CPI-IPC

 

 

 

SEMAGAMES

 

 

 

 

 

70

 

MARZO 06


 

SEMAGAMES

 


SEMAGAMES es el órgano trimestral de Comunicación del CPI/IPC (Club Palindrómico

Internacional /International Palindrome Club).

 

PRESIDENTE

Josep M. Albaigès

Semagames is quartely bulletin for CPI/IPC (Club Palindrómico Internacional /International Palindrome Club).

DIRECTOR-EDITOR

Jesús Lladó i Parellada


 


 

 

Cuadro de texto: ÍNDICE COMENTADO/COMMENTED INDEX

                                  

 

 

Cuadro de texto: Portada: Mandala simétrico, de Rodolfo Franco

 

 

Pag. 4-5        RECORDANDO A RAMON. Un recuerdo a los tres años de su muerte.

Pag. 6-7        PALÍNDROMS AMB NY.  Interesante trabajo de Francesc Capdevila.

                     MÚSICA PALINDRÒMICA. Un ejemplo de J.J. Rousseau, por J. Lladó.

Pag. 8           NOVA COL·LABORACIÓ. Xavier Tomàs se presenta con sus palíndromos.

Pag. 9-10      NUEVA COLABORACIÓN. I. de Jesús Sánchez nos envía una serie de palíndromos comentados.

Pag. 11-12    ELS MEUS PREFERITS. Selección de los preferidos de su producción, por J. Lladó.

Pag. 13-14    HOMENAJE A TORRENT. F. Sáenz recuerda al palindromista Luís Torrent a los diez años de su muerte.

                     BREU I NOVA COL.LABORACIÓ. Por Albert Bengoetxea.

Pag. 15         LA RUTA NATURAL. Reseña del multipremiado cortometraje palindrómico.

Pag. 16-17    LIBROS DE PALÍNDROMOS. Listado de libros. Por Jesús Lladó.

Pag. 18         PERSONAJES FAMOSOS. Divertido trabajo de Pere Ruiz sobre personajes.

Pag. 19-21    SEIS MUJERES ENAMORADAS. Otro trabajo de P. Ruiz, complejo por su longitud, con enigma a resolver.

                     PALÍNDROMOS VASCOS. Colaboración de Markos Gimeno.

Pag. 22-23    SERIES DE PALÍNDROMOS. Por nuestro infatigable ludolingüista Alfons Saumell.

Pag. 24-26    NOVEDADES DE SYLVIA. Incluimos un relato de cómo se inició en el mundo de los palíndromos, y sus últimos logros.   

Pag. 27         LOS SUSCRIPTORES

Pag. 28-30    TROBADA PALINDRÒMICA. Crónica a cargo de Josep M. Albaigès.

Pag. 30         RINCÓN DEL CAZAPALÍNDROMOS. Por Josep M. Albaigès.

Pag. 31         RINCÓN DE LOS PROBLEMAS.  F. Sáenz, nos brinda una vez más, sus fantásticos problemas con solución palindrómica.

Pag. 32         GALERÍA DE PALINDRÓMICOS/AS. En esta ocasión presentamos un artista húngaro de apellido palíndromo.

 

 

 


RECORDANDO A RAMON GINÉ

 

Jesús Lladó

 

 

 

 

 

  

 

 

 

 

 

 

   Apreciados consocios, han pasado ya tres años de la muerte de Ramon ( enero 2003). Quiero recordar, en este emblemático nº 70, la figura de quién estuvo al frente de Semagames la friolera de 14 años, con sus 56 números ininterrumpidos. Desde entonces hemos echado en falta su amistad, entusiasmo, buen humor y buen hacer.

 

  Para la ocasión, he recopilado algunas de sus frases, una colaboración al Día Universal de la Simetría, una caricatura y un ambigrama.

 

A cuya lata, Ana, ata la yuca.

A Gil, Elsa más le liga.

A Luci le pasé esa película.

A Mercadé, la Lola le da crema.

A nueve, lleve una.

A Paca poca copa, y a poca copa, capa.

¡Ea! ¡Con sopapos no cae!

¿Eco? Eco de doce: “oce”.

Icono con anilina no conocí.

Job le robaba, a babor, el boj.

La Maruja jura mal.

¿Leí “hielo” o leí “hiel”?

Más cine “Nic”, Sam.

Nenes, oíd: severo revés dio Senén.

¿No maravilla? Allí va Ramón.

O domino yo hoy, o ¡ni modo!

Raro es ese orar.

Satán sala las natas.

Y ahora, poco paro hay.

 

 

 

 

 

 

 

Parte de la colaboración que envió Ramon a la web del Día Universal de la simetría

 

Variaciones sobre un mismo tema
por Ramon Giné.

Isaac ataca así.
Isaac avala la vaca así.
Isaac apartó otra paca así.
Isaac: esa tirita seca así.
Isaac no ronca así.
Isaac: Otelo no le toca así.
Isaac rapa y aparca así.
Isaac: S.A.R. busca así. (Su alteza real)
Isaac: Sam masca así.
Isaac se para; pesca así.
Isaac, Sor Ana rosca así.
Isaac su bala busca así.
Isaac su barra busca así.
Isaac su basura rusa busca así.
Isaac su baza busca así.
Isaac su billar allí busca así.
Isaac su bolo lo busca así.
Isaac su bono no busca así.


...y así, hasta cuarenta y nueve!

 

   Qué mejor para rememorar la imagen de Ramon, que la caricatura que le dedicó Juan Berrio y, para su nombre, el ambigrama que le hizo Carlos Carpio.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                            http://www.ambigramas.com/2002/abril/

 

 

 

 

 

 

 

 


 

PALÍNDROMS AMB NY

i un amb ñ

 

Francesc Capdevila

 

 

Durant un temps he buscat palíndroms amb el dígraf ny, que són pocs, i en tots els que he trobat, la y ocupa la posició central de la frase, com podeu comprovar en la llista que segueix:

 

 

COMPANY, NAP MOC

ALLÀ, BONY NO BALLA

EL BONY NOBLE

ASE BONY NO BESA

ATIPA CONY? NO, CAPITÀ!

SI VA PER AIRE, GINY NIGERIÀ REP AVÍS

ARA USI BANY, NABÍ. SUARÀ!

OI? SA CODONY, NO D’OCASIÓ

UI! SEDENY NEDES, IU

A RAR TINY, NIT RARA

ACÍ, PUNY NU PICA

PERÒ DANY NADÓ REP

 AI! NO RENY NERONIÀ!

PERÒ RENY NERÓ REP

NETA, LA RUT ANY NATURAL ATÉN

ODET ARAN, ANTANY NAT NAN, ARA TÉ DO

LLUC, A ARAN ANTANY NAT, NAN ARA ACULL

 

Un palíndrom amb dos o més ny només es pot construir per repetició, afegint-hi, si es vol, un nou fragment palindròmic entre els repetits. Per exemple podríem fer:  Ací, puny nu pica, nen, ací puny nu pica..., però això no és gens original.

 

Fent cas només de la fonètica, el número de palíndroms amb ny seria molt més gran, ja que ja no caldria que darrere la y seguís una n. Vetací un exemple d’aquests quasi palíndroms:  Ética, la sor renya nyerros a la cité.

 

 

 

La ñ castellana dóna més llibertat. Tots els quasi, passarien a ser palíndroms perfectes, com ho és el que acaba aquest text, cercat amb mentalitat catalana i escrit en castellà:  ¿España? –Psé...

 

* * * * *

 

MÚSICA PALINDRÒMICA

 

Jesús Lladó

 

El doble cànon invertit de J.J. Rousseau

 

 

 

  

Són múltiples els exemples de música palindròmica que he anat presentant. En aquest cas un autor que no havia sortit mai. El filòsof i músic J.J. Rousseau. M’ha semblat adequat transcriure la seva explicació del seu propi DICTIONNAIRE DE MUSIQUE.

 

Il y a une troisième sorte de Canons très-rares, tant à cause de l'excessive difficulté , que parce qu'ordinairement dénués d'agrémens, ils n'ont d'autre mérite que d'avoir coûté beaucoup de peine à faire. C'est ce qu'on pourroit appeller double Canon renversé, tant par l'inversion qu'on y met, dans le Chant des Parties, que par celle qui se trouvé entre les Parties mêmes, en les chantant. Il y a un tel artifice dans cette espece de Canons, que, soit qu'on chante les Parties dans l'ordre naturel , soit qu'on renverse le papier pour les chanter dans un ordre rétrograde , en sorte que l'on commence par la fin , & que la Basse devienne le Dessus , on a toujours une bonne Harmonie & un Canon régulier. (Voyez Pl. D. Fig. 11.) Deux exemples de cette espèce de Canons tirés de Bontempi, lequel donne aussi des règles pour les composer. Mais on trouvera le vrai principe de ces règles au mot SYSTêME , dans l'exposition de celui de M. Tartini

JEAN JACQUES ROUSSEAU


 

 

NOVA COL.LABORACIÓ

Xavier Tomàs



   Xavier Tomàs ens envia les seves aportacions al món palindròmic. El primer poema, un exemple d’autorreferència, construït a partir del mot “palíndrom”. En els altres tres ha intentat incorporar-hi paraules relacionades amb el tema com mirall, espill i doble.  

 

 




1.

Atrapa palíndrom al fi (castellà).
A la babalà allet, sac i flam.
Or, DNI.
La "p" aparta.

2.
L'ànim?
Re, té doble.
Roda com ram a la mar.
Re, metàfora ridícula.
Lùcid i raro,
fa témer.
Ram a la mar,
mocador.
El bo determina'l.

 

 

3.
Sé on sóc?
L'el·lipse,
la dualitat artera.
Retrata't i lauda l'espill:
el cos no és.

4.
Cos no és llar i món.
Un cos no és ser res.
Sé on sóc:
nu.
No mirall,
sé on sóc





][][][][][][

 

   També hi inclouem un interessant joc, en format Excel, que ens ha enviat el mateix Tomàs. S’introdueix una paraula en la casella blanca i la desglossa de diverses maneres, fins que en l‘última columna hi construeix un palíndrom.

 

Jocs amb paraules

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Paraula:

pera

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1

a

pera

pera

A

a

p

2

ra

era

per a

r*a

rr

pep

3

era

ra

pe ra

e*r*a

eee

perep

4

pera

a

p era

p*e*r*a

pppp

perarep

5

 

 

 

 

 

*

6

 

 

 

 

 

*

7

 

 

 

 

 

*

8

 

 

 

 

 

*

9

 

 

 

 

 

*

 

NUEVA COLABORACIÓN

Ignacio de Jesús Sánchez

 

   Ignacio de Jesús me envía un amable mensaje con este trabajo. Lo transcribo íntegro. Y gracias por la dedicatoria palindrómica.

 

Tonalá,  Jalisco, es uno de los centros alfareros más importantes  de la República Mexicana. Produce, con notable continuidad,  desde la época prehispánica diversos tipos cerámicos  muy apreciados en todo el mundo por su gran calidad. Los españoles con la conquista introdujeron  el torno y  la greta, además de nuevas formas. Pero fue tal su  fascinación por el barro bruñido, también llamado “de olor” que  llegaron a exportarlo a la península ibérica. En el famoso cuadro de Velázquez  “Las Meninas” se puede apreciar una pequeña jarra tonalteca de este tipo, que le es ofrecida a  la hija del rey. Es tan fina esta cerámica y tiene un olor y sabor tan agradable a los sentidos que las mujeres  comían pequeños fragmentos de ella en la Nueva España, costumbre que se extendió a la madre patria en esa época. Por desgracia, el crecimiento del pueblo ocasionó  que muchas  minas de donde se extraía el  barro quedaran cubiertas desde hace más de 30 años. Dada la dificultad para conseguir la materia prima estas valiosas piezas que  incrementaron su valor, hicieron decir a una dama:

 

A TI CATALINITA, YO DE TONALÁ NO TE DOY A TI  NI LA TACITA

 

Los antiguos mexicanos acostumbraban a recubrir los cráneos humanos con diversos materiales como concha pirita obsidiana y turquesa, para utilizarlos en sus diversos ritos y ceremonias, que no terminaron como se sabe, inmediatamente después de la conquista. Un sacerdote mexica pudo haber exclamado en su templo clandestino:

 

ACÁ “LA CALAVERA” DA AVISO SI TU CARA DE NENE DARÁ CÚTIS O SI VA A DAR  EVA LA CALACA

 

Uno de estos cráneos puede admirarse en el Museo Británico. Quizás se trate de una de las piezas que Cortés  mandó a Carlos V, quien las obsequió a varios monarcas europeos. El mismo Alberto Durero quedó maravillado cuando en una  corte le mostraron algunas  piezas de oro y otros materiales.

  

Recordando a don Ramón Giné  y su estupenda página Web  donde nos dio a conocer  no sólo su producción sino la de muchos otros, va el siguiente palíndromo como homenaje.

 

  RAMÓN GINÉ, BELLA CALAÑESA LOA LE DA. ACÁ ADELA OLA SEÑALA. CALLE, BENIGNO MARIO.

 

 El poeta narrador y palindromista mexicano  de origen guatemalteco don  Otto- Raúl  González  uno de los principal productores  e incansable  difusor de este arte en México, amigo por cierto del recordado Ramón Giné, gusta de los colibríes con los que se identifica. Pequeños pájaros que dan destellos tan luminosos como los poetas.

 

SÉ OÍR, ORO NO SÉ DEVALUAR, OTTO- RAÚL, AVE DE SONORO RÍO ES.                                                            

 

Fue por cierto Otto-Raúl quién  exploró por vez primera, hasta donde tengo noticias,  la rica veta de partir del nombre de una persona  en busca de palíndromos. En el diario “Excelsior” de México ha dado a conocer buen número de ellos que incluyen el nombre completo de reconocidos escritores como Camilo José Cela.

 

El tamal es uno de los más típicos antojitos mexicanos  elaborado con masa de maíz  cocida  ordinariamente en hojas de la misma planta.

 

 OIRÁ: MAMEY YO, TILA MATEO, NADA NOÉ, TAMALITO Y YEMA MARIO

 

Con té y alimentos de origen animal y vegetal:

 

¿SETA…YACA?- PÁSELA, MATUSALÉN. A PACO OCA, PANELA, SU TAMAL ESA PACA Y ATES.

 

SOJA NO. COMO LOS OSOS O LOMO CON AJOS.

 

Los tacos, otro antojito, se elaboran con tortillas de maíz conteniendo diversos guisos. Tláloc es un nombre de persona. Tláloc era el Dios de la lluvia  en varias de las culturas mesoamericanas.

 

¿COL AL TACO, PEPE? – POCA TLÁLOC.

 

Los seris y los mayos son dos de los más de 50 grupos étnicos que viven en México. Poseen  idioma propio. Ambos  están establecidos en el norte de la república. Zona ganadera por excelencia  donde se cultiva también la soya, conocida en otras latitudes como soja.

  

SÍ, RES Y SOYA ME DARÁ SARA DE MAYOS Y SERIS.

 

Los siguientes no necesitan aclaraciones.

 

ADÁN: NORA ACÁ AS, ISAÍAS, ISAAC, AARÓN NADA

¿LE ANOTÓ COL EMMA? -COCO CAM. MELOCOTÓN A ÉL.

ACÁ SOLO ELLA CONOCE ESE ECO. NO CALLE O LO SACA.

OIRÁ… DÉJANOS -REPUSO SU PERSONAJE DARÍO.

NO. RAMA CON AJÍ TRAGA LA LAGARTIJA,  NO CAMARÓN.

SÍ, SI ROSANA YA SE RETRATÓ. VAN A VOTAR TERESA Y ANA SOR ISIS.

A SOR, ACÁ LA LOLA LE DARÁ DE LALO LA LACA ROSA.

LEÍ, NADÉ, ¿SONÓ TU AUTO?- NO SÉ, DANIEL.

ELDA: DE TILA A ALÍ, TÉ DADLE.

ANA LE DA TELA MÁS ESA MALETA DE LANA

NO, NI TROFEO, NADA DA FORTINO N.

ACÁ SOR EL LILA PALILLERO SACA.

 

Para terminar esta entrega, otro con su apellido y oficio:

 

NO ÍCARO, AL ATAR GANA: LLADÓ EDITARÁ PARA TÍ, DE ODA LLANA GRATA, LA ORACIÓN.

 

UN AFECTUOSO SALUDO.

 

IGNACIO DE JESUS SÁNCHEZ MÓNTES.  (ARTISTA PLÁSTICO)


 

 

ELS MEUS PALÍNDROMS PREFERITS

Jesús Lladó

 

   Al llarg dels anys, i dels números de Semagames, he anat publicant les meves troballes palindròmiques en articles titulats SELECCIÓ. En aquesta ocasió, tractant-se del venerable nº 70, m’ha sembla adequat publicar un recull dels palíndroms que m’agraden més de tots els que he anat elaborant. Val a dir que també m’ha servit per fer un viatge en el temps i revisar part del que he fet en el món palindròmic.

 

Ara l'ànim ull il.lumina, Lara.

A Bora-Bora, roba roba.

A curt termini, mínim, retruca.

A Irún, al sud-est - no Montse? - dus la Núria.

A la cima no madura la ruda, mon amic Alà.

A la sala d'espera reps Ed. A la sala?

A l'actuació, noi caut, cala.

A l'atac l'Ed, i ella la fa, la llei del català.

A l'atac, cito gòtic català.

A l'atac, nen català!

A l'Ava l'ONU no l'avala.

A mi, tira'm seda, no onades, marítima.

A Milà, un avi romà, Lara, fatu, pacífic, a puta farà l'amor, i va nu. A Lima?

A Nepal la vida, Lea, Eladi, val la pena ?

A una dama amada, nua [llepa-li la pell].

Ací té te i Dafne, en fa dietètica.

Ací, a l'Aina, li va la vilania laica.

Ací, Na Rita, la fera mare, fa la tirànica.

Ací, si tara bacallà i all, acabarà tísica.

Ada gita, fa l'amor a Romà, la fatigada.

Ada narra, malsana, Anàs, la marranada.

Ada, nois, sap amar Aram, apassionada.

Adam l’acarona, la sina, i dóna, anodí, anís a la nora calmada.

Agut rot, Ed - sap? - a pas de tortuga.

Ai! Sam o Nora, poeta fatigat, allí mama cafè, te, fa camamilla, t'agita, fa te o paronomàsia ?

Aina, trapella, vana, sacra, parca, sana, va llepar Tània.

Allà repassa massa. Passa massa per allà.

Allí faré faves a la catalana - l'ataca la seva fera filla.

Allí, mama, collim api, aglà, pipiripip, alga i pa, mill o camamilla ?

Amen, i clamen a la turba brutal: anem al cinema!

Amor, noble i vella dama, amada: llevi el bon Romà.

Aparta! Si o no, noi sàtrapa ?

Ara l'ase, la malifeta fa. Té fi la malesa, Lara?

Ara li dol reprimir per l'odi, Lara.

Ara sí, volem poll, pop, llop, mel o vi, Sara.

Ara, la diva tenia una nua i neta vida, Lara.                                                                

Ara, per ser a ciutat, tatuï cares, repara.

Ara, per ser diví, vidres repara.

 

Cerco Déu, Ed, o crec?

Cerco el bé feble, o crec?

Cerco honor, tron, o ho crec?

Cerco la veritat - i re val - o crec?

Cerco naps? Ospa, no crec!

Cerco nicotina, la nit, oci. No crec.

Cita-la. Ui, visita patis i viu a l'àtic!

Costum català: a l'atac, mut sóc.

 

De set a deu què dates, Ed ?

Dus la severa mare? Ves al sud.

Decora la masia. Mai, Sam, Alà, Roc, Ed.


 


 


Dirà adéu? Queda àrid.

Dus la unió, noi nu, al sud.

 

Efímer premi: fe.

El bé fa Déu? Queda feble.

El bé fa mal a la mà feble?

El bé