Cuadro de texto: Portada: Nueva imagen de nuestro habitual colaborador Rodolfo Franco. Cuadro de texto: ÍNDICE COMENTADO/COMMENTED INDEX

Pag. 4 Nota del editor.

Pag. 5-6 Miscelania nº 14. El cajón de sastre que contiene curiosidades palindrómicas, por J. Lladó

Pag. 7 DOS ANAGRAMAS EN 90 FRASES DE TRES PALABRAS (4). Seguimos con la serie de combinaciones anagramáticas de A. Saumell

Pag. 8-10 SOLFA, JA FA SOL! Cuento palindrómico-musical de Ernest Diez. Por entregas.

Pag. 11 POEMA COMENTADO. Poema de M.A. Zorrilla con interesantes comentarios sobre las dos famílias de palíndromos: los de letras pares y los de letras impares.

Pag. 12-13 La ley de la gravitación palindrómica, por Josep M. Albaigès

Pag. 14-15 Los palíndromos de Rodolfo Franco en

Pag. 16-17 PALÍNDROMOS-ANAGRAMAS-SILÁBICOS, por Sylvia Tichauer.

Pag. 18 PALÍNDROMS EN PAPIAMENTO. Palíndromos en esta lengua criolla de las Antillas holandesas.

Pag. 19 PALINDROMIAS VARIAS, por J. Lladó

Pag. 20 PALÍNDROMS I LITERATURA II. En esta ocasión, una referencia a los palíndromos musicales en la obra del escritos alemán Th. Mann

Pag. 22 Selecció 15. Últimas frases palindrómicas de Jesús Lladó.

Pag. 23 Rincón de los problemas, la habitual sección de F. Sáenz.

Pag. 24 Galería de palindrómicos/as. El popular actor norteamericano Robert Trebor.

NOTA DEL EDITOR

Apreciados palindromistas:

Este trimestre Semagames os llega con retraso, en Julio, por motivos personales. Supongo que la mayoría de vosotros habréis pasado, quizás más de una vez, por lo que se considera uno de los principales motivos de estrés: un cambio de domicilio. Ahí tenéis la causa del retraso.

Efectivamente, los tres últimos meses de mi vida han sido sometidos al estrés que representa la búsqueda de un piso y dos traslados. Sí, dos traslados por haber tenido que estar viviendo en un piso provisional mientras desalojaban el de destino. Y la adaptación al nuevo espacio, tanto el habitáculo como la ciudad.

En cuanto a Semagames, lo más complicado ha sido encontrar todo el archivo del material entre miles de cajas. En fin, he hecho lo que he podido. Pido disculpas por el retraso y espero salir puntualmente el próximo trimestre. Aprovecho para pedir, como siempre, vuestras colaboraciones, para poder editar un Semagames variado y bien nutrido. Nos gustaría que las nuevas aportaciones publicadas en el número anterior tuviesen continuidad. Ah, tomad nota de mi nuevo domicilio en la pág. 2.

Cordialmente,

Jesús Lladó

* * * *

Editor’s Note

Dear palindromists,

You’ll see, in this quarter Semagames comes delated. The reason is a personal one. Probably you have had a moving in any moment of your life, perhaps several times.

My last three months have been presided for a stress: searching a new home and moving to it two times. Two movings! Yes, because I had to live in a provisional home while my new one was conditioned. Of course, afterwards I had to come adapted to the space.

As for Semagames, perhaps the most difficult thing has been finding its archive among thousands of boxes. I made my best on it. Please, be comprehensive and accept my apologies, I hope to appear punctually in the next quarter. Of course, as usually, I ask for your collaborations. We should like that the material published in the last issue had continuity.

Please, note my new home in pag. 2.

Best wishes,

Jesús Lladó

MISCEL.LÀNIA PALINDRÒMICA Nº 14

* Alba Sabla, Derek Sebastian

Es tracta d’un CD fet amb una curiosa barreja, 64 hexagrames del tao xinès musicats amb 64 palíndroms musicals. El resultat és un sorprenent conjunt d’escales i d’acords interpretats pel compositor, Derek Sebastian. Exemple de música New-Age que proposa una visió artística audaç i màgica del simbolisme tradicional.

World Island Records - Durada: 52:08 - 1998

www.dixdecoeur.com/pages/vente/mus-tao.htm

* Palíndroms musicals a Finlàndia

A la ciutat finesa Uusikaupunki (que té una factoria de cotxes Saab i Porsche Boxster), des del 1982 s’hi celebra anualment la Setmana Crusell. És una trobada musical dedicada especialment als instruments de vent. Bernhard Henrik Crusell que hi va néixer el 1775, va ser el compositor que, entre altres obres, va escriure la primera òpera finesa, La petite esclave (Lilla slafvinnan).

Doncs bé, el clarinetista.Kari Kriikku, que ha dirigit aquesta setmana durant uns anys, per celebrar el seu comiat, va encarregar a composicions palindròmiques a diversos compositors. O sigui que a l’edició del 1999, a més de les clàssiques obres per a instruments de vent, el festival va oferir al públic fragments musicals palindròmics que duraven entre un i cinc minuts. Una de les peces es titulava SOS, tres punts, Image size 6 Kb tres ratlles, tres punts.

Des que sóc aficionat als palíndroms, tinc l’hàbit de “palindromitzar-ho” tot. És a dir, quan llegeixo, quan vaig pel carrer, quan vaig en transport públic, quan condueixo, totes les paraules que passen pels meus ulls són susceptibles de ser invertides per comprovar si em serveixen per a “palindromitzar”. D’aquesta manera, sovint trobo algunes perles.

Recordo que, al principi, sempre que passava per davant d’un hotel, em preguntava si algú hauria tingut la pensada d’anomenar algun establiment d’aquests amb el palindròmic Leto Hotel.

La sorpresa me la vaig endur el dia que, en escriure en el buscador Google “Leto Hotel”, per si de cas, em va sortir la pàgina de l’autèntic LETO HOTEL (htp://letohotel.com). Sí senyor, l’hotel LETO HOTEL existeix, i es troba a la paradisíaca illa grega de Mykonos. Després de la primera impressió, el primer que vaig pensar fou: “He descobert el lloc ideal per a celebrar-hi un congrés internacional de palindromia”

Vegem què ens diuen de l’hotel i després unes imatges ben suggerents.

The Leto Hotel is unique on the island of Mykonos.

Is the only properly located in the centre of Mykonos town,

Which offers first class services, facilities and amenities.

The first class properly was completly renovated and redecorated

in 1997. The hotel is build in the neo-classical style and consists of

25 tastefully furnished rooms.

Bones vacances!!!!

Jesús Lladó – Igualada, 2004

DOS ANAGRAMAS EN 90 FRASES DE TRES PALABRAS (4)

(Las frases están colocadas por orden alfabético, según el anagrama de cada línea ‑‑‑ impreso en negrita‑, que iría

antes que el otro en un diccionario).

por Alfons Saumell

¿ACATA o ATACA? LIADOS con ISOLDA

ADÁN no ANDA QUEJA de JAQUE

JALEA pero ALEJA JUGARÉ sin JUERGA

ALZÓ a ZOLA PONLA ya, LAPÓN

LAQUE solamente AQUEL No LAVES VELAS

DORAR con ARDOR ¿LESA y SALE?

GUARRAS con ARRUGAS LIABAS la SÍLABA

CASETA para ASCETA SALIR sin LIRAS

ATENTO al TANTEO ¿LLEVA la LLAVE?

El ATEO OTEA ¿LOAS las OLAS?

¿ATINAR, la TIRANA? LOZA de ZOLA

No BAILES, ISABEL SALAZÓN terminada, LOZANAS

SABER cómo BESAR MARI: ¡cómo RIMA!

BURRO sin RUBOR MARI: ¿oyes MIAR?

CAíDAS de SÁDICA MARI: ¡te MIRA!

CANARIAS: ¿queréis SACARINA? SEMANARIO sobre MASONERÍA

CAPTO el PACTO Son MEROS REMOS

¿CARLOTA? ¡Ni TOCARLA! ¿MIRAS a RAMIS?

SACADO por CASADO ¿MIRAS las RIMAS?

CERTERO como TERCERO MODOSA en SODOMA

CLARA: ¡a LACAR! MORA en ROMA

CÓRNER con RENCOR ¿OSÁIS visitar OASIS?

ROCES de CORSÉ OLISCARÁ y OSCILARÁ

TROCEAN la CRETONA ¿ORDENAS eso, SENADOR?

DILA a DALÍ ¿OTRA vez ROTA?

DERROTA de RETADOR TARO OTRA vez?

Premio DESIERTO, EDITORES PARODIAS de RAPSODIA

DISONAR con SORDINA ¡PINTA este PATÍN!

ELSA ya SALE , ¿PINTURAS de RASPUTÍN?

NEGROIDE nada ENGREIDO ¡A REPOSTAR, PORTERAS!

QUIEREN a ENRIQUE PRESTO el POSTRE

DETENIDAS en ENTIDADES RESPALDO para PRELADOS

Son ETERNOS, ERNESTO ROBA un RABO

ÉSOS, ¿tienen SESO? Dime: ¿ROBAS RABOS?

GANDULA y NALGUDA RAMO en ROMA

GASTAN comprando TANGAS Lleva RATO ROTA

GLOSAN un SLOGAN ¿TARO un RATO?

GRITO: ¡quiero TRIGO! REGLAS para SEGLAR

¿PINCHADA? ¡Vaya HANDICAP! RITA TRÍA bien

IMPORTACIÓN del PIROMÁNTICO RITO para TRÍO

INACTUAL y LUNÁTICA OMAR visitará ROMA

INERTES, sin INTERÉS SALVE la SELVA

IRONIZA sobre IONIZAR SALVE las VELAS

IRMA y MARI SALVE los VALES

IRRITA con TIRRIA SUEGRO muy SEGURO

Ernest Diez Sureda és col.laborador habitual de Semagames i altres. Recordo, ara mateix, els seus palíndroms referents a la guerra, que també van sortir a Verbalia. El seu enginy, però, va més enllà de la construcció de frases. En aquesta ocasió vull fer la presentació del seu conte palindròmico-musical titulat amb el sil×làbic SOLFA, JA FA SOL! Atesa la llargada el publicarem a trossos. Aquí va el primer lliurament.

* * *

SOLFA, JA FA SOL!

(CONTE PALINDRÒMICO-MUSICAL)

Ernest Diez Sureda

Tarda d´estiu. Fa una xafogor enganxosa. La migdiada, després d´un bon dinar de bacallà amb cigrons és, gairebé, obligada.

En el seu deambular constant, la caravana d´artistes zíngars té muntat el campament en unes eres vora el riu, als afores del proper poble on pensen oferir, aquesta nit si tot va bé, les seves dances.

Sota les dues carretes arrecerades a l´ombra dels pallers dormitegen, lligades als eixos de les rodes, algunes de les bèsties de la troupe que també participen a l´espectacle: un ós, força vell i gairebé cec i dos micos. A més, en una mena de trespeus adosat al darrere de la carreta grossa, un lloro multicolor esclovella amb parsimònia pipes i pistatxos. Ell també pren part activa en les actuacions de la companyia.

El grup el formen dues parelles, que ocupen una carreta cadascuna. La més grossa, tot i que no pas gaire, és la d´en Rafa i la Lis, la parella més jove. A l´altra carreta, que porta un remolc baix i planer al darrere, hi viuen la Mila i en Valerià, els pares de la Lis.

La Mila no participa directament a les funcions que representen. No li agrada fer comèdia, diu! És bona cuinera i prepara de bon grat la jalàndia de tots plegats, bípedes i quadrúpedes. Hereva, per part de mare, de tradicions ancestrals, coneix tota mena d´herbes, plantes i bolets, així que també és remeiera i de rebot, una mica fetillera. Sempre aprofita per recollir plantes dels llocs per on passen i ara mateix, mentre els altres fan la migdiada, ha sortit a pair tot fent una passejada fins a la pineda de més amunt, a veure què troba.

Més d´un cop, la ruta que segueix la caravana ve marcada pel seu interès en recollir les herbes d´una contrada en els moments més adients. Com ella diu, fan la ruta que els marca la natura,

LA RUTA NATURAL.

Que si farigola, que si romaní, camamilla, ruda, espígol, cascall... convenientment embolicades o en pots ben tancats les guarda totes, i els estris per manipular-les, al remolc de la carreta, al qual ella anomena l´ARCA SANASACRA. La seva mare, una gitana lisboeta, seguint la tradició remeiera familiar li va posar el nom de Mila en honor de la relaxant camamilla (Matricaria chamomilla, camomila en portuguès).

Mentre la companyia actua, ella, amb el cistell de bracet i el barret de ràfia a la ma, ven els seus remeis (xarops i pocions de totes menes), alhora que recull les voluntats del respectable.

La companyia, com bé indica el rètol pintat amb cura i bon pols als laterals dels vehicles (lletra negra, rivet groc), porta per nom “MUSIZÍNG´ARS”. Sota aquest títol, amb lletra més petita i en dues rengleres,

COMPANYIA ITINERANT / DE FILHARMONIA I DANSA.

A banda dels esmentats, completen la fauna de la troupe dos peluts cavalls bretons, responsables de tirar de les carretes i ara lligats a les branques d´uns tamarius arran de riu, i un petaner de color de gos quan fuig, en Peti. Aquest últim comparteix amb el lloro el privilegi de la llibertat relativa ja que ni l´un ni l´altre, ni lloro ni gos, van mai lligats.

I parlant d´anar lligats o no i de llibertats relatives, aquesta temporada també els acompanya, de manera excepcional, sorpresiva i des del desembre passat per ser exactes, un pardal.

Resulta que, en una nit de glaçada, el pardal es va refugiar en un drap de fil que l´avi Valerià havia posat a secar a l´ampit de la finestra, estès a sobre d´un test mig buit, amb restes de julivert estabornit. Al matí de l´endemà, en sortir l´avi de la carreta a fer un xic de boca amb el clarinet i tocar un primer LA, el pardal

sortí volant, espantat. L´Avi Valerià exclamava, sorprès:

- LA, DRAP I PARDAL!

Des d´aquell dia, ves per on, el pardal els acompanya arreu! De bon matí s´envola piulant i mentre és clar ni el veuen. En fer-se fosc, però, torna cada vespre a jóc, a fer nit al drap del “seu” test, al “seu” coixí de julivert estabornit.

Dins la carreta, en Rafa jau al costat de la Lis, que ronca suaument. Ell no dorm, la xafogor no li ho deixa fer, i pensa.

Tot ahir que va ploure, aquest matí també, i això els ha impedit d´actuar abans, allargant l´estada a l´era. Però no hi ha pressa... no és el primer cop que venen i tenen bones relacions amb la gent del poble, així que no cal capficar-s´hi.

I a l´eral s´està bé, què caram! Ningú no els molesta, tenen l´aigua a prop i els pallers, amb pluja o sense, són un bon recer pels animals, que es troben a gust en mig la palla!

Només a vegades, a mitja tarda, en sortir de l´escola, un raïm de mainada a la recerca de feres salvatges torba una estona la quietud groga de l´eral. Aleshores el terra de palla, sota el fregadís de peus juganers, fa talment el mateix soroll que l´herba de ràfia quan, collida i seca, la Mila la trena per fer-ne barrets. En Rafa xiula dos parells de notes, FA RE, DO SI, volent imitar aquell so que li balla pel cap. Desprès somriu i cantusseja:

- AI, FA RE, DO SI, SO DE RÀFIA!

I és que en Rafa té vena de poeta! En el fons ( i no tant al fons ), és un romàntic que lamenta haver nascut massa tard. En temps pretèrits, els nòmades com ell es movien amb més llibertat i com qui diu, anaven allá on volien. Avui dia en canvi, portar l´estil de vida que ells porten és,

cada minut que passa, més difícil.

El que més el capfica, tot i que procura no pensar-hi gaire, és, d´una banda, la creixent barrera d´esculls que en matèria de lleis i paperassa troben arreu.

I de l´altra, al seu parer no menys greu, la manca de sensibilitat envers tribus tan antigues com la seva, vella com l´anar a peu.

Per als zíngars, la máxima autoritat l´exerceix el patriarca de la comunitat, i el millor aval, el millor certificat gitano és, tanmateix, la paraula donada... Al cap i a la fi, com més lleis es fan, més n´hi han per transgredir!

Se li acudeixen preguntes trascendentals, que procura respondre´s a ell mateix per poder, després, foragitar-les:

- LEGISLACIÓ, NOI, CAL? SÍ? GEL!

- NO SÉ: INTERESSA PAS, SER ÈTNIES? ON?

En fi, passa l´estona i ara sí, sembla que el sol vol fer acte de presència. El grop s´allunya de mica en mica i els primers raigs arriben al campament per entre les escletxes dels darrers núvols esfilagarsats.

La galvana ajuda a romancejar... però cal anar per feina! S´han de repassar, de cara a la nit, els diferents balls i melodies i cal fer-ho, sobretot, amb en Serafí, l´ós del grup. Es fa vell i entre altres xacres, pobret, perd la memòria!

En Rafa s´incorpora a poc a poc i, encara assegut al llit, badaalla. Un cop dret, mentre es posa la jaqueta roig llampant, sense mànigues, uniforme de la companyia, fa un peet.

Treu un sifó de la galleda del racó i mentre se´n serveix un got ben ple, se li acut que no li aniria malament (a la galleda), un xic d´aquell gel legislatiu de les seves recents cabòries!

Un bon glop de soda fa pair, refresca la gola i ajuda a la represa d´activitats alhora que esvaeix els maldecaps. Mentre beu, pensa:

- I SODA, LA DOSI!

Treu el violí del estoig, fa un root, cargola amb cura l´arquet i en sortir a fora, palplantat al graó de la carreta, exclama còmicament, amb els

braços oberts, com si fos al davant d´un públic invisible:

- SOLFA, JAQUETES, QUE JA FA SOL!

Els primers grinyols del violí, a la recerca de l´afinació correcta, s´escampen pel campament.

La Lis s´hi gira de cantó, borda el petaner, el lloro xiscla, els micos salten...

.......................

POEMA COMENTADO

Miguel Ángel Zorrilla

Anuda la rima ya: mira la luna;

acuna la rima (la mira, la educa).

Azuza a la rima: la mirada cruza

azur; cada rima la mira, la azuza...

Acude a la rima, la mira la nuca:

anula la rima, ya mira la duna.

En el VENENO 145 presentábamos un palíndromo en verso, una quintilla con rimas asonantes, en la que se citaban, por medio del espejo palindrómico, la mirada con la rima. Pariente de aquél es la presente sextina, también dodecasilábica, que nos vuelve a presentar nuevas aventuras entre la rima y la mirada, ésta vez rizando un poco más el rizo, con rimas consonantes. --- Quizá no tenga por qué saber esto el lector, pero no todos los palíndromos del mundo son iguales, sino que pertenecen a una de dos familias: la de letras impares, o la de letras pares. Las diferencias entre estas dos familias, son casi inapreciables al ojo, pero sumamente importantes. Pues por esa simpleza de una letra más o menos, ocurre que las dos efigies que flanquean el espejo de los palíndromos impares son como hermanos siameses compartiendo a modo de vaso sanguíneo común esa letra que ambos necesitan, mientras que los de letras pares se asimilan a los gemelos univitelinos: son idénticos, si se observa minuciosamente se les ve la simetría especular, y se tocan por la yema de los dedos, pero no están soldados como los siameses, pueden percibirse separados, aunque se necesitan mutuamente para completar el mensaje. Por esta razón, la representación visual elegida para este palíndromo difiere de la anterior, ya que aquél (el impar) es cerrado sobre sí mismo: la letra compartida está en el centro de la estrofa y no hay manera de abrirla, por eso se me ocurrió representarlos ante tres (falsos, como dije) espejos completamente exteriores al palíndromo. En ésta, de letras pares, por el contrario, se pueden representar por separado a los dos gemelos, cada uno de tres versos, cruzándose y rozándose en la coincidencia de las letras centrales que no necesitan compartir; y sin más ceremonia, se puede invertir el papel, para leer, (prescindiendo, como es sabido de espacios, tildes y signos de puntuación) en letras cabeza abajo, la misma estrofa.

La ley de la gravitación palindrómica

El palíndromo es una de las manifestaciones de la simetría, y ésta constituye, según los griegos, la característica fundamental de la belleza. La simetría es concebida como equilibrio, compensación, adecuada correspondencia entre las partes de un todo, y por ello no es extraño que esta idea haya perdurado entre nosotros, informando nuestro sentido de la armonía.

La naturaleza tiende al desorden, y el hombre, al decir de Teilhard de Chardin, es el factor negentrópico, el que desea espontáneamente establecer belleza y orden en el frío caos natural. ¿Qué de extraño hay pues en que cualquier actividad humana esté presidida por esa tendencia a lo bello? De ello no escapa la búsqueda consciente o inconsciente de la simetría, que vemos proliferar en toda obra humana.

Nos fijamos hoy en los rótulos de las calles. No he necesitado alejarme más de medio kilómetro de mi casa para localizar todos los que se recogen a continuación. Cualquier ojo atento captará innumerables ejemplos similares en sus proximidades vitales. Puede verse que la tendencia a la simetría alcanza las más variadas facetas: desde la simple repetición del tema al palíndromo total, el silábico e incluso el fonético (Pepa Paper, pronúnciese /pépa papé/).

Josep M. Albaigès, jun 04

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZYXWVUTSRQPONMLKJIHGFEDCBA

LOS PALÍNDROMOS DE RODOLFO FRANCO EN

Nuestro prolífico colaborador Rodolfo Franco me envió en Abril una serie de trabajos suyos que considero muy interesantes. En éste número os mostramos unos palíndromos que se publicaron en la revista Perogrullo. Pero vayamos por partes.

SEMAGAMES

Nº 63, julio 04

NOTA DEL EDITOR

POEMA COMENTADO

Azuza a la rima: la mirada cruza

LOS PALÍNDROMOS DE RODOLFO FRANCO EN