´aire de tramuntana bufa
calent, a les tardes d´estiu.
Animat, en Rafa decideix que avui serà un
d´aquells dies que entren als pobles fent la cercavila. En Valerià deslliga els
micos i els deixa baixar. Posen les polseres a en Serafí.
En Lasidó s´ho mira... Tot a punt! Arriben a les
primeres cases. La mainada ja fa estona que els espera i surt a rebre´ls.
En Rafa i la Lis s´abracen. Ell treu el violí, se
la mira i li fa,
- SI LA, MI
RE DO SI, MI RE DO SI,
SO DE RIM I SO DE RIMA, LIS!!!

En Serafí s´anima i a la segona passada s´hi
apunta: al final del solo de violí, abans de que en Rafa pugui tornar a cantar,
afegeix una colla de MI SI... MI SI:

A en Rafa, quin remei, li toca esperar que acabi!
I és que en Serafí està fet una Fera...
- I SÍ, AI SÍ! suspira en Lasidó.
I així és com aquest conte, com la tarda d´estiu,
com tota cuca que viu, com el solo d´en Serafí que, no pas A LA BABALÀ, ara fa FA LA, FA LA... es va acabant, acabant
I, FA LA, FA LA, FA LA FI.
ooOO000Ooo
Ernest Díez Sureda
Dec.03/Gen.04
POEMA ANAGRAMÁTICO (
Door for Falcon,
no door for Calf,
nor odor of Calf.
Foal for Condor
of Don of Corral,
for far Don Cool,
far fool Condor,
far fool on cord,
loon of far cord,
on cord of Flora:
Condor of Flora.
No cord for Foal,
for Clan of Door,
for fool Conrad,
drool of Franco.
Cord or fool fan?
Ford or cool fan?
Fond or far loco?
Corn or fool fad?
Condor or offal?
Acorn of Dr. Fool
of car of Dr. Loon.
Floor of Don Car,
floor of candor,
candor for fool,
acorn for flood,
flood of rancor.
O! Fold of rancor!
Car for fool don?
No car for flood
of a corn of Lord,
no card for fool
Lord of Arc of No.
Lord! Corn of oaf!
Lord! Roof of can!
O! An off-color Dr.
adorn off color
a frond of color.
Don of far color
do color for fan.
Coda of forlorn:
Can for old roof
of a forlorn cod.
O! Of forlorn cad
for drool of can!
O! For Lord of Can!
For donor of lac
or for fond coal?
For loan of cord
or fan of Dr. Cool?
For loco of darn
or for Don Focal?
Croon for Adolf!
Loco nor afford
loo of
for do roof clan.
No flora for cod,
for coon of lard.
No floor for cad,
for cad on floor.
NUEVA
APORTACIÓN DE JULIANO
Querido lector aquí tienes un cochambriago cartilagiplasma de frases
palínDrómicas, palíRómicas y
pelíNdrómicas, todas en una fragante,
olorosa y adulterina mezcolanza
de simples, silábicos ,mixtos, calambures, perpetuos y poligomorfos. Queda para ti organizar esta
mezcolanza de categorías.
saLUDICOS sALÚBRICOS. Madrid, 15-05-05.
LANCINI Y ARREOLA

Esto a las ateas diré:
“Hoy yo soy yo”.
Sólo dile esto a Mao Tsé:
“El ídolo soy yo, soy yo”.
Herid, saetas, a Lao-Tsé.

De OIR A DARIO (Monte Ávila Editores, 1996), con carta introductoria de Julio Cortázar
* * *
Sofía Daífos a Selene Peneles:
Se van Sal aca tía Naves Argelao es ido Odiseo alégrase
Van Ítaca las naves
De NARRATIVA COMPLETA (Alfaguara, 1997), VII. Variaciones sintácticas
Jesús Lladó
Jesús Lladó
Últimamente están llegando bastantes libros
relacionados con los palíndromos a la redacción de Semagames. La intención es
ir comentando cada una de ellos en sucesivos números. Otra de las ideas que
tengo para el futuro es la de publicar listados de libros relacionados con
nuestra afición. Desde aquí pido a todos los socios de Semagames que nos
informen en cuanto descubran alguna novedad (o antigüedad) al respecto. En esta
ocasión se trata del libro
MÚSICA ENCREUADA, Els enigmes musicals
David Puertas
Clivis Publicacions / Barcelona, desembre
2004
Idioma: Catalán
Muy interesante y ameno, MÚSICA ENCREUADA, va prologado por nuestro superespecialista en enigmística, Màrius Serra. Su título se refiere a una de las especialidades del autor, los crucigramas de contenido musical que publica regularmente, bajo el seudónimo anagramático Eduard V. Patsi, en la Revista Musical Catalana. En las últimas páginas nos ofrece 25 ejemplos de crucigramas por resolver. Otra curiosidad es que la editorial propone un enigma musical a los lectores. El ganador obtendrá como premio un abono para asistir al 25 Festival Pau Casals de el Vendrell. El subtítulo, obviamente, nos indica que trata sobre los enigmas musicales a través de la historia.
Empieza por Johann Sebastin Bach, maestro de maestros, inigualable en cuanto a recursos enigmísticos, comentando el uso de la equivalencia de las letras de su apellido con en el de las notas (B=si b / A= la / C= do / H= si) en su Arte de la Fuga. Sigue con los cánones enigmáticos, el origen del nombre de las notas (Guido d’Arezzo), Brahms y el alfabeto, Elgar con sus Variaciones Enigma, Verdi y los acrónimos, Skriabin y las matemáticas, el secreto de Stradivarius, etc....
Y, por supuesto, un capítulo que nos atañe, los palíndromos musicales (en el que hace referencia a un servidor). Va titulado con un precioso palíndromo, Aral: cal tenir al clarinet la Clara. Comenta varios ejemplos, que ya han sido tratados en Semagames, como los duetti de Mozart y Mestrino, la pieza para piano de Arrigo Boito, el “Minueto al rovescio” de la sinfonía 47 de F.J. Haydn, Ludus Tonalis de Hindemith, más algunos ejemplos desconocidos por mi, que gracias a la amable colaboración de David Puertas, saldrán proximamente en [S].

SEGUNDA
SERIE DE NUEVOS PALÍNDROMOS SILÁBICOS (2)
por Alfons Saumell
Da la
"te" tutelada. Data
cortada.
¿Da lata, Costa?
¡Costalada! Data
sí vi, revisitada.
Da manía, muy
animada. Data
untada.
Da, Paca,
escapada. Dátala
en la enlatada.
¿Da, qué?
Búsqueda. Debe,
sí, "be", "de".
Daba
albada. Den
andén.
Dad al feo
fealdad. Den
sor de más desorden.
Dad leso, pues,
Soledad. "Des"
pon. ¿Respondes?
Dad leso, sí,
Soledad. Desbordante:
¿Ya te dan bordes?
Dad leso ya,
Soledad. Dice:
"Tejan", tajante. Cedí.
Dad pie, por
piedad. Digan
organdí.
Dad. ¿Ve
novedad? Dimas:
Yo más di. (De dar).
Dad.Vele la
levedad. (De velar). Dio
la "e" a Eladio.
Dádiva
evadida. "Do"
di, Cándido. (De dar).
Dadle sólo
soledad. Doblan,
hablando.
Daga
legada. Doblan
lo blando.
¿Daga?
¡Llegada! ¿Doblan?
¡Qué blando!
Daga
negada. "Docha"
di, desdichado. (Docha, mote.
Dala, Neto, la
tonelada. (Neto: Di,
de decir).
Hipocorístico). Doma: Traen
entramado. (Apellido).
Dali: ¿Dolida? ¿Doman?
¿Doma su consumado
Dalí:
¿Molida? mando?
Dalí sacó
salida. Dopa,tapado.
Dalí:
¿Salida? Dópala,
solapado.
Dalí:
¿Sólida? ¿Dopan?
Caes tú, escapando.
Dama, Bru, abrumada. (Apellido). ¿Dopar?
¡Olé, Leopardo). (Nombre
de
Dama mimada. varón).
Dama: Nina,
inanimada. (Nina: Dopen
tú. Estás estupendo.
Hipocorístico). Dora,
¡demonios!, moderado. (De
Dama: ¡Sal,
desalmada! (De salir). dorar).
Dama tomada. Dora,
dora, mi admirado Radó. (De
Dame goma, Rey
Mago. ¿Me da? dorar y apellido).
Daña, soñada. Dora
fosa, desaforado. (De dorar).
Dáñase,
diseñada. Dora,
loca, a acalorado. (De
dorar).
Dar liso
control: Consolidar. Dora
me nutre, numerado. (Dora:
Dará pase la
separada. Hipocorísttco).
¿Dará
"pe" o perada? Dora
púa, apurado. (De dorar).
¿Dará
"pe", operada? Dora:
Su censurado. (Hipocorístico).
Dará su mesa,
mesurada. Dora
tú, saturado. (De dorar).
¿Dará té?
¡Horterada! Dora
tú, torturado. (De dorar).
Dará té,
iterada. Dora:
Tú torturado. (Hipocorístico).
Darán más
randa. ¿Doran?
Pare, reparando
¿Das? Daban
bandadas, Doran
"pe", esperando.
Das, Taso, risotadas. (Apellido). Dore
careta, Recaredo.
¿Data arco? ¡Qué
coartada! Dos,
caló, colocados.
Data
citada. Dos
da. ¿Candados?

EL RINCÓN DE LOS PROBLEMAS
Descubra
el palíndromo secreto
Una colaboración de Fernando Sáenz Ridruejo
Número 125
Di facilidades para que se celebrara una juerga con bebidas alcohólicas
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Número 126
El muro más pequeño de todos los posibles
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
![Cuadro de texto: Solución a los problemas de [S-66]
123 – Seré bereber; eso seré, bereberes
124 – Arte para Pepe, lujo a Pepa o julepe para Petra](S67-web_archivos/image057.gif)

