
[S-59]
SEMAGAMES
SEMAGAMES es el órgano
trimestral de comunicación del CPI|IPC (Club Palindrómico Internacional|International Palindrome
Club).
Coordinación, dirección y
edición:
PRESIDENTE
Josep M.
Albaigès
SEMAGAMES is the quarterly bulletin for CPI|IPC (Club Palindrómico Interna-cional|International
Palindrome Club).
Coordination,
direction and edition:
DIRECTOR-EDITOR
Jesús
Lladó i Parellada
Las cartas y colaboraciones
se remitirán al editor, siempre que sea posible, en disquete (ASCII o Word), o
mecanografiadas en A-4 con cintas de máquinas en buen uso. Las fechas tope para
su inclusión son los últimos días de los meses de febrero, mayo, agosto y
noviembre. El boletín aparece dentro del mes siguiente.
Permitida la reproducción de
los escritos de este boletín, citando la procedencia. Los trabajos publicados
son propiedad de sus autores, pero las opiniones expresadas sólo a ellos les
incumben. Si no se manifiesta lo contrario, se presume aceptación de estas
condiciones por lectores y autores.
Letters
and articles should be sent in diskette (ASCII or Word), or typed in A4 with
good ribbons. Deadlines are the last days of February, May, August and
November. The bulletin appears into the following month.
Reproduction is allowed, rapporting source.
Works published belong to their authors, and also expressed opinions. If no
contrarywise said, agreement with all conditions expressed on
this page are assumed.
[S-59] 3

Pag. 4 Pequeña
historia de Semagames, por Josep M.
Albaigès. Un repaso a lo que somos y de
dónde venimos.
Pag. 5 Nova Selecció: Últimas
elucubraciones, en forma de frases, de Jesús Lladó.
Pag. 6-7 Onomástico-vocàlics. Series
palindrómicas de vocales en nombres de famosos. Tercera y cuarta entrega, del
infatigable Alfons Saumell.
Pag. 8-9 Nueva colaboración desde Colombia.
Wilches, padre e hijo, nos envían algunos de sus palíndromos, que forman parte
de un libro.
Pag. 10-11 Palíndromo
Musical. Otro ejemplo de palindromía musical. Obra para
piano del pianista y compositor checo Ignaz
Moscheles.
Pag. 12-13 Recordant Ramon Giné. Un recuerdo del sentido del humor de
nuestro amigo Ramon.
Pag. 14-15 LUZ
AZUL. Poema palindrómico de José Luis Alonso de Castro, desde
Valladolid. También nuevo
en Semagames.
Pag. 16-18 Miscel∙lània, otra de las
habituales secciones de Jesús Lladó, que ya va por la duodécima entrega. “Cajón
de sastre” donde caben toda clase de palíndromos que va encontrado en múltiples
publicaciones.
Pag. 19 I TRENI INERTI, curiosa
coincidencia encontrada por Jesús Lladó, a
partir de la frase atribuida a Arrigo Boito.
Pag. 20-21 Palíndroms i Santoral. Iniciado por Jesús Lladó en el número
anterior. Frases palindrómicas a partir de los santos del calendario.
Pag. 22 Bifrontismo poético, por Josep M.
Albaigès
Pag. 22 El vesre, por Josep M. Albaigès
Pag. 23 Rincón de los problemas, la
habitual sección de F. Sáenz.
Pag. 24 Galería de palindromistas
ilustres. Reanudamos ésta simpática página que había iniciado el inolvidable
Ramon Giné.
Pequeña historia de Semagames
En junio de 1987 el lipista Josep M. Albaigès publicó la primera revista española sobre el análisis y la exposición de palíndromos. Se autoanunciaba como el Boletín del CPI|IPC, es decir, del Club Palindrómico Internacional|Internacional Palindrome Club. En su portada se proponían varios títulos entre los cuales deberían elegir sus lectores el de la revista; naturalmente todos eran palidrómicos: ALBA HABLA, ARTE LETRA, BUL CLUB, CCC, EUGOLOGOLOGOLOGUE, LA BREVE VERBAL, PALCLAP, REVER, SEMAGAMES.
Un año largo
permaneció esta voz clamante en el desierto sin recibir respuesta. Pero al fin,
la semilla lanzada germinó y fructificó. En Vilallonga del Camp (Tarragona)
vivía “un hombre de pueblo y del pueblo” (en acertada definición de
Esta relación, pronto transformada en íntima amistad, convirtió a España en la primera potencia palindrómica mundial. Con el elegido título de SEMAGAMES el boletín reanudó su publicación trimestral en enero de 1989, y ya desde entonces nunca dejó de faltar a su cita con los lectores.
Ramón Giné, hombre de curiosidad insaciable, actividad febril y caballerosidad inimitable, se ocuparía de mantener el vivo fuego sagrado de la investigación palindrómica a lo largo de cincuenta y seis números de la revista, por los cuales desfilaría todo el mundo capicúa… y más, pues todos los juegos verbales eulogológicos hallarían cabida en ella. Los acertijos, pentavocalismos, criptogramas y todo el mundo lipista formal fueron cobrándose su lugar y ampliaron extraordinariamente el campo formal de actuación de [S], como pronto fue conocida.
Ya desde sus
inicios, SEMAGAMES fue anunciada generosamente en la revista Word Ways, de Ross Eckler, y pronto se
descubrió que a lo largo del mundo, innumerables palindromistas desarrollaban
su afición, sin contacto entre ellos. Algunos nombres: Herbert Pfeiffer, de
Offenbach (Austria), Antoni Llull, de Palma de Mallorca (España), Stanislav
Tvrdik, de Praha (Czechoslovakia), Harry B. Partrdge, de Fredericksburg (UAA),
Francisco Morán, de Madrid (España), Álvaro García Meseguer, de Majadahonda
(España), Genaro Gómez, de Rosemead (California, USA),
A lo largo de
la vida de SEMAGAMES se contactó con otra publicación similar, THE PALINDROMIST
MAGAZINES, en San Francisco (California, USA), hoy desgraciadamente
desaparecida. Sólo SEMAGAMES, que nosotros sepamos, continúa en la brecha,
sobreviviendo a su impulsor, Ramón Gine, quien falleció en enero de 2003,
mereciendo sentidos artículos necrológicos de
Justo es que
después de la persona sea conocida su obra, que afortunadamente continúa.
Semagames, hoy conducido por
Josep M. Albaigès
SELECCIÓ 11
Jesús Lladó
|
A Dario Fo, irada. |
|
A la llar, all, Alà. |
|
A la serra fito botifarres, Alà. |
|
A l'atac Roc, i Lara farà licor català. |
|
A l'atac, cito
gòtic català. |
|
A port, al navili van, la tropa. |
|
Ací mocaré Pol: òpera còmica. |
|
Ací nu, té túnica? |
|
Ací, Nicaragua, Ug, ara cínica. |
|
Allá neta l'atenalla. |
|
Allí fa mal la mà, filla. |
|
Amor: apa, cap a Roma! |
|
Ara la tropa reposa. La sopera porta Lara. |
|
Ara li dóna la gana, Gal, anodí, Lara. |
|
Ara licor (anís) a la sina, Roc i Lara. |
|
Arreu Gil, odi, dol i guerra. |
|
Ava, usi crema. Merci, suava. |
|
Cita'm gel, flegmàtic. |
|
Du sal a l'ala
sud. |
|
Dus la severa mare? Ves al sud. |
|
El bon Roc, cor noble. |
|
El car i
mític, citi, miracle. |
|
Elba: mai dimitia, gai, tímid i amable. |
|
Era massa barata, rabassa mare. |
|
Guixa taxi, Ug? |
|
La mà al pit, i Pla, ama'l. |
|
La nota falsa fas, la fa tonal |
|
La Rut, Ug, fa paf, gutural. |
|
Massa de te,
d'Assam. (Assam: estat de la Índia, important producció de te) |
|
Mono: tu autònom? |
|
Nen, eter retenen. |
|
Ni ets ni és
Einstein. |
|
No s'apaga pas. On? |
|
Núria, severa mare, ves a Irun. |
|
O reciclem el Cicerò. |
|
O tu ets teutó. |
|
Obscena, ara farà ànecs. Bo! |
|
Per tot
arreu, Gil, odi, dol i guerra rep. |
|
Rat, cap a Roma, a pactar. (Rat: hip. de Montserrat) |
|
Roc, el bon i noble cor. |
|
Romà - ui Conrad, avi! - va dar nociu amor. |
|
Romà diu: Ui, d'amor. |
|
Romà, l'Iu edifica ací, fi, Déu i l'amor. |
|
S.O.S.: uns
nusos. |
|
Serrat i Ug: guitarres. |
|
Severa mare, ves. |
|
Si no m'erro, correm Onís. |
|
Sí, agnosi, si són gais. |
|
Sí, poeta, ja té opis. |
|
Sí, va, mossega pa, pagès, som avis. |
|
Sobro, massa morbós. |
|
Sobro, morbós. |
|
Sóc massa. Passa'm cos. |
|
Sopa cap os? |
|
Tell, ofici: follet. |
|
Tir, clamor o mal crit. |
|
Tu, la severa mare ve, Salut. |
|
Tubèrcul, Lluc. Rebut. |
|
Ull tapat llu. |
|
Un anorac acarona, nu. |
|
Un lama fa mal, nu. |
|
Un peu nu, ep,
nu. |
PALÍNDROMS PERSONALS ONOMÀSTICO-VOCÀLICS (3)
Una col∙laboració d’Alfons Saumell
(Han de tenir, mínimament, quatre lletres, d’una, o més, de les paraules que componen el nom amb què són coneguts els personatges).
AEEA jAmEs stEwArt. Actor cinematogràfic dels EUA.
mArc EgEA. Investigador, compositor i deixeble dels mestres hongaresos i francesos de la “viola de roda”. Va actuar a Gràcia l’octubre de 2002.
wAltEr brEnnAn.
Artista de cine nord-americà. “Col.laboreu amb el vostre xèrif'. EUA., 1969. /
"Tierras lejanas”. EUA., 1955.
wAltEr slEzAk. Artista
de cine, "Venjança". EUA, 1945.
AEEEA cArmEn cErvErA. Coneguda també com Tita Cervera, Vídua del baró
Thyssen-Bornemisza.
cArmEn ElEctrA. Una de les protagonistes de la telesèrie “Los vigilantes de
la playa”.
frAncEc
E. nEAl. Artista de cine.“La dama de la cicatriz”.
EUA, 1941.
sAEb ErEkAt. Ministre de Gobernaci6 palestí. (2002).
AEIAOAIEA AdElInA kOndrAtIEvA. Nascuda a
l’Argentina, de pares russos.
Presideix una
associació relacionada amb l’Arxiu Nacional de
Catalunya,(2002).
AEIEA cAra& rIErA.
Escriptora i professora, nascuda a Ciutat de Mallorca el 1948.
mAdElInE kAhn. Artista de cine. “Un día de locos”. EUA, 1994.
AEOEA AlEx cOrrEtjA. Tennista
nascut a Barcelona el 1975.
AndrEs OrtEgA. Sacerdot
espanyol que que fa 17 anys que viu a Timor, (2002).
ÁngEl cOrEllA.
Ballarí espanyol.
cArmE
cOnEsA. Actriu, Una pel-lícula: "Culpable, de què? Espanya, 1992.
cArmE
cOntrErAs. Directora i locutora de “La Doctora Amor”. Radio Flaixbac.
frAncEsc OrEllA. Artista de cine. “Caramboles”. Espanya, 1992.
AEOOEA AlcEO dOssEnA. Escultor
italià.
AEUEA AnsElm tUrmEdA. Escriptor
franciscà, nascut a la Ciutat de Mallorca.
1352/55? Tunis, 1423?
AIAAAIA sAntI sAntAmArIA.
Cuiner. Artífex del
“Racó de Can Fabes” a
Sant Celoni
(Bacelona).Té tres estrelles Michelin.
AIAAIA AdrIAnA rIchArds.
Artista de cine.
“Nacida libre 2”. EUA, 1996.
“El caballo de la princesa”.
Gran Bretanya, 1997.
mArIA
grAzIA ! cucinotta. Artista de cine. “Testimoni en perill”.
EUA - Itàlia,1995.
tÀnIA
sÀrrIAs. Participa a"La Columna” de TV3, que dirigeix Júlia Otero,
des
del 2001.
PALÍNDROMS PERSONALS ONOMÀSTICO-VOCÀLlCS (4)
AIAIA mArÍA
sIlvA. Artista de cine. "El sherlff terrible”. Espanya - Italia,
1963.
gAbrI gArcÍA. Jugador del C. F,
Barcelona. (2002).
AIEAEIA AgnIEszkA cElInskA. Artista de cine. “Faustina”. Polònia,
1994.
AIEEIA dAnIEl ÉcIjA. Productor
executiu de "Globo Media"; creador
De diverses sèries televisives.
mArIEl hEmIngwAy. Actriu, néta de l'escriptor Ernest
Hemingway. Una pel.lícula: “Star 80”.
EUA, 1983.
xAvIEr pErIcAy. Filòleg. Autor de
“Verinosa llengua”, amb Ferran
Toutain.
AIEIA dAnIEl gIrAlt- / Miracle. Crític i tractadista d’art. Ha organitzat
nombroses exposicions i actes culturals. Professor d’història
de l’art. Ha exercit diversos càrrecs. Ha publicat llibres, etc.
Fill del creador gràfic, dissenyador i impressor
Ricard Giralt-
Miracle, que va morir a Barcelona el 1994.
frAnk sIlvEIrA. Artista de cine. “Que ve en Valdez!” EUA, 1971.
xAvIEr trIAs. Polític català.
AIIA AlÍcIA / de larrocha. Pianista nascuda a Barcelona l’any 1923.
AlIcIA l jAsAnAdA. Publica a "La Vanguardia” (2002). (Vegi’s també a
AAAA).
ana /
pAtrÍcIA / botín. Presidenta de Banesto. (2002).
dAvId bIsbAl. Cantant. ("Operación Triunfo”).
dAvId rIchArd. Artista de cine. “La reserva del diable”. EUA, 1995.
dAvId vIdAl. Cantautor.
josep l blAsI rIAlp. President del club de golf Terramar, a Sitges. (2002).
lArry wIllIArn. Director cinematogràfic. "En el nombre de Dios".
EUA, 1997.
pAtrIcIA / gAztAñAgA. Presentadora de "El diario de Patricia”. Antena
3, juny 2002. (Vegi’s també a AAAA).
pAtrIcIA / highsmith. Escriptora nord-americana, autora de novel.les
policíaques.
pAtrlcIA / kalember. Artista de cine. "Vía final”. EUA, 1999.
pAtrlcIA / neal. Actriu cinematogràfica nord-americana.
pAtrlcIA / pearcy. Artista de cine. "Squirm”. EUA, 1976.
rodolfo / mArtÍn vIllA. Polític castellà.
sAntI mIllAn. Actor. Actua en programes de TV3, (2002).
sAntI vIllAs.
Actor de ràdio i televisió. (2002).
AIIEAEIIA AItzIbEr AzpEItIA.
Periodista. Publica
a “La Vanguardia”. (Juny
2002).
AIIIA vlAdImIr spIdlA. Futur ministre txec. “La Vanguardia”, juny 2002.
AIOOIA mArIO zOrrIllA. Artista
de cine. “Cuando todo está en orden”.
NUEVA
COLABORACIÓN DESDE COLOMBIA
ANDA
IRA, AVISALES: OPERA HOY Y SARAH SE DEVELA. ROBASLE
SOTANA TOSCA, LE DONAS LA MORERA CON AMOR.
ROMANO CARERO
MALSANO DE LACSO TANATOS, EL SABOR ALEVE DESHARAS Y YO HARE POSE LASIVA, ARIADNA.
* * *
AMARGOR PROGRAMA
ACIDULA LA LUDICA
ACIDA SADICA
ARENA CUBA
BUCANERA
SOCABA TABACOS
Y
* * *
Nuestro
homenaje al Programa Apolo:

[S-59] 9
LA ROMA AMORAL
OID A LEA, ELADIO
SE DICE DONDE SED NO DECIDES
A CASA VOS, OH
CID, DICHOSO VAS ACA
ATILA ATACA ACATA
A LITA
SALTA ATLAS
O TIRO RITO
ARI NO CAE LE
PISA ASI PELEA CON IRA
DA DE LOS OTROS ORTO
SOLEDAD
AY EPOPEYA
LA TOTAL
LA ROMA AMORAL
SI ACASO LO SACAIS
A LA SALA
NO LO SACA SOLON
ACATON NO TACA
SI SUELE, NO COMO
CON ELEUSIS,
- SABE TEBAS -
- ARCA SACRA -
SI LELIS
* * *

PALÍNDROM MUSICAL
Jesús Lladó

IGNAZ MOSCHELES
Un altre compositor que podem incloure entre els “tocats pels palíndroms”, com Bach, Hindemith, Boito, Scheidt, Mozart, Haydn, etc... és Ignaz Moscheles.
Ignaz Moscheles va néixer a Praga el 1794 i va morir a Leipzig el 1870. Gran pianista de l’època i compositor que va estudiar amb Carl Maria von Weber. Va realitzar nombroses gires per Europa i finalment es va establir a Leipzig on, juntament amb Mendelssohn, va fundar el Conservatori. Es va relacionar amb els grans de l’època: amic de Beethoven, rival de Meyerbeer i professor de Listz, Mendelssohn i Beethoven.
Va compondre més de 140 obres de gèneres diversos: piano sol, música de cambra, concerts per a piano i orquestra, estudis Charakteristische Studien, etc...
El seu palíndrom és una peça per a piano titulada THE WAY OF THE WORLD. Sospito que aquest títol comporta alguna al.lusió humorística. Com podeu veure, si posem la partitura cap per avall, és exactament el mateix.

Jesús Lladó
Només cal donar una ullada ràpida als números de Semagames per veure que en Ramon era molt amic de les il.lustracions. Però vull afegir que també gaudia d’un sentit de l’humor fi i constant. Que era de la broma, vaja.
Aquí van, doncs, aquestes dues frases palindròmiques il.lustrades, extretes del llibre “Frases Capicua (Palíndroms)” Editorial Salvatella, com a record de la seva amistat.


ALLÍ LA TORTUGA, NUA,
FA UN AGUT ROT A L’ILLA.
Presentamos otra nueva
colaboración. Se trata del poema palindrómico LUZ AZUL, que nos envia José Luís
Alonso de Castro, desde Valladolid. Nos comenta que hace diez o doce años lo
envió, sin éxito alguno, a las AYUDAS A LA CREACIÓN LITERARIA que convocaba el
Ministerio de Cultura. Pretendía superar en extensión el palíndromo de G.
Perec.
Ya
habla:
“oro
da
luz a los ídolos,
luz a la sed animal,
luz a la seda,
corona eco,
ató la Paz
a la rapaz ala de sal.
Así,
la riada ladina
-seria
soledad,
ave natural-,
a su margen
aparta a tropel arena,
maneja la sed, ala,
zapará la zapalota."
“El
ego coge, ufano,
dolo elativo:
la rama letal
amarga la grama:
yerba sola: tépalo,
rocal o roca.
!Odialo¿,
idolatró marajá
(laico sacro)”
"¡Rózale!,
zapa lábil,
amó la Parca.
!Sal!"
"Sal
a sal,
la ruta natural
ataca y acata:
la cima anima,
la grama anula.”
“La
raja sagaz
apara la raza,
la cata, ata,
ajará la rama,
la cal ama,
a dama alada
malla y zapa,
la sal ala.”
[S-59] 15
“El barro
borra,
barre,
itera
lo vital,
ama
mal;
a ti volaré tierra
(barro borrable)”
Ala Lasa: La Paz,
ya llamada la amada,
ama
la cal,
amará
la raja ata,
ataca,
lazará, la rapaz,
agasajará
la luna
amarga
(lámina amical)
Ataca y acata
la